Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB)

Les Illes Açores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonització portuguesa, segons el pol·len fòssil recuperat d’un llac de l’Illa de São Miguel

28 feb. 2017
null Bluesky Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail
•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès • L'estudi ha
Les Illes Accedilores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonitzacio portuguesa segons

Img_02

•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès

• L'estudi ha reconstruït l'evolució de la vegetació i el paisatge de l'illa de São Miguel dels últims 700 anys a partir de l'estudi dels sediments lacustres

• El treball, elaborat per un equip multidisciplinari de científics espanyols i portuguesos, ha estat publicat a la revista Quaternary Science Reviews

Els colonitzadors portuguesos es van establir a les Illes Açores l'any 1449 segons la cronologia oficial. Però l'anàlisi del pol·len present en els sediments del Lago Azul de l'Illa de São Miguel indica que els primers pobladors haurien arribat, almenys, 150 anys abans a l'arxipèlag. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi elaborat per un equip internacional i multidisciplinari de científics en el que ha participat Pere MAsqué de l'ICTA-UAB i que ha estat publicat a la revista Quaternary Science Reviews.

Els investigadors van extreure un testimoni sedimentari del Lago Azul de l'Illa de São Miguel del qual van obtenir unes 60 mostres per a l'anàlisi microscòpica del pol·len. "A les mostres que vam estudiar hi vam trobar pol·len de sègol i d’altres cereals i també espores de fongs que viuen a la femta dels animals domèstics" expliquen Valentí Rull, investigador de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), i Arantzazu Lara, de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC), que  van dur a terme les anàlisis pol·líniques i la reconstrucció de la vegetació.

La datació per Carboni-14 va permetre conèixer l'antiguitat de les mostres que contenen les primeres evidències de presència humana l'edat de les quals, segons l'estudi, es remunta a poc abans de l'any 1300, gairebé un segle i mig abans de l'inici oficial de la colonització portuguesa. Alguns mapes del segle XIV ja assenyalaven l'existència de l'arxipèlag, però es considerava encara deshabitat.

"El pol·len i les espores de fongs trobats en els sediments són el testimoni que ja existia una activitat agrícola i ramadera a petita escala. És possible que mariners en ruta hi fessin escala amb certa freqüència o que ja hi existissin petits nuclis de població més o menys intermitents al voltant del Lago Azul "afegeix Valentí Rull.

Aquests assentaments s'haurien establert poc després de l’última erupció volcànica, ocorreguda a l'illa cap a 1280. Encara no se sap si abans d'aquesta erupció ja hi havia poblacions humanes a l'illa, cosa que s'espera poder comprovar en futurs estudis.

L'impacte de la colonització
La investigació ha permès reconstruir el paisatge i la vegetació de l'illa dels últims 700 anys. Gonzalo Velho Cabral va prendre possessió de les illes de de Santa Maria i de São Miguel el 1432 però no va ser fins al 1449 que el Regne de Portugal va impulsar definitivament la colonització de l'arxipèlag.

Fins aleshores,  la vegetació de l'illa de São Miguel consistia en boscos del tipus laurisilva, característics de les Açores. Amb l'arribada massiva de població, es va iniciar la desforestació de l'illa i la introducció d'espècies exòtiques.  Aquest procés va acabar amb la desaparició total de la laurisilva. Avui en dia, els boscos de l'illa estan dominats per espècies portades del Japó, Austràlia i la Mediterrània.

"En les mateixes mostres anteriors a la colonització portuguesa trobem alhora el pol·len de cereals i d'espècies de les laurisilva. Això indica que els primers assentaments previs a la colonització portuguesa pràcticament no haurien modificat la vegetació original de l'illa, com sí que va passar a partir de l'any 1449 "explica Valentí Rull.

L'Illa de São Miquel forma part de grup oriental de les Açores i és l'illa més gran i poblada de l'arxipèlag amb més de 125.000 habitants.

El present estudi ha estat realitzat per investigadors de l'ICTJA-CSIC, l'IBB-CSIC, la Universitat de Barcelona (UB), l’ICTA-UAB i la Universitat de La Corunya , conjuntament amb investigadors de les universitats de les Açores i de Lisboa i de dues universitats australianes.

 

Article de referència
Rull, V., et al. (2017), Vegetation and landscape dynamics under natural and anthropogenic forcing on the Açores Islands: A 700-year pollen record from the São Miguel Island, Quaternary Science Reviews, 159, 155-168, doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.quascirev.2017.01.021

Dins de