The UAB pays homage to the civic and historiographic commitment of Enzo Traverso

Traverso, titular de la càtedra Susan and Barton Winokur d'Humanitats a la Universitat Cornell, ha dissertat sobre «les identitats de l'historiador» en un parlament en què ha rendit homenatge als seus mestres: des de les seves «influències formatives», entre les quals ha destacat els noms d'Isaac Deutscher, Perry Anderson i Michael Löwy, fins als referents de la tradició que reivindica, com ara Lucien Goldmann o Georges Haupt.

Segons l'historiador piemontès, «hi ha diferents maneres de ser historiador; algunes són, sense cap dubte, millors que d'altres, però no hi ha un paradigma normatiu». En el seu cas, ha destacat la dimensió internacional de la seva carrera acadèmica (Traverso va néixer a Itàlia, viu als Estats Units, escriu majoritàriament en francès i ha pronunciat la lliçó magistral en castellà) i ha enumerat les regles que han pautat el seu treball: la contextualització, l'historicisme, el comparatisme i la conceptualització.

Alhora ha reflexionat sobre el significat de la pertinença a una generació i ha reivindicat la «subgeneració dels setanta». Tal com l'ha definit, es tracta de «l'última generació d'octubre, la darrera que es va formar al voltant de la convicció de la possibilitat d'una revolució socialista a Europa central» i també «la primera generació d'investigadors que es van formar en un món global».

Per a Traverso, «el paper de l'historiador és, abans que res, crític», i un «bon historiador no ha d'escriure per defensar una causa o parlar en nom d'un grup». Citant Eric Hobsbawm, ha afirmat que «els historiadors no escriuen per als proletaris, les dones, els homosexuals, els negres o els jueus; escriuen per a tothom». Tanmateix, ha matisat que «aquest universalisme no implica cap neutralitat axiològica ni tampoc indiferència davant del soroll del món».

Per aquesta raó, el nou doctor honoris causa de la UAB no ha ocultat mai les seves opinions i ha intentat «analitzar els nous rostres del feixisme en el segle XXI». I ha recordat que recentment ha escrit una monografia sobre el conflicte a Palestina per «aportar un aclariment contra l'abús de la memòria i la manipulació de la història que hem presenciat aquest darrer any per justificar una guerra que ha adquirit trets de genocidi».

Compromís amb «la llibertat, la igualtat i la justícia»

El rector, Lafuente, ha tancat la cerimònia amb una intervenció en què ha felicitat Traverso per la seva lliçó magistral, que, segons ha afirmat, «hauria de ser lectura imprescindible a les nostres facultats». A l'obra de l'historiador, ha dit el rector, «passat i present dialoguen amb l'afany de contribuir a la comprensió crítica de la societat en què vivim». Lafuente ha valorat que «el compromís de Traverso amb el coneixement ho és amb els valors de llibertat, igualtat i justícia» i ha lloat la seva «contribució al debat social sobre qüestions moltes vegades polaritzades: la seva reflexió al voltant del ressorgiment de la dreta radical, racista i xenòfoba i la seva mirada al conflicte de Gaza en són bons exemples».

El nomenament de Traverso com a doctor honoris causa el va promoure la Facultat de Filosofia i Lletres, i els professors Pere Ysàs i Francisco Morente, catedràtics del Departament d'Història Moderna i Contemporània, hi han actuat com a padrins. En la lloança que ha pronunciat abans de la lliçó magistral de Traverso, Ysàs ha subratllat «el seu compromís amb la veritat i la justícia com a ciutadà i com a intel·lectual».