El projecte de la investigadora Zora Kovacic, seleccionat per la Relational Poverty Network
El projecte sobre assentaments informals que porta a terme la investigadora de l'ICTA-UAB, Zora Kovacic, va ser seleccionat com a "Projecte de Membre Destacat" per la Relational Poverty Network (RPN) que aglutina una comunitat d'acadèmics, professors, polítics i activistes que treballen des de i més enllà del marc acadèmic, per a desenvolupar marcs conceptuals, metodologies de recerca i pedagogies per a l'estudi de la pobresa relacional.
Creada en un moment històric d'importants desigualtat d'ingressos i d'austeritat forçosa al Nord Global, la Relational Poverty Network (RPN) va més enllà de les fronteres geogràfiques per fomentar un estudi transnacional i comparatiu sobre la pobresa. Amb aquesta iniciativa, presta atenció a les noves geografies mundials del desenvolupament, a les noves formes de regulació de la pobresa i l’analitza des de la perspectiva d'aquells que sovint són marginats pels debats sobre la pobresa. A partir d'una llarga tradició de treball crític sobre la pobresa, introdueix un canvi de pensament i abandona així la idea de "els pobres i pobres d'altres", per passar a pensar en relacions de poder i privilegi.
El projecte "La governança de la informalitat a partir de les polítiques sobre els suburbis a Sud-àfrica i el Brasil" analitza les polítiques de millora dels barris marginals des del punt de vista de la relació entre ciència i política. En aquest sentit, Zora Kovacic està interessada en les quantificacions, representacions i conceptualitzacions utilitzades en la governança dels barris marginals. Quines representacions dels barris marginals sustenten les polítiques d'aquests assentaments informals? Què s'aborda i què s'omet en aquestes representacions? Com contribueixen les representacions dels suburbis a la governança de la informalitat? Per respondre a aquestes preguntes, el projecte avalua el tipus d'informació científica que s'ha recollit de la governança dels barris marginals a través de dos estudis de cas: les faveles de Rio de Janeiro, Brasil, i els municipis de Stellenbosch a Sud-àfrica.
La persistència de la informalitat no és necessàriament un fracàs de les polítiques de millora, sinó més aviat el resultat de les conceptualitzacions que sustenten aquestes polítiques. Les polítiques de millora se centren en les condicions materials dels assentaments informals i apunten a millorar els habitatges, a pavimentar els carrers i a proveir serveis de transport i infraestructura pública. La informalitat és conceptualitzada des d'un punt de vista deficitari com la falta de formalitat i estàndards materials per poder viure, i la solució passa per proporcionar tot allò del que aquest tipus de barris manca. Aquest enfocament de la governança dels barris suburbials és altament apolític, ahistòric i està descontextualitzat de les relacions socials, de classe i racials que creen exclusió social i marginació.