Itinerari vermell-Can Domènec
Can Domènec
L’any 1998 es van dissenyar dos itineraris de natura al campus de Bellaterra: l’itinerari de Can Magrans i l’itinerari de Can Domènec. Aquests itineraris ens apropen als espais més singulars del campus i ens permeten descobrir les espècies animals i vegetals més característiques de la zona. Els dos itineraris estan senyalitzats al llarg del recorregut, que és d’una hora aproximadament, i tenen l’objectiu de facilitar el coneixement dels valors naturals de la UAB i de protegir i mantenir aquests espais.
L’itinerari de Can Domènec comença darrere la Vila Universitària. La zona que recorre és la que ha patit menys pressió antròpica i és on es conserven les comunitats vegetals més madures del campus, com ara l’alzinar mediterrani o el bosc de ribera.
Descarregueu-vos el mapa de l'itinerari vermell
A l’inici de l’itinerari la vegetació està molt lligada a l’acció antròpica i presenta l’aspecte de mosaics de diferents formacions vegetals: des de pinedes plantades fins a prats secs, passant per brolles amb arbusts com la ginesta i el romaní, entre d’altres.
Una de les comunitats vegetals més arrelades al territori és el bosc mediterrani. S’hi observen sobretot boscos mixtos de pi blanc i alzina amb un gran nombre d’arbusts i lianes característics de l’alzinar mediterrani, com ara l’aladern, el marfull, l’arç blanc, l’esparreguera, el galzeran, el matapoll, la rogeta, l’arítjol, l’heura i el lligabosc.
Al llarg del recorregut es passa a través de conreus i fruiterars que evidencien el passat agrícola dels terrenys. La majoria d’aquests camps de conreu han estat recuperats i actualment són cultivats i gestionat pel Servei de Granges i Camps Experimentals.
L’itinerari també ens permet veure restes d’antigues masies, com ara les ruïnes de l’antiga masia Ca l’Isidre, al voltant de la qual encara es conserven algunes plantes ornamentals i fruiters. Entre els camps també es poden veure restes de la masia Can Domènec, que dóna nom a la vall.
La segona part del camí transcorre paral·lel al torrent de Can Domènec; s’hi pot veure un magnífic bosc de ribera i s’hi poden trobar espècies com el pollancre i l’àlber, el roure martinenc, el roure cerrioide, el plàtan, l’om i l’avellaner. En aquests ambients és fàcil observar-hi ocells com la mallerenga blava, el picot verd, el pit-roig i el pardal, comú en gairebé tots els hàbitats de l’entorn de la UAB.
A la part final de l’itinerari, als voltants de la font del Carme, la vegetació de ribera presenta a més una albereda i també equisets o cues de cavall.
A la part final de l’itinerari es troba la font del Carme, un dels indrets més singulars de Can Domènec. La font està envoltada d’una arbreda fresquívola amb espècies típiques d’ambients humits. Va ser construïda cap als anys seixanta i va tenir un paper sociològic i de lleure important fins als anys vuitanta entre els veïns de les poblacions properes, que hi venien a gaudir de l’entorn natural.
Al costat de la font del Carme hi ha un majestuós roure (Quercus cerrioides) d’una edat aproximada de 130 anys i d’uns 22 metres d’alçada. Situat en un entorn privilegiat, a la llera del torrent de Can Domènec i al costat de la font del Carme, aquest roure és un dels exemplars més antics i majestuosos del campus de la UAB.