UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els consultors de gestió són unes de les figures claus de la transformació postindustrial i financera de les societats del capitalisme avançat. La majoria dels CEOs de les grans impreses tenen un passat com a consultors i el seu impacte en l'economia contemporània és enorme i subestimat. No obstant això, aquesta no és una carrera definida: no hi ha cursos universitaris per esdevenir consultors, ni escoles de consultors, ni les barreres institucionals i normatives que tradicionalment associem a les professions i que sí que tenen els metges, els arquitectes o els advocats.

L'article que ha publicat Lara Ivana Maestripieri al Journal of Professions&Organization explora els discursos que els consultors associen a la seva professió, les normes implícites d'aquest món social i les diferents rutes que han portat 55 consultors de gestió italians a esdevenir el que són. Les entrevistes -conduïdes en el marc de la seva tesi de doctorat (2009-2010)- defineixen quatre trajectòries principals: el yuppie, el consultor forçat, l'autònom i el professional. I a aquests quatre perfils s'associen quatre maneres diferents de viure la seva professió, és a dir, quatre professionalismes diferents. Professionalisme és la paraula clau d'aquesta investigació: és una paraula de derivació anglesa que indica els discursos a través dels quals una persona defineix la seva professió i presenta la seva manera de viure-la. Normalment, el professionalisme es defineix a través dels col·legis i de les associacions professionals però, en una professió emergent com aquesta que encara no compta amb institucions professionals fortes, la investigació demostra que aquests discursos es defineixen en les organitzacions de forma plural (sent diferents les organitzacions en les quals s'exercita).

Els yuppies són els més joves: aspiren a aconseguir una carrera entre les elits financeres i directives i, per això, es conformen amb les normes de les grans corporacions globals per a les quals treballen i renuncien a la seva vida privada amb l'esperança de demà aconseguir una plaça com a CEO. Els 'forçats' són els perdedors de la transformació postindustrial: compten amb un passat com a gestors d'una empresa manufacturera, han hagut de reinventar-se en una carrera de consultors autònoms, ja que la seva empresa ha tancat, i viuen amb nostàlgia el seu passat com a gerents. Els 'autònoms' són consultors perquè això els demana el mercat: el més important per a ells és guanyar-se la vida com a treballadors autònoms en total llibertat i sense caps, entre moltes altres activitats que realitzen. Finalment, hi ha els 'professionals': viuen la professió amb passió i construeixen els seus discursos professionals al costat de col·laboracions diàries amb els respectius equips, definint l'ètica i el contingut de la seva professió en el marc de l'organització en la qual treballen i que impulsen activament.