Dones en defensa de la nostra terra

Disparar mares i àvies davant dels seus fills en un espai tan vulnerable té diferents conseqüències i significats per a tota la comunitat.

En honor a les defensores filipines del medi ambient martiritzades en el Dia Internacional de la Dona
 

Cada any, el Dia Internacional de la Dona fa una crida a la igualtat de gènere, la inclusió i l'empoderament. A les Filipines, algunes dones han recorregut un llarg camí. Com va escriure la Philippine News Agency per al Dia de la Dona de l'any passat, sota el govern de Duterte, Filipines és un dels països amb més igualtat de gènere a Àsia a l'informe de la Bretxa Global de Gènere del Fòrum Econòmic Mundial. Hi ha hagut dues presidentes i una vicepresidenta. Tot i això, encara queda molt camí per recórrer per aconseguir una veritable igualtat, atès que aquesta mateixa administració permet els assassinats de dones junt a les comunitats que es defensen contra els conflictes mediambientals.

Els informes anuals de Global Witness indiquen que les Filipines es troben des de fa anys entre els cinc països més mortífers per als defensors del medi ambient i del dret a la terra. Tot i que les dones defensores representen un percentatge menor dels assassinats documentats, la violència a què s'enfronten també està molt poc denunciada. Celebrem doncs aquest Dia de la Dona commemorant les dones assassinades durant les lluites contra la injustícia extractiva.

L'EJAtlas és actualment la base de dades pública en línia més gran del món que mapa i documenta casos de justícia ambiental a tot el món i és un esforç conjunt entre acadèmics i grups d'activistes. Dels 80 casos registrats a l'EJAtlas fins ara, 33 dones i nenes van ser assassinades en 14 casos identificats en col·laboració amb l'organització de la societat civil Kalikasan People’s Network for the Environment entre 2002 i 2022 fins ara. 27 d'aquestes dones eren líders mediambientals, membres de grups i manifestants assassinats per impedir que es mobilitzessin contra les empreses i els projectes que amenacen les comunitats i l'entorn on viuen.

Vint anys de terror

Aquestes defensores eren majoritàriament rurals i de classe treballadora, amb algunes excepcions. 10 eren indígenes. La mineria (17 casos) va ser el tipus de conflicte més mortífer. Aquests patrons es fan ressò del que succeeix a nivell nacional i mundial. Les empreses, sovint en connivència amb l'Estat, acostumen a desplaçar i destruir els mitjans de vida de les comunitats (sovint indígenes) sense el consentiment previ i informat.

Això va ser especialment rellevant en el cas de les defensores filipines martiritzades perquè, en 19 casos, l'Estat i els militars van enviar personal per aixafar l'oposició i protegir la rendibilitat i els interessos de les corporacions a què van fer els ulls grossos. Les empreses també van contractar sicaris, matons i guàrdies per reprimir violentament la dissidència. Totes i cadascuna d'aquestes 27 dones també van gaudir d'impunitat per als seus assassins, i sovint la policia i els tribunals van encobrir i no van investigar els crims adequadament.

Tot i això, el que fa que els assassinats de les defensores siguin diferents de la violència a la qual s'enfronten la resta de persones en aquest tipus de conflictes és com les dones van recórrer a posar la seva integritat en perill a causa de les vulnerabilitats úniques a les quals s'enfrontaven. La violència en un conflicte té matisos de gènere. Per exemple, 19 de les defensores van morir en tirotejos. Mentre que els sicaris i les forces armades disparen a qualsevol que considerin una amenaça o un comunista, això té un pes diferent per a les dones.

L'edat d'aquestes defensores oscil·lava entre els 27 i 60 anys, encara que la majoria tenia entre 40 i 50 anys i l'edat mitjana era de 48,6 anys. 16 eren esposes i mares. De fet, en lloc dels habituals trets des de motocicletes, 12 van ser assassinades mentre eren a casa o acompanyant els seus familiars. Disparar mares i àvies davant dels seus fills en un espai tan vulnerable té diferents significats i conseqüències per a tota la comunitat.

Filipines a primera línia

Bé hagin estat assassinades a casa seva, bé mentre protestaven, aquestes defensores van lluitar àrduament contra i a causa de les vulnerabilitats de gènere. Eren dones que gosaven sortir i ser escoltades en una esfera pública que sol concentrar el poder de decisió entre els homes. Les circumstàncies violentes específiques de gènere dels seus assassinats van ser la repressió, les càrregues desiguals, la violència domèstica, les agressions sexuals, les amenaces a la família i els riscos relacionats amb la feina.

Aquesta vulnerabilitat es basa sovint en les narratives que descriuen les dones com a mestresses de casa inferiors i histèriques, cosa que fa que sigui socialment acceptable castigar-les violentament per sortir-se dels límits. A més de ser acusades de rebels comunistes, com és comú a les Filipines, aquestes circumstàncies violentes específiques de gènere sovint feien que les defensores perdessin la confiança, la reputació i els seus mitjans de vida fent, entre altres coses, que la seva situació fos més arriscada.

No obstant això, les dones, especialment les de zones rurals, pobres i indígenes, van continuar estant a la primera línia de les mobilitzacions, les campanyes públiques i els grups de la societat civil. Els seus cossos van ser l'evidència física del seu patiment comunitari, fent visible allò invisible. Van desafiar les idees de com és un defensor. Van preparar el camí per a les defensores que van venir després.

En aquest Dia Internacional de la Dona, honrem totes les dones valentes que defensen les seves comunitats malgrat les vulnerabilitats i la violència de gènere a què s'enfronten. Aquestes dones són el camí cap a una autèntica igualtat de gènere que pot unificar el moviment contra la injustícia mediambiental. Aquest article està dedicat a les següents dones que han perdut la vida al camí:
 

• Manuela Albarillo, 08/04/02, Leader, Mining.
• Florita Caya, 27/04/11, Leader, Mining.
• Cheryl Ananayo, 07/12/12, Member, Mining.
• Juvy Capion, 08/10/12, Member, Mining.
• Cristina Morales Jose, 04/03/13, Leader, Climate disaster.
• Delle Salvador, 04/09/14, Supporter, Mining.
• Gerlie Menchie Alpajora, 29/07/15, Leader, Fishing.
• Teresita Navacilla, 27/01/16, Leader, Mining.
• Gloria Capitan, 01/07/16, Leader, Fossil fuels.
• Jennifer Albacite, 07/02/16, Victim, Mining.
• Makinit Gayoran, 30/07/16, Victim, Mining.
• Jessybel Sanchez, 14/08/16, Leader, Mining.
• Mia Manuelita Mascarinas-Green, 15/02/17, Expert supporter, Tourism.
• Leonila Pesadilla, 02/03/17, Member, Mining.
• Arlyn Almonicar and Cora Molave Lina, 27/03/17, Members, Mining.
• Carolina Arado, 14/07/17, Member, Mining.
• Jeanni Porras, 15/12/17, Member, Mining.
• Beverly Geronimo, 27/05/18, Member, Mining.
• Jean Labial, 19/08/18, Member, Mining.
• Angelife Arsenal, Marcelina Dumaguit and Marchtel Sumicad Morena Mendoza, 20/10/18, Leader and members, Agribusiness.
• Emelda Torralba, 12/02/19, Leader, Mining.
• Bai Leah Tumbalang, 23/08/19, Member, Mining.
• Josephine Egtob, 02/12/19, Member, Mining.
• Zara Alvarez, 17/08/20, Leader, Agribusiness.
• Bae Milda Ansabo, 23/08/20, Member, Agribusiness.
• Julie Catamin, 28/02/21, Leader, Hydropower.
• Chai Lemita-Evangelista, 07/03/21, Member, Tourism.
• Lenie Rivas and Angel Rivas, 15/06/21, Member and victim, Mining.
   

L'autora Dalena Tran és estudiant de doctorat a l’ICTA-UAB i membre del projecte EJAtlas. Investiga la violència de gènere i els assassinats de defensors del medi ambient durant els conflictes ecològics.