Diàleg sobre solitud no desitjada i persones grans
La Fundació Salut i Envelliment UAB ha participat en la tercera edició de La Gran Pantalla, el festival internacional de cinema de les persones grans de Barcelona, que ha tingut lloc entre l’1 i 4 de juliol als Cinemes Girona (Barcelona) i en línia. És una iniciativa del col·lectiu El Parlante, que té per objectiu gaudir del cinema alhora que sensibilitzar sobre les dificultats de les persones grans.
06/07/2021
El festival té entre els seus continguts tres diàlegs virtuals sobre temes que afecten la gent gran. El primer d’aquests diàlegs és “Solitud i persones grans”, en què va participar Laura Coll-Planas, Cap de Recerca de la Fundació Salut i Envelliment UAB, juntament amb el coordinador del festival, Alfredo Cohen; i quatre participants del diàleg, Conxita Navarro, Mari Pérez, Marisa Gay i Paquita Castillo.
A la primera part del diàleg, Laura Coll-Planas va explicar què és la solitud. La definició més establerta “a l’àmbit acadèmic, és que la soledat és un desencaixament o desequilibri entre allò que una persona espera dels altres i el que rep”, indicant que es tracta d’un sentiment o percepció subjectiva. Aquesta doctora en solitud, suport social i participació de la gent gran, remarca que no es pot dir que una persona senti solitud només pel fet que visqui sola: “Hem de preguntar a les persones com se senten”, afirmava. També afecta l’entorn proper, on el sentiment de pertinença o d’interacció amb el barri o el veïnatge també juga un paper important.
El bagatge cultural també afecta en com les persones grans viuen la solitud. La investigadora comentava que “a Espanya ens sentim més sols que en els països del nord” perquè es posa al centre a la família. Laura Coll-Planas mencionava el cas d’un projecte a Finlàndia que reunia persones que deien sentir-se soles per fer activitats conjuntament, amb resultats positius.
La perspectiva social i comunitària, clau en la solitud
Al 2022 es replicarà una experiència semblant a través de RECETAS, projecte que la Fundació està portant a terme amb l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), i que busca reduir la solitud amb activitats en entorns i recursos naturals.
Segons va explicar la investigadora, moltes de les persones expliquen que la solitud és “cíclica”. Hi ha diferents condicionants que poden influir: deixar d’anar al lloc de feina, perdre als amics de la teva edat durant l’envelliment, quedar-se sense parella o perdre capacitats funcionals, entre d’altres.
D’acord amb Laura Coll-Planas, encara hi ha molt per fer perquè les ciutats no siguin tan hostils i es creïn espais de suport i xarxa que ajudin a pal·liar la solitud. “S’ha de deixar d’estigmatitzar l’envelliment, la discapacitat i les dificultats quotidianes i atrevir-nos a expressar com ens sentim”, assenyalava.
Sobre què es pot fer des de l’Administració, la investigadora va explicar que a l’atenció primària ja existeixen projectes de preinscripció social en què es recomana anar a fer activitats d’oci i lleure enlloc de prendre medicaments. Tot i així, la clau per a un “canvi més significatiu” està en compartir en grup i entre iguals.
La cultura, altres mirades sobre l’envelliment
Els tertulians van coincidir que el cinema, la literatura i la música han transmès una idea més complexa de què és l’envelliment. Per aquest motiu, es va celebrar que hi hagi iniciatives des de la cultura per fer arribar aquestes temàtiques a més gent: “On no pot arribar l’acadèmia hi arriba la cultura, que pot arribar a expressar la quotidianitat amb més complexitat i profunditat”.
El festival La Gran Pantalla és una iniciativa del col·lectiu El Parlante, que té per objectiu gaudir del cinema a l’hora de sensibilitzar sobre problemàtiques i dificultats de les persones grans, com la solitud no desitjada, el poc accés a la tecnologia, l’alzheimer o l’eutanàsia.
