Ecometabolòmica, una nova ciencia per entendre els ecosistemes

Investigadors del CREAF, del CSIC i de la UAB han publicat recentment un article a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences on es demostra, per primer cop a la història, que la metabolòmica, a banda de ser útil en biomedicina, també es pot utilitzar en els estudis d’ecologia. Amb aquesta tècnica els ecòlegs podran entendre com funcionen internament els éssers vius d’un ecosistema i preveure com afecten els canvis ambientals als nostres espais naturals. Els experts catalans han batejat aquesta nova branca científica amb el nom d’ecometabolòmica.

16/03/2012

La metabolòmica és una tècnica que permet conèixer l’activitat interna de les cèl·lules i els organismes. Científics de tot el món la utilitzen en medicina per desenvolupar medicaments, per fer seguiment de transplantaments o per millorar la nutrició. Els investigadors Albert Rivas, Jordi Sardans, Marc Estiarte i Josep Peñuelas, membres del CREAF i del CSIC, i Míriam Pérez Trujillo, de la UAB han demostrat en aquest treball que la metabolòmica és molt útil per entendre el funcionament intern dels éssers vius d’un ecosistema davant dels canvis ambientals. Fins ara s’havia observat que la sequera o els canvis de temperatura, per exemple, modificaven la composició química dels organismes vius, però no es podia explicar el motiu d’aquest fet. Ara, amb la metabolòmica això ja és possible. Ells mateixos han batejat aquesta nova branca de la ciència amb el nom d’ecometabolòmica i confien que ha d’ajudar a interpretar com utilitzen els recursos els organismes vius d’un ecosistema a l’hora de créixer, emmagatzemar nutrients, respondre a un canvi ambiental o defensar-se dels enemics.

En l'article els autors utilitzen l’ecometabolòmica per explicar els processos interns que duen a terme les plantes quan estan sotmeses a un estrés ambiental. Per exemple expliquen com la manca d’aigua atura el creixement de les plantes i provoca un augment del seu contingut intern de potassi, un dels components elementals de les plantes. “Amb l’ecometabolòmica podem fotografiar l’interior de les cèl·lules i veure que la planta ha tret recursos per al creixement per dedicar-los a mecanismes adreçats a retenir l’aigua al seu interior. Per fer-ho acumula grans quantitats de potassi i de metabòlits secundaris rics en carboni i pobres en nitrogen i fòsfor que l’ajuden a retenir aigua i evitar que s’evapori”, detalla el Dr. Sardans.

Per primer cop a la història de l’ecologia, doncs, s’han aplicat a la vegada estudis metabolòmics conjuntament amb estudis dels canvis químics elementals i dels canvis ecofisiològics. Això ha d’ajudar a poder establir lleis generals i vincular els canvis als ecosistemes als canvis en la composició química elemental dels seus organismes.

Més informació