Eli Pachón, alumni ESAGED: "Cal reivindicar el paper social dels arxius"

03/12/2019

L'Eli va ser present a l'acte de signatura del conveni de col·laboració que recentment ha vinculat l'Escola d'Arxivística i Gestió de Documents, a través de la Fundació UAB, amb Innovació i Drets Humans (IHR), entitat que es dedica a la recopilació i la republicació de dades per facilitar l'accés a informació sobre la Guerra Civil i el franquisme, especialment de víctimes i persones represaliades, amb la que col·labora com a voluntària. Amb ella hem conversat en profunditat, per saber més sobre la seva motivació, les tasques que hi desenvolupa i el rol social dels arxius, entre d'altres temes.

Quin va ser el motiu pel qual et vas començar a vincular amb IHR i vas decidir quedar-t’hi fins avui?

La meva vinculació amb IHR va començar quan plantejava el meu Treball Final de Màster, sobre la relació dels arxius institucionals de Catalunya i la memòria històrica, i el director del treball, en Vicenç Ruiz, va parlar-me d’IHR i de la Concha Catalán, líder del projecte. Sempre m’ha interessat participar en projectes de recuperació de la memòria històrica, sobretot, difonent dades, i quan vaig saber que IHR havia creat una base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista vaig voler obtenir més informació establint contacte amb la Concha. Conèixer l’associació, les persones que la conformen i els seus projectes va provocar que no m’ho pensés gaire i m’associés, sobretot, per la seva relació amb els arxius i perquè crec que els arxivers i les arxiveres hem de col·laborar en projectes com el d’IHR.
La meva intenció és continuar a IHR col·laborant activament en tot el que pugui, aplicant els coneixements adquirits al Màster d’Arxivística i Gestió de Documents, demostrant el paper social dels arxius i que són imprescindibles per exercir el dret d’accés i per la transparència.

Quina tasca desenvolupes a l’entitat? En quins projectes has pogut participar, i quins teniu en ment per desenvolupar en un futur?

D’ençà que formo part d’IHR he realitzat diverses tasques com la cerca d’arxius que conserven expedients de personal municipal depurat durant la dictadura franquista, documents sobre els morts als hospitals de sang o expedients de procediments judicials militars. D’aquests últims vam buidar els gairebé 70.000 sumaríssims de la llista de reparació jurídica que va publicar l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC); de l’estat espanyol disposem, fins ara, de més de 485.000. Localitzant arxius que conserven documentació de la Guerra Civil i del Franquisme també hem cercat dades de persones recloses a presons i a batallons de treballadors, els quals foren més de 130.000, expedients de responsabilitats polítiques i dades de mestres que patiren represàlies, dels quals tenim dades de 400.000 i amb les què ens agradaria fer-hi un projecte. Actualment, estem començant a treballar amb dades de persones exiliades per desenvolupar un projecte i també establint contacte amb camps de refugiats a l’estranger com, per exemple, camps nazis integrats i camps francesos.
Per il·lustrar els articles que publiquem al blog d’IHR també cerquem a arxius o a portals en línia, ajudem a gent que ens contacta a accedir a informació i/o fem cerques personalitzades si algú no ha trobat el seu familiar a la base de dades.
Una altra de les tasques que realitzo a IHR, juntament amb la resta de l’equip, és la recollida d’informació sobre els arxius que preserven la informació que publiquem amb l’objectiu de posar en coneixement de la població la seva localització, adreça de contacte i com poden realitzar consultes. D’aquesta manera, difonem els fons dels arxius, contactant amb els que han publicat o estan disposats a publicar índexs de noms de víctimes de la repressió i que els volen compartir per incloure’ls a la base de dades, reconeixent la seva autoria; així contribuïm a una major difusió de la feina dels arxivers i arxiveres i del paper social dels arxius. 
Altres tasques en les quals participo és en la descripció dels conjunts de dades que recopilem i republiquem. Aquestes dades les extraiem de documents que conserven els arxius, sobretot digitalitzats o en línia, i de les investigacions que fan historiadors o altres professionals. Per procedir al buidatge dels conjunts de dades fem neteja de cadascun, la majoria des de formats no reutilitzables a formats reutilitzables, seguint un mètode que actualment estem descrivint i testant tot l’equip per poder replicar-lo. Per integrar les dades a la base de dades seguim un cert nivell d’homogeneïtzació.

Ets l'única arxivera que fins ara estàs activa amb IHR. Com creus que n’és d’important la tasca professional d’un/a arxiver/a en la missió d’IHR?

Crec que a IHR és important treballar amb arxivers i arxiveres perquè disposem d’eines per donar a conèixer les funcions dels arxius i instruments de descripció (inventaris, catàlegs o guies) que ens permeten iniciar una recerca per localitzar fons documentals de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. Els arxivers i arxiveres gestionem la documentació, garantint la seva autenticitat, per fer tasques laborioses com la contextualització de les dades. A més, fem servir els arxius com a mediadors, ja que faciliten la preservació dels documents, per actuar de transmissors de la informació que conserven. Així mateix, a IHR podem dissenyar una metodologia per organitzar els documents que produïm a l’associació.
Per desenvolupar els projectes que ens proposem a IHR és fonamental la cooperació entre periodistes i arxivers, ja que ambdós som transmissors d’informació, tractem dades massives i podem treballar conjuntament per la seva visualització.

Què en penses del fet que puguis aplicar els teus coneixements d’historiadora i arxivera en la recuperació de la memòria històrica, sense cap afany de lucre i de forma voluntària?

Considero que és una excel·lent oportunitat perquè som un equip interdisciplinari en el qual intercanviem coneixements i aprenem un dels altres sumant experiències. Com historiadora i arxivera estic encantada de formar part d’IHR perquè participo en la recuperació de la memòria de persones que van ser objecte de represàlies a través d’una base de dades centralitzada, on les víctimes de la Guerra Civil o de la dictadura franquista i els seus familiars poden cercar informació, o en la realització d’altres projectes per recuperar la memòria històrica recopilant dades que ens permeten rescatar històries de l’oblit.

Animaries als actuals estudiants de l’ESAGED a implicar-se amb IHR? Per què?

Sí que els animaria, perquè jugarien un paper clau en la difusió dels fons documentals de la Guerra Civil i del Franquisme que conserven els arxius, reutilitzant les dades que gestionen i promovent un dret fonamental: l’accés a la informació. La realització d’aquestes tasques és un acte de transparència perquè el patrimoni documental, que és informació pública a la qual tothom tenim dret d’accés, contribueix a la recuperació de la memòria històrica i la rendició de comptes. Per aquest motiu, cal obrir els arxius, que la societat els conegui i en valori la seva importància.
Disposem de més dades de les que podem investigar, per això, si IHR pogués comptar amb més arxivers i arxiveres podríem avançar molt més en el coneixement d’aquesta etapa de la nostra història. A l’associació ens adaptem al ritme de l’ajut que cadascú vol donar i als seus interessos d’investigació.

Creus que les teves pràctiques a Memorial Democràtic que vas poder fer amb motiu del Màster a l’ESAGED han tingut alguna cosa a veure amb la teva dedicació a l’arxiu social?

Sí, perquè aquestes pràctiques van incrementar les meves ganes de treballar per demostrar el rol social dels arxius i el potencial dels documents com a eina de reparació.