“Una professió agafa força quan hi ha una base científica i de recerca al darrera” Cristina Andrés

12/12/2014

Quins motius et van portar a realitzar la formació doctoral?

El motiu principal és la docència. A mi m’agrada molt la meva professió i des del principi he tingut clar podia ser interessant dedicar-me a la docència de la Logopèdia. Sempre m’ha agradat continuar estudiant, fent recerca, i arran del Màster d’Intervenció en el Llenguatge que es fa a l’Autònoma, vaig contactar amb diverses persones que van impulsar-me a seguir aquest camí per dedicar-me a la docència.

Què t'aporta aquesta formació com a professional de la logopèdia?

M’ha aportat molt coneixement en l’àmbit de la recerca en Logopèdia que jo desconeixia completament. També he guanyat molt acadèmicament parlant, ja que et mous amb experts en els diferents àmbits de la recerca, un gran nombre de pacients i familiars, fonts bibliogràfiques, conceptes estadístics i nous horitzons. La logopèdia és un àmbit força desconegut, es coneix com una carrera de grau on es treballa bàsicament amb nens, però des de bon principi tenia clar que jo volia anar per la vessant clínica, treballant en el marc de la neurologia i amb adults, i per tant, abordar els problemes del llenguatge i comunicació associats a lesions neurològiques. Així que vaig decidir, tot i que el camí seria més llarg, que volia fer recerca en aquest àmbit. De fet, no existeix el doctorat en logopèdia, jo sóc doctorada en Psicologia Clínica. Em sento, una mica, “com la germana gran que obre el camí”, jo confio que aviat puguem tenir una línia de recerca específica en Logopèdia.

Quin és el tema de la teva tesi?

El tema s’emmarca dins les lesions neurològiques de pacients que han patit un accident vascular cerebral (AVC) i la intervenció logopèdica. S’han tingut en compte dos variables: la depressió i dos tipus diferents d’intervenció logopèdica. Els pacients han estat persones amb un dany cerebral adquirit i que presentaven alteracions, tant en la seva comunicació, com en el seu estat emocional. El que hem valorat ha estat com influeix la depressió en la millora del llenguatge i a més, hem analitzat el resultat aplicant dos tipus d’intensitat durant la teràpia logopédica.

T'ha agradat fer recerca? com valores aquesta etapa?

M’ha agradat molt fer recerca, he après molt. Tot i això, han estat tres anys durs, ja que, haver de combinar la feina fora de la facultat, la docència i la recerca, m’ha suposat haver d’ajornar altres coses, prioritzar objectius i no estar sempre present allà on volia ser. Amb això vull dir que la família i les amistats han estat peces claus per completar aquesta etapa, els hi tinc molt a agrair. Ha estat dur però molt enriquidor com a persona i com a professional.

Animaries a altres logopedes a fer recerca? a realitzar la tesi doctoral?

I tant! Ara que està obert el camí! Si hem obert les portes, és per ara formar un grup. Necessitem logopedes amb interès a fer recerca, una professió agafa força quan hi ha una base científica al darrera i actualment, hi ha pocs estudis científics realitzats per professionals logopedes. Ja que el camí està obert, hem de fer divulgar la nostra professió i el nostre rigor científic. Sempre els hi explico als meus alumnes que jo estic aquí per explicar-los tot el que sé, però també per transmetre’ls la meva experiència i motivar-los perquè es dediquin a fer recerca i impulsar encara més la Logopèdia.

Ja que personalment he començat a obrir les portes de la recerca en Logopèdia a la UAB, animo a tots i totes que vulguin continuar fent camí amb mi i amb molts altres professionals que hi treballem, doncs hi ha molt per fer, i junts agafem més força.