El potencial transformador de les Comunitats Energètiques Locals en entorns rurals

Aquests beneficis destaquen la seva capacitat per liderar la transició energètica i social a les zones rurals, segons un informe elaborat per l’ICTA-UAB a partir de les conclusions d’un taller de co-creació celebrat fa uns mesos. El taller tenia com a objectiu promoure les xarxes de col·laboració i reflexionar sobre l'impacte transformador que les Comunitats Energètiques Locals tenen en el medi rural. 

Les zones rurals s'enfronten a diversos reptes socioeconòmics i ambientals que augmenten la seva vulnerabilitat. No obstant això, aquests territoris també ofereixen un espai únic per implementar iniciatives innovadores que puguin proporcionar solucions sostenibles. En aquest context, les CELs no només promouen la transició cap a una energia més sostenible, sinó que també impulsaran el desenvolupament comunitari i generaran una transformació social més enllà dels seus propis projectes. 

Amb l'objectiu d'integrar les perspectives d'experts i fomentar l'intercanvi d'idees, els grups de recerca "LIVENlab" i "Rural Collectives Lab" de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), en col·laboració amb l’equip d’ECODES i el seu projecte “Energía Común”, van organitzar un taller de co-creació. 

L'esdeveniment, celebrat a l’ICTA-UAB, va reunir un equip de recerca i 19 persones que estan impulsant comunitats energètiques en entorns rurals de diversos territoris. L'objectiu era establir xarxes de col·laboració i reflexionar sobre el potencial transformador de les CELs en l’àmbit rural, així com entendre la diversitat de condicions que influeixen en el seu desenvolupament a l’Estat espanyol. 

L'informe resultant del taller destaca els efectes positius de les CELs a les zones rurals. Aquestes comunitats estan facilitant la cooperació entre pobles veïns, la col·laboració públicoprivada i l'accés a recursos compartits. A més, algunes CELs estan promovent l’empoderament de les dones en el medi rural, amb diverses iniciatives liderades per dones que estan generant un canvi cultural a les seves comunitats. 

D'altra banda, les CELs han fomentat la recuperació dels valors comunitaris, la integració de col·lectius diversos i la solidaritat a través d’iniciatives com microcrèdits i col·laboracions contra la pobresa energètica. També han impulsat activitats culturals, promogut l’alfabetització energètica i fomentat la participació ciutadana a les comunitats rurals. 

En l’àmbit econòmic, les CELs han permès reduir les factures elèctriques, estabilitzar els preus i finançar projectes comunitaris mitjançant la venda d’energia excedent. Alhora, han contribuït a la reducció d’emissions i a la conscienciació ambiental. 

Malgrat els avenços aconseguits, l'informe destaca diversos reptes als quals encara s’enfronten. Entre ells destaca la dificultat d’alguns projectes per aconseguir una base econòmica sòlida, la qual cosa posa en risc la seva sostenibilitat a llarg termini. A més, la manca de coneixements tècnics entre la població continua sent un obstacle important per al desenvolupament de les CELs. També, l'absència de relleu en els lideratges constitueix una preocupació, ja que dificulta la continuïtat dels projectes. 

Finalment, també es destaca l’aparició de “falses comunitats energètiques” que són promogudes per empreses però que no compten amb una veritable participació ciutadana i no compleixen amb la definició inclusiva de les CELs establerta per les directrius europees. Per tant, els impactes positius d’aquestes iniciatives són reduïts. 

El taller ha estat un pas important en la construcció d'un ecosistema de suport per a les CELs. En les condicions adequades, aquestes iniciatives no només empoderen les comunitats rurals, sinó que les posicionen com a líders de la transició energètica i ecosocial del futur. 

 

 

Article de referència:

Pérez-Sánchez, C., Ugarte Lucas, P., Sanjuan Agudelo, L., Villamayor-Tomas, S., & Madrid López, C. (2025). El potencial transformador de las comunidades energéticas en entornos rurales. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.15018381