La manca de sediments i el canvi climàtic amenacen el Delta de l'Ebre

25/07/2012

Sandra Fatorić i Lorenzo Chelleri, científics de la Universitat Autònoma de Barcelona, han investigat la vulnerabilitat del Delta de l'Ebre als canvis ambientals, especialment els relacionats amb el canvi climàtic. Han identificat quines són les principals amenaces i han investigat quines són les possibles solucions per adaptar-se a les noves condicions.
 
El medi ambient i la població del Delta de l'Ebre s'enfronten a un futur molt incert. De fet, és un dels sistemes fluvials més importants de la Mediterrània i, com la major part dels deltes, està sotmès a una quantitat considerable d'impactes humans. Per tant la integritat del territori costaner es troba en risc tant per la pressió humana com pels futurs efectes del canvi climàtic, propensos a provocar una major degradació ambiental del patrimoni natural, un major risc de cohesió social, de benestar, de qualitat de vida, i de seguretat humana en el futur.
 
Segons l'anàlisi de la UAB, la pujada del nivell del mar, un dels efectes més importants del canvi climàtic, tindrà serioses implicacions en termes d'agricultura, recursos naturals, turisme i indústria en el cas de Delta de l'Ebre, que ja és extremadament vulnerable a causa del baix nivell d'aportació de sediments. Aquests sediments han estat dràsticament reduïts a causa, principalment, de la regulació dels rius, de manera que la línia costanera s'ha vist afectada i està prop de l'actual nivell del mar. L'estudi mostra que, a conseqüència d’això, la població pot experimentar inundacions més freqüents.
 
La pujada del nivell del mar també provoca altres greus efectes com la intrusió d'aigua salada i l'erosió de la línia costanera, el que pot conduir en el futur a una major pèrdua de terreny habitable i cultivable, així com a danys en els ecosistemes.
 
L'estudi mostra que, fins ara, la gestió dels recursos, principalment el monocultiu de l'arròs i la construcció de preses, ha afectat molt més la zona del delta que els factors hidro-climàtics. Aquests factors estan accelerant les tendències actuals, com l'erosió costanera i la intrusió d'aigua salada, i poden tenir serioses conseqüències per a l'agricultura, els recursos naturals i el turisme.
 
Mitjançant enquestes a la població local del Delta de l'Ebre més implicada en els processos ambientals i econòmics, els investigadors també han documentat la percepció i les opinions d'aquesta comunitat respecte a les possibles solucions pràctiques. Els entrevistats van compartir les seves percepcions relacionades amb l'actual situació al Delta de l'Ebre, juntament amb les seves visions i les opcions d'adaptació al canvi climàtic per al futur.
 
Dels resultats de l'estudi sembla evident que la millor opció per protegir i adaptar el Delta de l'Ebre davant els efectes del canvi climàtic seria l'aportació de sorra per a la preservació de les dunes existents i per a la creació de noves dunes i aiguamolls, l'opció més respectuosa amb la natura. També hi ha una feble tendència entre els entrevistats en favor de la construcció de dics subaquàtics que frenin l'entrada d'aigua salada, o l'opció d'elevar el nivell de superfície del delta. De la investigació s'evidencia una variació molt àmplia d'opinions respecte a la construcció de barreres artificials, en els darrers anys la opció més discutida, i recomanada pel 29% dels entrevistats. L'opció d'abandonar la zona, també plantejada pels especialistes, no va ser acceptada entre les persones entrevistades en l'estudi.
 
Basant-se en els resultats de la investigació, els científics de la UAB, Fatorić i Chelleri, plantegen una combinació d'aportació de sorra a les dunes i de transport natural de sediments com la millor opció disponible per a la protecció del Delta de l'Ebre contra els efectes del canvi climàtic.
 
Article de referència:

Sandra Fatorić, Lorenzo Chelleri, Vulnerability to the effects of climate change and adaptation: The case of the Spanish Ebro Delta, Ocean Coastal Management, Volume 60, May 2012, Pages 1-10, ISSN 0964-5691