Analitzen cinc segles de desigualtat econòmica a Barcelona

Un estudi realitzat pel Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (CED-UAB), que avui publica la revista Perspectives Demogràfiques, ha estimat l'evolució de la desigualtat econòmica per a Barcelona i el seu hinterland per a cinc segles (1481-1905), un període d'anàlisi molt ampli i gens habitual en estudis d'aquest tipus. A més d'estimar la concentració de la riquesa i la composició i substitució de les èlits econòmiques a llarg termini, es conclou que la desigualtat va ser superior en les èpoques preindustrials. 

En l'Antic Règim la riquesa  s'explicava pel paper dominant de la noblesa, mentre en èpoques industrials seria pel pes dels jornalers. De fet, la composició de les elits econòmiques també va canviar al llarg del temps, de la noblesa a la burgesia, sent els moments de transició econòmica i social quan les desigualtats van tenir major impacte.

Segons els investigadors, la desigualtat econòmica és un tema que preocupa cada vegada més a les societats contemporànies, i més amb la Covid-19, que ha acumulat una tendència de creixement que ja es venia observant amb anterioritat. L'estudi de la desigualtat pot facilitar la comprensió de la disparitat en l'actualitat.

Una base de dades única 

Pocs llocs al món disposen de sèries estadístiques que permetin reconstruir els patrons de desigualtat socioeconòmica per a cinc segles en base a una única font documental com pot realitzar-se per a Barcelona i el seu hinterland gràcies a la Barcelona Historical Marriage Database. Aquesta base de dades única ha estat creada en el marc de el projecte Advanced Grant Five Centuries of Marriages dirigit per la professora Anna Cabré. Conté informació fiscal de més de 600.000 matrimonis celebrats entre els S.XV i XX, en aproximadament 250 parròquies distribuïdes pel Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme i Vallès Occidental, que inclouen ciutats com Barcelona, Mataró, Sabadell i Terrassa. Cada matrimoni pagava una taxa que variava segons l'estatus socieconòmic dels contraents. Una vegada fixada la capacitat contributiva de cada matrimoni, els investigadors han calculat dos indicadors de desigualtat: el coeficient de Gini i el de Theil.

Tres períodes de desigualtat

La desigualtat econòmica a l'àrea de Barcelona entre 1481 i 1881 mostra tres períodes destacats que coincideixen a grosso modo amb les fases del desenvolupament econòmic de Catalunya. El primer periode s'emmarca entre el 1481 i el 1649 i es caracteritza per una baixa desigualtat i una posterior estabilització de la mateixa. 

El segon període, de 1650 a 1749, hi ha un augment considerable de la desigualtat fruït de la reogranització política i econòmica després de les crisis del període anterior. El nivell màxim de desigualtat s'observa al voltant de 1740. En el tercer període, entre 1750 i 1880, s'observa com la desigualtat disminueix fins a 1833, data que marca l'inici de la industrialització a Catalunya.

Els nivells de desigualtat del període preindustrial, més alt del que s'esperava, contravendria la visió clàssica que la desigualtat era fruit de la industrialització, com també s'ha demostrat per Itàlia, Països Baixos o Portugal.

La noblesa, notòria contribució a la desigualtat

Al llarg de 5 segles que cobreix l'estudi, els grups socials que van generar la desigualtat econòmica no sempre van ser els mateixos, sinó que depenia tant del seu pes poblacional com de la seva capacitat d'acumulació de riquesa. Abans de mitjans del segle XVIII i sobretot abans de segle XIX, la disparitat s'explicava principalment per la notòria contribució de la noblesa, un grup amb poc pes poblacional, però amb un important pes en la riquesa total. 

No obstant això, en la industrialització seria l'empobriment dels treballadors poc qualificats el que generava la desigualtat, com a part d'un procés de proletarització (els proletaris, un grup molt nombrós, però sense acumulació de riquesa). La burgesia i, més en concret, els professionals liberals es consoliden al segle XIX, convertint-se en el grup que concentra més riquesa, una tendència que ja havia començat en època preindustrial. De fet, aquestes diferents contribucions preludien un procés de relleu de les èlits econòmiques.

Rics més rics que mai, durant la preindustiralització

Així, l'1% més ric de la població va passar d'ostentar un 10% del total de la riquesa en els segles XV - XVI, a gairebé duplicar-la, amb un 17%, en la segona meitat de segle XVII. A partir d'aquest moment, la concentració de riquesa entre els tradicionalment més rics (noblesa) comença a baixar. 

Els nobles van passar de representar més del 50% del top 1% entre els segles XV i inicis de segle XVII, al 10% a la fi de el segle XVIII i durant el segle XIX. En canvi, els grans comerciants van veure com el seu pes es va anar incrementant a mesura que disminuïa l'acaparament de riquesa entre els tradicionalment més rics. 

De fet, els més rics van ser molt més rics durant el període preindustrial, tot i que el desenvolupament del capitalisme permet majors nivells de concentració, no es pot oblidar que aquesta ja es va iniciar en l'Antic Règim. En contraposició, el 10% més pobre va passar de concentrar un 7-8% de riquesa a la fi de segle XV i inicis de segle XVI a un 4% al segle XIX.

"És justament en els moments de transformació econòmica i social quan les disparitats poden tenir un major impacte, un fet cabdal no només en el passat sinó també en el present, sobretot en un context en què la desigualtat no s'atura de créixer", asseguren en l'article els autors de l'estudi, Joana Maria Pujadas-Mora i Gabriel Brea-Martínez, investigadors del CED-UAB i del Departament d'Història Econòmica de la Lund University (Suècia), respectivament.

ARTICLE:

Perspectives Demogràfiques. Juliol 2020. "Cinc segles de desigualtat i transformació socieconòmica en l'àrea de Barcelona, 1451-1880". Joana Maria Pujadas-Mora, Gabriel Brea-Martínez, Center d'Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona i Departament d'Història de la Lund University (Suècia).