Un centenar d'investigadors de l'ICTA-UAB van abordar els principals reptes ambientals actuals i del futur

Més d’un centenar de científics internacionals de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) van participar al 2n ICTA-UAB Spring Symposium, celebrat els dies 16 i 17 de maig a la Facultat de Ciències i la seu de l’ICTA-UAB, al campus de Bellaterra. L’esdeveniment va permetre abordar els principals reptes ambientals que ha d'afrontar la societat en l'actualitat i en el futur. Va estar enfocat en la identificació d'aquests reptes ambientals, com abordar-los i de quina manera poden els resultats derivats de la recerca científica transformar-se en polítiques efectives. Els assistents, pertanyents majoritàriament a aquest centre de recerca dedicat a estudiar les causes dels problemes ambientals, van exposar les principals novetats dels seus estudis. Les ponències presentades abastaren un ampli ventall de disciplines científiques, des de l'enginyeria ambiental fins a l'economia ecològica, i des de la modelització climàtica a l'antropologia ecològica.

A través d'una quarantena de presentacions, els investigadors de l'ICTA-UAB van exposar la investigació que estan duent a terme posant de manifest que l'abordatge dels temes ambientals s'ha de dur a terme de forma integrada des de totes les àrees de coneixement. Amb la preocupació ambiental com a teló de fons, en aquest simposi es van mostrar avenços científics en temes tan diversos com la conservació del corall, l'economia baixa en carboni, el coneixement indígena en el canvi climàtic, l'economia circular, els conflictes ambientals, el nexe aigua-alimentació-energia, l'acidificació oceànica, la producció d'aliments a les ciutats, el decreixement econòmic, les estratègies de conservació de la biodiversitat, els espais verds urbans, la interacció dels boscos i la salut humana, la contaminació de les platges per microplàstics, el preu del carboni, la justícia ambiental urbana, l'accés obert a la producció científica, els models de pesca marina, la conservació dels coneixements agroecològics o la transició del sistema energètic.

Les tres conferències destacades van comptar amb investigadors líders que treballen en centres internacionals de recerca ambiental. Marina Fischer-Kowalski, fundadora de l'Institut de Social Ecology de Vienna, va parlar de les intersecció i contradiccions dels Objectius Sostenibles de Desenvolupament i els Acords Climàtics; Thomas Pedersen, exdirector de l'Pacific Institute for Climate Solutions abordà les accions contra l'escalfament global, i Robert Ayres, fundador del Center for the Management of Environmental Resources (INSEAD), es preguntà com superar les barreres institucionals en l'estalvi energètic.
Els tres van debatre en una taula rodona cap a on es dirigeix la recerca ambiental i com superar els desafiaments amb què es troba.

Premis
Es van lliurar premis a les diferents presentacions. Aljoša Slameršak va obtenir la distinció a la millor presentación oral “Will negative emissions save us from catastrophic climate change?, mentre que Petra Benyei amb “The potential of citizen science school programs to reverse Traditional Agroecological Knowledge’s erosion: a case study in Catalonia” i Roberta Johnson amb “Ocean acidification, not warming, may reduce pteropod abundance in the Mediterranean Sea” van obtener el premi a les millors presentacions curtes de posters. El pòster millor valorat “Improving energy buildings metabolism: integrated rooftop greenhouses” de l’investigador Joan Muñoz. Verónica Arcas va guanyar l'activitat social consistent en un original bingo.

Més imatges aquí

Llibre d'abstracts aquí

Pòsters aquí