L'ús clau de radionúclids de vida curta com a traçadors de partícules que s'enfonsen a l'oceà
L'aplicació conjunta de radionúclids d'origen natural (tori-234 i poloni-210) com a traçadors de partícules que s'enfonsen a l'oceà pot ajudar a quantificar millor l'exportació vertical de carboni impulsada per la bomba biològica de carboni oceànica (BCP, per les seves sigles en anglès).
![Short-lived radionuclides as tracers of ocean sinking particles ICTA-UAB](/Imatge/130/469/4.10_BiologicalPump.jpg)
Aquest és el tema central d'un nou article dirigit per la científica de l'ICTA-UAB Montserrat Roca Martí i publicat recentment a la revista científica Annual Review of Marine Science.
La BCP és el conjunt de processos biològics i físics que transfereixen a l'interior de l'oceà el carboni orgànic produït a la superfície oceànica per organismes fotosintètics. Amb aquest mecanisme, l'oceà retira CO2 de l'atmosfera i el segresta a les profunditats oceàniques durant centenars d'anys o més, convertint-se en un component clau del cicle global del carboni.
La BCP influeix enormement en el clima, però també en els cicles biogeoquímics marins i en les cadenes tròfiques, des del fitoplàncton fins als peixos. Malgrat la seva importància global, la BCP està poc estudiada i es desconeix amb exactitud com respondrà al canvi climàtic actual i futur. Aquí és on entren en joc els radionúclids.
En aquesta revisió, Montserrat Roca Martí (ICTA-UAB) i Viena Puigcorbé (ICM-CSIC), presenten una valoració crítica de la literatura en el camp de l'aplicació d'isòtops radioactius (radionúclids) com a traçadors del moviment de partícules al medi marí, en particular per quantificar els fluxos d'exportació de carboni a l'oceà.
Aquesta investigació il·lustra com els radionúclids han esdevingut un dels mètodes existents més consolidats per estudiar la BCP i destaca com l'ús combinat de 234Th i 210Po pot captar dinàmiques de flux de carboni que altrament passarien desapercebudes. Aquesta revisió proporciona recomanacions i emfatitza cap a on s'ha d'enfocar la recerca en aquest camp per quantificar millor la variabilitat espacial i temporal de la BCP, i reduir així les incerteses associades amb el segrest de carboni a l'oceà present i futur.
Referència
Roca-Martí, M., Puigcorbé, V (2024). Combined use of short-lived radionuclides (234Th and 210Po) as tracers of sinking particles in the ocean. Annual Review of Marine Science, 16:551–575. doi: 10.1146/annurev-marine-041923-013807
Referència de la figura
Rodellas, V., Roca-Martí, M., Puigcorbé, V., Castrillejo, M., Casacuberta, N. (2023). Radionuclides as Ocean Tracers. In: Blasco, J., Tovar-Sánchez, A. (eds) Marine Analytical Chemistry. Springer, Cham. https://doi.org/10.1007/978-3-031-14486-8_4