“Els valors del rigor i de la perspectiva científica, els tinc gràcies a la Universitat i als mestres que he tingut”

Mireia Jofre-Bonet, alumni d’Economia de la UAB ‘89, té una trajectòria acadèmica en el camp d’Economia de la Salut, en acabar el doctorat a la Pompeu Fabra va tenir una beca post-doctoral a la Yale School of Public Health on es va quedar uns anys de docent. Des de fa 11 anys investiga a la City, University of London.

30/10/2017

Mireia Jofre-Bonet, alumni d’Economia de la UAB ’89, pronunciarà la lliçó inaugural de la Facultat d’Economia i Empresa el proper 14 de novembre amb el títol "De la UAB a la University of London: Un camí mai lineal", a través de la qual vol fer arribar a l’alumnat la importància de l’Economia per analitzar la presa de decisions de les persones en tots el àmbits, en el seu cas, en el sovint desconegut camp de l’Economia de la Salut.

Jofre Bonet és actualment docent i investigadora a la City, University of London on hi dirigeix el màster en Economia de la Salut i el màster en Avaluació Econòmica. Parlem amb ella de la seva trajectòria i projectes.

1. Per què vas escollir estudiar Economia?
M’anaven molt bé les Matemàtiques, la Història i el Llatí, de manera que Economia em va semblar una bona opció, però va ser una inspiració d’últim moment, sobretot perquè Economia no se sap massa bé què és quan ets jove. Vaig anar un any a la Central, em van anar molt bé les Mates i la Història Econòmica i em van recomanar que segurament era més adient pel meu perfil anar a l’Autònoma. A la UAB, em vaig trobar amb una generació boníssima, va ser molt estimulant, la majoria dels meus companys vam crear grups d’estudi. Els professors eren excel·lents en general, molts havien estat a fora estudiant Economia i crec que ens van donar una formació molt sòlida. Quan vaig acabar la carrera, em vaig quedar fent un any de màster, i vaig treballar amb gent a l’Institut d’Anàlisi Econòmica. Tot això em va ajudar a obtenir després a una beca Fullbright de La Caixa, i fer uns cursos de doctorat a Northwestern University.

2. El teu camp d’investigació principal és l’Economia de la Salut, quan vas començar a treballar-hi?
Northwestern University era un lloc excel·lent, però on vaig anar a parar estava mes centrat en Teoria de Jocs i aspectes més abstractes de l’Economia i a mi m’agraden temes més aplicats. Per això vaig fer el postgrau, vaig sortir i vaig treballar durant un temps a una empresa de consultoria d’Economia de la Salut. A Economia de la Salut es fan estudis i s’apliquen mètodes econòmics per respondre qüestions sobre, per exemple, com assignar recursos a temes de salut o com els individus decideixen sobre temes relacionats amb la salut o el seu estil de vida. Treballant a la consultoria econòmica com vaig conèixer Economia de la Salut realment, i quan vaig tornar a Barcelona, a la Pompeu Fabra, em vaig posar en contacte amb Guillem López Casasnovas, que és un dels pioners d’Economia de la Salut a l’estat espanyol i ell em va animar a que acabés la tesi en aquest camp. La vaig fer sota la seva direcció i la de Massimo Motta. Realment va ser un encert perquè és un tema que m’encanta. La meva trajectòria no és lineal, perquè vaig anar als EUA i vaig fer molta feina, però no vaig fer la tesi en el que jo creia que la faria però en canvi vaig descobrir una àrea que m’apassiona i a la que m’he dedicat des de llavors.

3. Quin abast té el Camp de l’Economia de la Salut.
És un camp bastant desconegut, a mi m’agrada molt perquè és aplicar eines d’Economia (teòriques i empíriques), d’Econometria i d’anàlisi econòmica, a qüestions sobre com la gent decideix estils de vida, comportaments de salut, és a dir, eleccions que fan les persones: si fumes o no, si prens drogues, si et vacunes. Economia significa decidir quan tens restriccions, i a Economia a de la Salut treballem aspectes que estan relacionats amb salut, sistema sanitari, a nivell d’individu, proveïdors o a nivell de com el govern distribueix el pressupost. És un camp enorme, no és una disciplina en ella mateixa, és una subdisciplina d’Economia.

4. Vas realitzar la tesi en aquest camp a la Universitat Pompeu Fabra i després vas tornar a l’estranger.
Sí, em van donar una beca post-doctoral del National Institute for Health Research a la Yale School of Public Health. Donava classes al departament d’Economia com a visitant, i vaig treballar amb una altra acadèmica que va esdevenir una altra de les meves mentores, la Jody Sindelar.. Vaig estar treballant sobre decisions de comportament de salut individuals, vam treballar molt amb drogodependència, per exemple, com es poden fer servir els tractaments de rehabilitació per disminuir el crim o com afecta el fet de deixar de fumar a les absències laborals, tots aquests temes més relacionats amb addicció. L’Economia de l’Addicció és un camp que m’agrada molt, no se’n sent a parlar, però existeix. Amb bases de dades de persones drogoaddictes, vam demostrar com el tractament per l’addicció que se’ls havia proveït no nomes els feia estar millor en termes de salut i d’addicció, sinó que també reduïa els dies de crim que cometien, per tant era molt cost efectiu, un benefici per la societat.

5. I finalment, vas a Londres.
Sí, vaig treballar primer a King’s College i a la London School of Economics, després a la London School of Hygiene & Tropical Medicine, i d’allà vaig anar a City, University of London, on treballo des de fa 11 anys, sempre en el camp d’Economia de la Salut. També faig altres coses de tant en tant, aplicant microeconometria a temes relacionats amb organització industrial o polítiques de recerca.

6. Quina implicació té la investigació sobre Economia de la Salut en la vida de les persones?
Posaré alguns exemples. Vaig tenir un estudiant de doctorat de Sierra Leone, i junts vam fer un estudi sobre la disposició a pagar per tenir un sistema de seguretat social pel sector informal de Sierra Leone, perquè allà la majoria de gent no paga impostos perquè és molt pobra, i el 80 o 90 per cent de la gent no té seguretat social ni assistència sanitària. A través d’unes enquestes i unes tècniques que estan desenvolupades, que s’anomenen discrete choice experiment and contingent valuation, vam estudiar quant la gent està disposada a pagar per tenir sanitat, i això s’està utilitzant per introduir un sistema de salut a Sierra Leone, una prova que començarà al desembre. Això dona satisfacció perquè és un estudi que has fet a nivell acadèmic, però té una aplicació molt empírica i actual que podria ajudar a que alguna gent visqui millor.
També tinc un altre treball en el qual vam agafar dades de 15.000 dones europees i vam analitzar com la mitjana de l’índex de massa corporal del teu grup de referència influeix la probabilitat de ser anorèxica, si la generació de sobre o dues per sobre de la regió tenen la mitjana més baixa, hi ha una probabilitat d’anorèxia més alta. Aquest estudi, per exemple, l’han mencionat alguns països que volen introduir un límit en la talla de les models.

7. Quins valors t’han permès seguir la trajectòria acadèmica i fer el que t’agrada?
Els valors del rigor i de tenir una perspectiva científica per analitzar les qëstions que vols contestar, que vols entendre, els tinc gràcies a la Universitat i als mestres que he tingut. Seguir passos lògics i ben fonamentats per arribar a qualsevol conclusió que fas, basar-te en evidència, així com, l’honestedat i la transparència i el documentar molt bé tot el que estàs fent i per què ho fas, perquè a vegades no tens les dades que voldries tenir, però llavors has d’argumentar en quin sentit pot estar limitant els teus resultats si és empíric, i si és més teòric, ser el més rigorós que pots ser. Deia Gary Becker, Premi Nobel d’Economia, que al final qualsevol qüestió teòrica acaba havent-se de provar empíricament i això és el que a mi m’agrada, aquesta combinació. I després, un valor més socràtic, s’ha de ser humil. Sóc molt conscient del que em manca.

8. Has viscut el món acadèmic nord-americà i anglosaxó, en què es diferencien?
Les universitats ‘top’ a Amèrica es basen en la gran meritocràcia, i en aquest sentit, t’ensenya que no és qüestió de tenir amics, sinó de treballar, de fer-ho bé i de tenir certa capacitat. A Anglaterra és més complicat, també és meritocràcia, però hi ha molta més burocràcia i quan jo vaig arribar al 2002 no hi havia el grau de facilitat per a la recerca que es dóna a les bones universitats americanes. Actualment, en el món anglosaxó hi ha molta pressió per produir articles, hi ha una sobre-exigència en el sentit que has de produir articles, has de donar classes, estar a molts comitès i reunions i alhora tenir una vida pròpia, familiar. El que dificulta les coses és l’excés de burocràcia, no han trobat l’equilibri i això crea estrés innecessari.

9. Dirigeixes un màster en Economia de la Salut i un Màster en Avaluació Econòmica.
Sí, són semblants, però el primer és per economistes i a l’altre hi acudeixen metges, farmacèutics, biòlegs, químics. En aquest sentit, voldria mencionar que hi ha una beca/fellowship del National Institute for Health Research de dos anys per economistes que vulguin fer el Màster en Economia de la Salut, paguen un sou mensual de 1300 pounds i totes les taxes. És una beca molt bona i m’agradaria que apliqués gent amb un bon expedient acadèmic de l’Autònoma.

10. El proper 14 de novembre, donaràs la lliçó inaugural de la facultat d’Economia i Empresa. Què significa per tu ser en aquest acte a la UAB?
Vaig estar molt contenta quan m’ho van demanar, estic molt agraïda a la UAB perquè em va donar una formació molt sòlida, i estic feliç de treballar en un camp que m’agrada moltíssim, sense les eines que em van donar, no hi hagués arribat de cap manera. Em va fer molta il·lusió.