Per què els últims caçadors-recol·lectors del nord de la península ibèrica marisquejaven a l'hivern?
Les últimes poblacions de caçadors-recol·lectors que van ocupar el nord de la península ibèrica consumien marisc preferentment als mesos d'hivern, moment en què la rendibilitat càrnia dels mol·luscs era més gran, segons un estudi liderat per investigadors de l'ICTA-UAB. L'estudi també ha permès reconstruir les temperatures del mar a inicis de l'Holocè, fa 9.000 anys, a la Badia de Biscaia, sent lleugerament més càlides que actualment.
Fa 9.000 anys, les temperatures marines eren uns 2 ºC més càlides que les actuals.
La informació arqueològica disponible suggereix que els grups humans han explotat els recursos marins com a aliment des d'almenys fa aproximadament 250.000 anys. Tot i això, com assenyalen els autors d'aquest estudi publicat a la revista internacional Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, “aquesta data probablement sigui molt anterior, però encara no se n'han trobat evidències”. No obstant això, aquest recurs alimentari no va ser explotat amb intensitat fins al període Mesolític, fa uns 10.000 anys, quan la presència de restes de marisc, especialment mol·luscs, va augmentar en els jaciments arqueològics, formant els denominats closquers, molt comuns al llarg de la façana atlàntica d’Europa. Una de les zones que presenta més densitat d'aquest tipus de dipòsits és la regió cantàbrica al nord de la península ibèrica.
Considerant la importància que van haver de tenir els recursos litorals en l'alimentació dels grups humans que van habitar la costa Cantàbrica abans de l'inici de l'agricultura i la ramaderia, entendre com aquestes poblacions prehistòriques recol·lectaven el marisc és molt important per determinar les estratègies de subsistència dels últims caçadors-recol·lectors.
Asier García Escárzaga, investigador de l'ICTA-UAB i autor principal de l'article, juntament amb col·laboradors d'altres institucions nacionals, ha aplicat anàlisis d'isòtops estables d'oxigen en petxines arqueològiques recuperades del lloc de J3 (Guipúscoa, País Basc). Entre la informació que es pot obtenir de les anàlisis d'isòtops estables d'oxigen a les petxines marines destaca la possibilitat de reconstruir el moment de l'any en què van morir els mol·luscs, i per tant quan van ser consumits per les poblacions prehistòriques en el passat.
Els resultats obtinguts en aquesta investigació indiquen que els últims caçadors-recol·lectors que van viure al nord de la península ibèrica marisquejaven preferentment a l'hivern, cosa que coincideix amb el moment anual de més rendibilitat d'aquest recurs alimentari a causa de la formació dels gàmetes. Un patró estacional de consum de marisc basat en principis de cost-benefici energètic, i que suggereix l'alta capacitat de les poblacions prehistòriques per comprendre el medi i no sobreexplotar-lo, assegurant amb això l'aliment durant els anys i les generacions següents.
D'altra banda, els resultats isotòpics obtinguts en aquesta investigació també han permès reconstruir les temperatures del Mar Cantàbric al sud de la Badia de Biscaia fa 9.000 anys. Aquests indiquen que les temperatures marines eren uns 2 ºC més càlides que les de l'actualitat en aquesta mateixa àrea, tant durant els mesos d'estiu com els hiverns. Els investigadors d'aquest treballat pensen que pot ser degut a la major insolació solar durant els mesos d'estiu a inicis de l'Holocè i una influència més gran dels corrents oceanogràfics càlids durant els mesos d'hivern respecte al present.
A. García-Escárzaga, A. León-Cristóbal, E. Álvarez-Fernández, et al., Strengthening the evidence for seasonal intertidal exploitation in Mesolithic Europe and new insights into Early Holocene environmental conditions in the Bay of Biscay from the oxygen isotope composition of Phorcus lineatus (da Costa, 1778) shells, Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology (2024), https://doi.org/10.1016/ j.palaeo.2024.112624