La precarietat laboral dels adults joves no ha parat d'augmentar

Un estudi del Centre d’ Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) -elaborat per les investigadores Mariona Lozano i Elisenda Rentería, titulat “L’imparable augment dels anys en precarietat laboral dels adults joves a Espanya 1987-2017" i que avui es publica a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques-  demostra que, des del 1987, els anys de vida laboral en condicions precàries del adults joves (entre 30 i 39 anys) no han deixat de créixer, especialment entre les generacions femenines.

Just quan es compleixen deu anys de la crisi econòmica de 2008, els anys de vida en precarietat laboral no han parat d'augmentar entre els adults joves. La primera generació observada, nascuda el 1957, va passar la meitat dels anys que la del 1978, en temporalitat i inseguretat laboral.

És el primer cop que es calcula per a Espanya els anys viscuts en precarietat. L’estudi del CED-UAB compara 22 generacions entre 1987 i 2017. S’ha estudiat l’evolució de les taxes de desocupació i precarietat (contractes temporals, hores de treball i tipus de feina insatisfactòries) per a homes i dones segons el seu any de naixement, i s'ha estimat els anys de vida activa al mercat laboral en condicions d'inseguretat contractual. Les dades han estat extretes dels registres de població de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) i de l'Enquesta de Població Activa (EPA).

Així, s’ha observat com la desocupació ha tendit a fluctuar segons els cicles econòmics. En canvi, les taxes de precarietat, no han deixat d’augmentar al llarg del temps, tot i que en èpoques de crisi econòmica, els treballadors precaris han estat els primers expulsats del mercat.

L’any 1993, i especialment el 2008, la desocupació va créixer fortament tant per a homes com per a dones (tot i que va afectar especialment els homes). L’atur va registrar el seu pic més alt, situat al 26%, l’any 2013 per a la generació del 1978. Més tard, la desocupació va davallar, i les generacions més joves es van situar prop del 10% pels homes, i el 15% entre les dones (tot i així, encara lluny dels nivells pre-crisi).

La inseguretat i la temporalitat s’ha doblat en els darrers 30 anys. S’ha constatat el nombre d’anys viscuts en condicions precàries. La durada és rellevant perquè no és el mateix viure en la temporalitat i la incertesa durant un any que en cinc o deu anys.

Així, els homes nascuts l’any 1957 van passar un any ocupats en condicions precàries entre els 30 i els 39 anys, mentre que els nascuts el 1978 n’han passat dos. La llarga incertesa laboral a la que els adults joves s’exposen dificulta l’entrada plena a la vida adulta  i posposa la seva emancipació, l’assoliment de la independència econòmica, la formació de parelles estables, el matrimoni i el naixement dels fills. 

Les xifres entre les dones encara augmenten més, i passen d'1,5 a 2,6 anys. Les nascudes el 1978 han passat gairebé el 50% de la seva vida activa entre els 30 i el 39 en inseguretat contractual. Les generacions nascudes després de 1972 són les que s’han vist més afectades per la precarietat.

S’observa una bretxa de gènere (és a dir, la resta del nombre d’anys que les dones viuen en precarietat laboral respecte els homes) per aquestes generacions. La bretxa passa d’1 any de diferència pels nascuts el 1957 a gairebé 2 per les generacions de 1978. És a dir entre els 30 i els 39 anys, les dones del 78 viuen dos anys més que els homes del mateix any en condicions laborals precàries.

Per a les investigadores Mariona Lozano i Elisenda Renteria, “l’augment de la precarietat, especialment a aquestes edats, és un malbaratament de recursos que un país com Espanya, amb un progressiu envelliment, no es pot permetre, ni en termes de cotitzacions ni en termes de fecunditat frustrada, o de risc social”.

A més, un dels resultats més rellevants és que si bé pels homes un major nivell d’estudis es demostra com un factor positiu que disminueix l’exposició a la precarietat, aquest no és el cas entre les dones. Per a elles, un major nivell educatiu no sembla protegir-les de la precarietat.

En conclusió, l’estudi apunta a la necessitat de reduir la precarietat de la vida laboral entre els adults joves,especialment per a les generacions femenines, ja que "aquesta és la millor política per contrarestar l’augment de la infecunditat, i l’impacte negatiu del progressiu envelliment de la població sobre la sostenibilitat de l’Estat del benestar", assenyala l'estudi del CED-UAB.