Què pensen realment els investigadors sobre la tarificació del carboni?

Així es desprenen d'una enquesta global realitzada a prop de 800 investigadors de nombrosos camps relacionats amb la política climàtica, i que ha permès saber què pensen realment els científics sobre la fixació del preu del carboni, una de les principals eines defensades durant dècades pel món acadèmic per reduir les emissions de forma eficient.

Els autors de l'article "Carbon Pricing - Perceived Strengths, Weaknesses and Knowledge Gaps according to Global Expert Survey", publicat recentment a la revista Environment Research Letters, van demanar a aquests científics experts que indiquessin quins eren, segons la seva opinió, els principals punts forts, febles i llacunes de coneixement de la tarificació del carboni en comparació amb altres instruments polítics.

L’estudi, dut a terme per l'ICTA-UAB en col·laboració amb l'ESCP Business School i la Universitat de Màlaga, forma part del projecte “Climate Policy Acceptability Economic Framework” (CAPABLE), liderat per Jeroen van den Bergh, investigador de l'ICTA-UAB.

Com calia esperar, els investigadors entrevistats consideren que la tarificació del carboni pot aconseguir una reducció eficaç de les emissions en proporcionar un senyal de preus clar tant al productor com al consumidor, cosa que alhora es pot traduir en un suport financer sòlid per subvencionar les transformacions cap a economies sense emissions de carboni, estimulant la recerca i les inversions en innovació. En aplicar el principi de “qui contamina paga”, una proporció considerable d'investigadors creu que la tarificació del carboni té el potencial de fomentar realment la reducció de manera flexible i eficaç.

Els principals punts forts percebuts de la tarificació del carboni coincideixen amb el que els economistes defensen des de fa dècades. El que sembla menys trivial són les febleses percebudes de l'instrument.

Principals punts febles de la tarificació del carboni

La principal debilitat percebuda de la tarificació del carboni està relacionada amb el fet que pot provocar l’augment de les desigualtats en imposar una càrrega injusta a la població amb menors ingressos, mentre que no incita la població amb més ingressos a efectuar canvis en el seu comportament. Un segon aspecte que es desprèn de l'enquesta és que, per a alguns investigadors, la imposició del carboni sembla políticament inviable i públicament impopular. Finalment, els investigadors consideren que aquest instrument és difícil d'aplicar a tot el món, i resulta alhora vulnerable a les manipulacions i els fraus.

El camí a seguir

També es va preguntar als investigadors enquestats sobre les llacunes de coneixement percebudes i els suggeriments innovadors per continuar investigant sobre la tarificació del carboni, i van sorgir diverses idees interessants. Entre els temes més recurrents hi ha la sinergia de les polítiques amb altres instruments, l’aplicació global de la tarificació del carboni i l’elaboració de models més empírics d’aquest instrument. El que sembla sorprenent és que algunes de les percepcions i opinions avaluades no coincideixen amb les idees rebudes de la literatura teòrica i empírica sobre la tarificació del carboni. Això suggereix que cal una major comunicació sobre la política climàtica i la tarificació del carboni entre investigadors acadèmics de diferents disciplines.

Article

Ivan Savin et al (2024). "Carbon pricing - perceived strengths, weaknesses and knowledge gaps according to global expert survey", Environ. Res. Lett. 19 024014. https://dx.doi.org/10.1088/1748-9326/ad1c1c