L'ús clau de radionúclids de vida curta com a traçadors de partícules que s'enfonsen a l'oceà
L'aplicació conjunta de radionúclids d'origen natural (tori-234 i poloni-210) com a traçadors de partícules que s'enfonsen a l'oceà pot ajudar a quantificar millor l'exportació vertical de carboni impulsada per la bomba biològica de carboni oceànica (BCP, per les seves sigles en anglès).
Aquest és el tema central d'un nou article dirigit per la científica de l'ICTA-UAB Montserrat Roca Martí i publicat recentment a la revista científica Annual Review of Marine Science.
La BCP és el conjunt de processos biològics i físics que transfereixen a l'interior de l'oceà el carboni orgànic produït a la superfície oceànica per organismes fotosintètics. Amb aquest mecanisme, l'oceà retira CO2 de l'atmosfera i el segresta a les profunditats oceàniques durant centenars d'anys o més, convertint-se en un component clau del cicle global del carboni.
La BCP influeix enormement en el clima, però també en els cicles biogeoquímics marins i en les cadenes tròfiques, des del fitoplàncton fins als peixos. Malgrat la seva importància global, la BCP està poc estudiada i es desconeix amb exactitud com respondrà al canvi climàtic actual i futur. Aquí és on entren en joc els radionúclids.
En aquesta revisió, Montserrat Roca Martí (ICTA-UAB) i Viena Puigcorbé (ICM-CSIC), presenten una valoració crítica de la literatura en el camp de l'aplicació d'isòtops radioactius (radionúclids) com a traçadors del moviment de partícules al medi marí, en particular per quantificar els fluxos d'exportació de carboni a l'oceà.
Aquesta investigació il·lustra com els radionúclids han esdevingut un dels mètodes existents més consolidats per estudiar la BCP i destaca com l'ús combinat de 234Th i 210Po pot captar dinàmiques de flux de carboni que altrament passarien desapercebudes. Aquesta revisió proporciona recomanacions i emfatitza cap a on s'ha d'enfocar la recerca en aquest camp per quantificar millor la variabilitat espacial i temporal de la BCP, i reduir així les incerteses associades amb el segrest de carboni a l'oceà present i futur.
Referència
Roca-Martí, M., Puigcorbé, V (2024). Combined use of short-lived radionuclides (234Th and 210Po) as tracers of sinking particles in the ocean. Annual Review of Marine Science, 16:551–575. doi: 10.1146/annurev-marine-041923-013807
Referència de la figura
Rodellas, V., Roca-Martí, M., Puigcorbé, V., Castrillejo, M., Casacuberta, N. (2023). Radionuclides as Ocean Tracers. In: Blasco, J., Tovar-Sánchez, A. (eds) Marine Analytical Chemistry. Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-031-14486-8_4