El nostre edifici sostenible ICTA-ICP celebra el seu 10è aniversari
L'ICTA-UAB i l'Institut Català de Paleontologia (ICP) van commemorar amb un acte conjunt el 10è aniversari de la inauguració del seu edifici ICTA-ICP, un dels primers de Catalunya a aconseguir els estàndards de sostenibilitat més alts.
La celebració, que va tenir lloc el dijous 10 d’octubre, va posar en relleu el paper capdavanter que avui dia continua tenint aquest edifici, construït al campus de manera innovadora com una aposta de la UAB per la reducció de l'impacte ambiental, no només en els materials emprats sinó també en el consum d'energia i d'aigua que en comporta el funcionament. L'edifici ICTA-ICP va marcar un abans i un després en la concepció existent de la sostenibilitat a l'arquitectura.
La celebració va arrencar amb una visita guiada a les instal·lacions, que compten amb una superfície de 9.400 metres quadrats distribuïts en 6 plantes, quatre de les quals són de despatxos, laboratoris i espais comuns, una a aparcament i una altra a magatzems, entre ells un gran magatzem de fòssils, amb la planta superior habilitada com a hivernacle. Els assistents van recórrer l'edifici de la mà de Roger Tudó, membre de HArquitectes, responsable arquitectònic del projecte juntament amb l'equip de DataAE.
Després del recorregut per les instal·lacions, que va incloure la visita als magatzems de “mòmies” paleontològiques de l'ICP i als laboratoris dels dos instituts, les paraules de benvinguda del director de l'ICP, David Alba i de la directora de l'ICTA-UAB, Isabel Pont , van donar pas a la taula rodona “Viure en un edifici sostenible”, moderada per la investigadora Verónica Arcas.
Reconeixements
Josep Boldú, cap de la unitat tècnica d'Arquitectura i Urbanisme de la UAB; Xènia Aymerich, responsable de conservació i preparació de l'ICP; Xavier Gabarrell, investigador de l'ICTA-UAB i vicerector de Campus i Sostenibilitat; Núria Moraleda, responsable de Laboratoris de l'ICTA-UAB, i Roger Turó de HArquitectes van recordar el passat, el present i el futur de l'edifici amb intervencions carregades de relats i anècdotes desconegudes per als assistents. Així mateix, es va reconèixer el paper destacat que van tenir en el procés els investigadors Jordina Belmonte, Louis Lemkow, Joan Rieradevall i Maria Rosa Rovira.
L'edifici acull principalment despatxos i laboratoris que, per la seva activitat, tendeixen a generar calor. El disseny pretén treure profit a aquesta calor a l'hivern i dissipar-ho a l'estiu mitjançant ventilació natural. Quatre patis interiors conformen un gran atri central que garanteix una òptima qualitat de llum natural a totes les plantes. Una estructura de formigó amb molta inèrcia tèrmica col·labora directament amb el confort passiu de l’edifici.
Destaca l'existència d'una “pell bioclimàtica”, un sistema comparable a un hivernacle agrícola que regula, mitjançant obertures i tancaments automàtics, la captació de radiació solar i la ventilació. La pell exterior s'adapta obrint-se i tancant-se, en funció de la temperatura, la humitat, el vent i la radiació solar exterior, per aconseguir a cada moment les millors condicions bioclimàtiques a l'interior. Així s'aconsegueix un espai intermedi amb entre 16 i 30 graus, que fa de coixí tèrmic i ajuda a mantenir una temperatura de confort als espais de treball i habitacles, reduint la demanda energètica i millorant la temperatura a l'interior de manera totalment natural.
El cost de l'edifici va ser de vuit milions d'euros i va ser cofinançat per un programa operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional de Catalunya 2007-2013 i pel Ministeri d'Economia i Competitivitat. La seva inversió es va reconèixer com una de les òptimes i encara avui se la recorda com una de les inversions més profitoses.