Descobreixen una funció desconeguda d'una proteïna que ens protegeix del càncer
04/06/2010
La proteïna p53 es coneix com el guardià del genoma degut a que és fonamental per tal de mantenir la seva integritat, tot impedint l'acumulació de mutacions, originades ja sigui per mecanismes propis a la cèl·lula, com per l'acció d'agents externs a ella. La proteïna s'activa com a resposta a determinats senyals, com són els trencaments en el DNA. Aquesta activació comporta un alentiment del cicle cel·lular per tal de permetre a la cèl·lula reparar aquest dany. En cas que el dany no sigui reparat a temps, l'activació de p53 acaba conduint a una mort cel·lular programada, anomenada apoptosi. Aquest fet fa que el gen que la codifica, anomenat en humans Tp53, sigui considerat un gen supresor de tumors, ja que la seva inactivació pot facilitar la progressió de molts tipus de cèl·lules tumorals.
Des de fa temps s'especulava sobre l'origen, en algun moment de l'evolució, del gen de p53. Des d'un punt de vista evolutiu és comprensible pensar que l'aparició de p53 precedia la seva funció com a gen supressor de tumors i que, per tant havien d'existir altres funcions que desenvolupés la proteïna ,fins ara desconegudes.
Mitjançant l'observació de mosques modificades genèticament per tal de senyalitzar l'activació de p53, l'equip dirigit pel Dr. John Abrams de la Universitat de Texas Southwestern Medical Center (EUA), en què hi participa el Dr. Ignasi Roig, de la Unitat de Citologia i Histologia del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha descobert que p53 s'activa durant la formació dels gàmetes (espermatozoides i òvuls). En concret s'activa durant la meiosi, el procés de divisió cel·lular que genera els gàmetes. Es tracta d'un moment en el qual la cèl·lula s'autoinflingeix trencaments de DNA al llarg de tot el seu genoma. La reparació d'aquests trencaments, que és crucial per al bon desenvolupament de la meiosi, ha d'estar molt estretament controlada per tal d'impedir l'acumulació de mutacions i la seva possible fixació en la descendència, i el gen p53 desenvolupa un mecanisme de control del procés.
A més a més, els investigadors han descobert que aquest rol de p53, la seva activació durant la gametogènesi, està altament conservat al llarg de l'evolució. L'equip de recerca ha observat una activació semblant de p53 durant la formació d'espermatòcits de ratolí, la qual cosa reafirma la importància del mecanisme de control.
Els resultats, que es publiquen avui a la revista Science, són molt rellevants, ja que ajuden a entendre millor la funció d'aquesta proteïna cabdal per aturar la progressió tumoral i, per tant, podrien obrir les portes a nous enfocaments en l'estudi del càncer. La recerca descriu per primer cop un rol fisiològic de p53 en el desenvolupament de la meiosi, i suggereix que la funció de gen supressor de tumors pot ser una evolució d'unes activitats primitives relacionades amb la progressió de la meiosi.