“L’esperit emprenedor ha sortit de la necessitat de buscar alternatives, una activitat que tingui valor i impacte social”

20/12/2018

L’Elena Trias de Bes i el Gerard Vilanova van ser els guanyadors dels premis CIEU 2018 a la idea més emprenedora en la categoria Alumni UAB.

L’Elena, postgrau en Màrqueting Digital UAB ’16, després de treballar durant anys com a responsable de màrqueting d’un celler de referència, va decidir apostar pel seu projecte propi, Wonderkids, una app per buscar plans i serveis per a fer en família.

I el Gerard, Filologia Catalana UAB ’98 i màster en Arxivística i Gestió de Documents UAB ‘18, va treballar durant molts anys com professor de català, i actualment amb TIC ACTIVA imparteix tallers a infants i famílies sobre el bon ús de les noves tecnologies.

Parlem amb els dos sobre els seus projectes, reptes de futur i sobre l’emprenedoria.

 
Els dos recentment heu decidit emprendre un projecte propi. Quin ha sigut el vostre camí fins arribar-hi?
Elena Trias de Bes (ET) - Des del principi tenia clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb la comunicació i vaig fer una doble llicenciatura en Publicitat i RRPP i Periodisme. A partir d’aquí vaig treballar un temps en una agència de comunicació a Barcelona, i després a Bodegas Torres, on vaig acabar sent responsable de Màrqueting de Jean Leon, un petit celler de vins d’alta gama propietat de la Família Torres. Després de fer un reposicionament de marca, vam veure que ja era el moment d’estar a xarxes socials i vaig decidir cursar el postgrau de Màrqueting Digital de la UAB, que em va servir molt per entendre tot l’univers de les estratègies, la captació, el pla de mitjans, la inversió, la conversió i el retorn a nivell online.

Gerard Vilanova (GV) – Sempre he tingut una vessant comunicativa i em va semblar que Filologia era una molt bona carrera per crear una base lingüística. Em va resultar útil per dedicar-me a la professió de professor, i al cap de set o vuit anys vaig decidir fer Comunicació Audiovisual a distància. I ara sí, començava a enfocar la meva carrera cap a la comunicació. Al cap d’uns anys deixo la feina de professor i estudio el màster d’Arxivística i Gestió de Documents a l’ESAGED i n’estic molt satisfet, perquè la formació és rica en comunicació i màrqueting, en empresa, en organització, en estructura, funcions, tasques... aspectes que m’han sigut molt útils en el meu projecte propi.
 
En quin moment neixen els vostres projectes?
GV - En els últims anys de professor es produeix la popularització dels telèfons intel·ligents en la societat i el 80% dels problemes que tenia a la feina, amb la tutorització d’alumnes, derivaven de les noves tecnologies. De manera que els tallers sorgeixen d’idees que ja estaven experimentades i rodades en l’exercici de la professió. Vaig encetar TIC ACTIVA el 2016, recullo la meva experiència com a professor, la meva capacitat com a comunicador i el meu coneixement de les noves tecnologies aplicades a la societat. És una formació, un assessorament a la família en l’àmbit del bon ús de les noves tecnologies. Ofereixo tallers a escoles, AMPA, regidories d’educació, els faig a alumnes i també a famílies.

ET – Sempre havia tingut la inquietud d’emprendre. Un mes després d’acabar el postgrau, va néixer la meva segona filla i durant la baixa per maternitat seguia tenint la idea de muntar alguna cosa. Havia tingut moltes idees abans, però després d’arribar al detall i d’analitzar competència, s’havien esfumat, perquè no eren viables o creia que no era el moment. Llavors em va sorgir aquesta idea de Wonderkids, perquè tot el dia buscava coses per fer amb les meves filles, i realment me n’adonava que perdia molt de temps buscant-les i moltes d’elles, un cop allà, no eren el què ens esperàvem. Vaig pensar que una app com aquesta aniria molt bé no només per optimitzar el temps de cerca, sinó per guanyar aquest plus de garantia i descobrir noves propostes per a fer en família. Al projecte s’hi van sumar la meva germana Lucía, principalment a nivell d’assessoria i inversió, i la Marta Ubach, una amiga íntima. Tot i això, quan se’m va acabar la baixa, vaig tornar a treballar i durant dos anys vaig compaginar la feina amb la app, vam desenvolupar el business plan i vam començar a aterrar l’app a nivell d’estructura de contingut, navegació i disseny. Fins que al final vaig prendre la decisió i des de finals de juliol vaig deixar la feina per dedicar-me 100% a aquest projecte.
 
En quin estat està actualment?
ET- Vam llançar l’app fa dues setmanes. Vam decidir que preferíem apostar per apps natives, és a dir, apps específiques per cada plataforma, android o IOS, perquè l’experiència d’usuari és superior i teníem clar que volíem una app i no una web perquè podem aportar molt més valor a l’usuari (comoditat, instantaneitat, geolocatlizació...) i perquè el mòbil és el dispositiu que més s’utilitza per a consumir continguts i compres per Internet. Ara mateix estem començant a implementar el pla de Màrketing on&offline per a donar a conèixer l’app a famílies i empreses del sector infantil, amb l’humil pressupost que tenim disponible, que bàsicament estalvis propis. Quan tinguem prou tràfic d’oferta i demanda i recurrència d’ús per a poder demostrar que és un model que és útil, té sentit i funciona, buscarem inversió per a adaptar l’app a IOS, desenvolupar un pla de màrketing més potent i ampliar l’equip.
 
Quin model de negoci, de monetització, us plantegeu?
ET - Estem fent una primera fase gratuïta tant per usuaris com per empreses, doncs l’objectiu actual és aconseguir tràfic i descàrregues, però sense deixar d’explicar a les empreses que és temporal i que en uns mesos, quan els hi puguem demostrar que els hi aportem prou valor en termes de visibilitat i rendibilitat, els hi plantejarem diferents models i serveis segons la modalitat d’empresa i les seves necessitats.
A nivell  d’interacció, ara mateix l’usuari pot compartir l’oferta que li agrada amb amics o familiars, exportar-la al calendari del mòbil, marcar-la com a preferida o realitzada i, fins i tot, proposar plans o serveis que no apareixen a l’app. Nosaltres rebem aquestes sol·licituds i, si desprès d’analitzar-les al detall veiem que compleixen amb els requisits family-friendly, les incorporem al directori.
 
Quins temes tractes als tallers, Gerard?
GV - Parlo dels beneficis de la incorporació de les noves tecnologies, però també dels perjudicis que està tenint, perquè hi ha les tecnologies, però no hi ha l’educació. La competència digital no forma en realitat part del currículum acadèmic, ni s’ensenya ni s’avalua, almenys d’una manera explícita. Tracto també la importància que té el concepte d’identitat digital, saber que tot el que fem a Internet, deixa un rastre, i que al final acaba configurant una manera de ser i una manera de funcionar a la xarxa que ha de ser complementària amb la persona física. Per l’altra banda, parlo de regulació. L’escola normalment és restrictiva, no deixa entrar mòbils, només les més agosarades estan començant a tenir una postura més oberta envers els mòbils perquè fa por obrir aquesta porta a les escoles. I a la família, curiosament normalment no s’incorpora cap normativa, de manera que de vegades som els pares els primers que fem mals usos i que inculquem als nostres fills conductes addictives. El primer consell que dono és emprendre mesures actives per saber un mateix, com a adult, com és el món digital. I d’altra banda, recomano fer un horari i un mapa de la casa, a quines zones hi pot haver connexió i a quines no. I això són consells que recomano que faci tota la família, no acostuma a servir de gaire que els nens tinguin una normativa diferent a la dels pares.
 
Quina relació té el món de l’educació amb les TIC?
GV - Aplaudeixo iniciatives com la del departament d’Ensenyament de la Generalitat que ha afirmat que té la intenció de regular per incorporar les tecnologies mòbils a l’ensenyament. Hem de pensar que l’ésser humà som individus que ja ens movem amb una connectivitat permanent que ens permet accedir a moltes coses i l’educació de tot això és el que realment s’ha d’incorporar a la societat. Negar que aquí hi ha un factor educatiu de primer ordre és renunciar als principis de l’escola que, entre d’altres coses, prepara ciutadans.
 
Vau guanyar el premi CIEU 2018 a la idea més emprenedora en la categoria Alumni UAB i vau recollir el premi en un acte on molts estudiants presenten les seves idees. Com ho vau viure?
ET - Crec que certàmens com aquests estan molt bé, perquè quan ets a la universitat tens un bullici d’idees, però necessites també suport. I  escoltar altres emprenedors que ho han fet possible fa que no quedi en un utopia. I d’altra banda, a mi em va fer moltíssima il·lusió, perquè és una empenta a una idea en la qual tu creus fermament, però que algú altre t’ho reconegui, et fa sentir que val la pena tot el que estàs fent.

GV – En el meu cas, l’esperit d’emprenedor ha sortit de la necessitat de buscar alternatives, trobar un forat en el mercat, mantenir una activitat que pugui tenir valor, impacte social, i mirar d’exercir-la. La gent jove, almenys un sector important, té aquest esperit de crear la seva feina i trobar la seva professió a través d’accions pròpies. El premi per mi ha significat consolidar la idea, veure que és una idea interessant, que és profitosa per la societat i que té un recorregut en el món empresarial. Rebre un premi és un mèrit compartible que millora la imatge, difon la idea i el teu servei.
 
I per acabar, quins són els vostres reptes de futur?
ET – Continuar treballant dur i amb la màxima il·lusió (dos ingredients que no ens falten!) per a ser els millors consellers dels pares amb fills entre 0 i 16 anys principalment, en termes d’oci i serveis familiars, així com un canal especialitzat de referència per a empreses públiques o privades que vulguin posar en valor, promocionar i rentabilitzar les propostes que ofereixen a aquest públic. Estem començant per la província de Barcelona, desprès anirem extenent-nos per la resta de Catalunya i, l’objectiu final, és acabar sent líders del sector a nivell nacional. Volem fer les coses bé, poc a poc però sense pausa.
 
GV - Un repte és entrar en el món de la gran empresa. Grans empreses com administracions públiques, asseguradores, bancs, multinacionals, que avui dia treballen la Responsabilitat Social Corporativa i intenten incidir de manera positiva sobre la felicitat dels seus empleats. I fins i tot tindria cabuda una formació similar a aquesta, variant el concepte d’educació digital i traslladant-nos al de salut digital, és a dir, com pot una persona preservar la seva salut física i psicològica amb el bon ús de les noves tecnologies en l’àmbit professional i personal.