Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats
Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB. Els activistes són víctimes de violència en el 18% dels casos, i d'assassinats en el 13%, xifres que augmenten quan intervenen poblacions indígenes.
02/06/2020
Els activistes que protesten davant les injustícies ambientals que tenen lloc arreu del món són víctimes d'altes taxes de criminalització, violència i assassinats. Així es posa de manifest en un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que presenta el major anàlisi de conflictes ambientals efectuat fins ara. L'estudi destaca que aquestes conseqüències són especialment freqüents entre les poblacions indígenes del Planeta i en conflictes relacionats amb la mineria i l'ús de la terra.
Els investigadors del projecte Environmental Justice (ENVjustice) han analitzat 2.743 casos de conflictes ambientals de tot el món registrats en l'Atles Global de la Justícia Ambiental (EJAtlas), un mapa interactiu que identifica i situa els conflictes ecològic-distributius existents. L'estudi, publicat a la revista Global Environmental Change, és un salt endavant en el camp de l'ecologia política estadística i comparativa.
El moviment mundial per la justícia ambiental està format per activismes locals contra l'extracció de combustibles fòssils, la mineria a cel obert, les plantacions d'arbres, les represes hidroelèctriques i altres indústries extractives, així com contra l'evacuació de residus en abocadors o a la incineració. "Aquest és l'ecologisme dels pobres i els indígenes", explica Joan Martínez-Alier, economista de l'ICTA-UAB i investigador principal del projecte ENVjustice. Arnim Scheidel, investigador principal de l'estudi indica que "per donar suport als defensors ambientals de manera efectiva, cal conèixer millor els conflictes ambientals subjacents, així com els factors que permeten als activistes mobilitzar-se amb èxit per la justícia ambiental".
Els investigadors han caracteritzat els conflictes ambientals i als defensors involucrats, així com les estratègies de mobilització que han tingut resultats d’èxit. Les dades analitzades mostren que els activistes són, majoritàriament, membres de grups vulnerables que utilitzen formes de protesta no violentes. No obstant això, l'activisme té un cost elevat per a les seves vides. En el 20% dels casos, els activistes han de fer front a altes taxes de criminalització, i les seves accions de protesta tenen conseqüències en forma de denúncies, multes, litigis i penes de presó. En el 18% dels casos són víctimes de violència física, i en el 13% dels casos són assassinats. Aquestes xifres augmenten significativament quan estan involucrades poblacions indígenes, arribant al 27% en criminalització, al 25% en violència i al 19% pel que fa a assassinats.
En el 11% dels casos, les protestes van contribuir a aturar projectes ambientalment destructius i socialment conflictius, defensant el medi ambient i els mitjans de vida. "La combinació d'estratègies de mobilització preventiva, la diversificació de protestes i els litigis pot augmentar significativament aquesta taxa d'èxit fins a un 27%", explica Joan Liu, coautora de l'estudi. L'estudi també destaca el paper de les dones com a líders de les mobilitzacions (al 21%), que acostumen a estar afectades en major mesura pels impactes ambientals i de salut generats pels conflictes.
Les mobilitzacions promogudes per la societat civil a favor d'usos més sostenibles i socialment justos de l'entorn tenen lloc a tot el món i en països de tots els nivells socioeconòmics, "el que demostra l'existència de diverses formes d'ecologisme de base com una força prometedora per a la sostenibilitat global i la justícia ambiental ", conclouen.
Foto: Mobilitzacions de grangers a Jantar Mantar, Delhi, Dec. 2014. Autora: Daniela Del Bene.
Referència:
Scheidel A, Del Bene D, Liu J, Navas G, Mingorría S, Demaria F, Avila S, Roy B, Ertör I, Temper L, Martinez-Alier J. 2020. Environmental Conflicts and Defenders: a global overview. Global Environmental Change 2020. https://doi.org/10.1016/j.gloenvcha.2020.102104
Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS
Pau, justícia i institucions sòlides
Acció climàtica