Premiat un TFG amb metodologia ApS de la Facultat

06/05/2024

Anna Tarrés Vallespí és doctora en Sociologia i professora de la Facultat des de fa onze anys, de la qual també va ser alumna. Alhora, entre les seves línies de recerca treballa qüestions de sociologia de l’educació i metodologia de les ciències socials.

Has tutoritzat un treball guardonat. Com valores el premi? 

Em sembla molt important que hi hagi iniciatives com aquesta. Quan estàs estudiant el feedback del professor, del teu entorn i les qualificacions són els elements que et fan veure que fas les coses bé i et donen indicacions del que et pot interessar de fer en un futur. Elements de reconeixement com aquests premis són molt importants.

Aquests, en concret, són premis a TFG en una metodologia concreta que es diu ApS i a mi m’interessa perquè l’he pogut treballar en àmbits diversos. Com que tinc tres dècades de docència universitària, sempre m’ha interessat aportar la riquesa de coneixement que dona aquesta metodologia cap al món universitari. Aquesta iniciativa ve de la mà del grup d’innovació d’Aps, que està fent una gran feina de difusió, i amb el suport de la Fundació Autònoma Solidària, que des de fa cinc anys organitzen jornades i tres que fan els premis.

El dia del lliurament va ser emotiu. Allí, clarament es veia en la mirada i discursos com l’alumnat, a través de fer el TFG en aquesta metodologia, havia anat molt més enllà en la profunditat del coneixement obtingut. L’ApS posa en relació la universitat i el seu entorn. Les entitats fan peticions concretes de servei i aquest es desenvolupa posant a la pràctica el coneixement que l’estudiant adquireix en el grau. El TFG és la cirereta del pastís, i treballar en aquesta metodologia aporta un valor afegit, ja que hi ha una transferència a la societat.

Com es tutoritza un treball amb metodologia ApS?

Justament abans del lliurament dels premis es va fer una taula rodona amb professorat que tutoritza TFGs amb ApS i entitats que reben estudiantsi i part de l’eix del debat, en una sala plena de gent, era mostrar al professorat de la UAB com tutoritzar un treball en ApS.

Entre els pros per tutoritzar un TFG ApS, penso que hi ha la gran capacitat d’un TFG de portar aprenentatge a l’alumnat i veure que hi ha un retorn a la societat. Això genera motivació, també, al professorat i, en la meva experiència, és una relació  satisfactòria per tothom.

En l’apartat dels contres, genera un xic més de feina ja que el tutor de la universitat ha de vetllar per la bona realització del treball no només en l’aspecte acadèmic, sinó també de la metodologia. Per exemple, ha de posar en relació l’alumne i l’entitat i tutoritzar que s’estigui fent un servei. No és un volum de feina que em sembli desbordant. És una mica diferent i, en la meva experiència, molt satisfactòria.

En què consisteix el treball premiat?

Aquest TFG amb ApS neix d’una doble circumstància. D’una banda, l’entitat té una necessitat que vol explorar per millorar la seva pròpia feina: avaluar un projecte que ha tingut finançament internacional per acollir i integrar persones migrants en petits pobles de Catalunya de l’esfera rural. L’entitat s’adona que hi ha la possibilitat de fer una petició a l'alumnat de la UAB i l’alumna s’interessa molt, perquè és un àmbit en què es vol especialitzar i treballar. És com un cercle virtuós en què, d’una banda, hi ha una alumna que busca com encaixar els seus interessos i un professorat, en aquest cas jo, que la puc tutoritzar.

El TFG permet validar els forts i febles d’una proposta de treball d’acollida de persones migrants. I fa una aportació des de la teoria sociològica i des de la seva pràctica, implementant entrevistes i fent anàlisi documental.

En aquest TFG, l’estudiant té una bona valoració i l’entitat decideix contractar-la.

Quins objectius perseguíeu? 

Avaluar la iniciativa d’acollida i integració de persones migrants en micropobles a través d’un estudi sociològic.

Què és CHAPTER2?

És l’entitat que acull l’estudiant.

Treballen iniciatives de caire social amb metodologia bastant innovadora. I un dels projectes és l’acollida de persones migrants en l’àmbit català. L’entitat volia que es fes una diagnosi per valorar la seva metodologia. Els hi semblava que donava bons resultats i ningú l’havia valorat externament. Es tracta d’una metodologia que posa en relació la informació dels possibles llocs d’acollida i el migrant pot escollir on vol anar. Això genera més satisfacció en la pròpia acollida.

A qui s’ha entrevistat?

S’ha entrevistat a persones migrants, però també a acollidores en micropobles i a l’entitat.

Com ha estat el procés d’elaboració del treball?

Comencem aviat i acabem tan tard com podem. Fins i tot abans de l’acceptació del TFG es va entrar en contacte amb el servei per veure si interessava.

Una altra de les especificitats és que hi ha un nivell de diàleg important entre la tutorització i els agents socials, al voltant del servei que estàs prestant. T’hi has d’aproximar a través de la documentació escrita, però també amb visites.

L’altre qüestió és que aquests TFG acostumen a acabar amb un retorn a la societat, entitat o usuaris, i aquest pot ser una xerrada, una millora dels elements del web, compartir un moment especial amb la gent amb qui has estat, una exposició…

Crec que vaig tutoritzar el primer TFG amb ApS d’aquesta Facultat (en l’àmbit de la gent gran i l’habitatge, amb l’entitat Llars Compartides). És una metodologia que penso que pot aportar molt també a l’educació superior.

El primer TFG va ser just tornant de la pandèmia. El moment era complicat, i més per entrar en contacte amb gent gran, però tothom va tenir precaucions suficients per interactuar i es va poder fer.

Com us heu organitzat amb l’Helena?

A partir d’un calendari compartit i pactat amb l’entitat.

L’Helena és una persona amb gran voluntat d’aportar en la temàtica i l’entitat ho va facilitar.

Quines conclusions heu extret?

La primera conclusió és que la metodologia de l’entitat funciona.

Les persones entrevistades tenien en gran estima el tracte personal rebut, la informació i   la possibilitat de poder triar cap on adreçaven la seva vida. 

Pensa que part de les persones amb qui va parlar l’Helena venien d’una vida urbana, i anar a viure en un micropoble és un salt important. Per tant, els nivells d’informació donats es van valorar molt. La transparència de la informació permet que les expectatives estiguin el més a prop possible de la realitat.

Una altra conclusió és que la societat rural té una alta capacitat d’integració, però primer cal treballar en el procés de sensibilització dels uns i altres.

Quin consell li donaries a un estudiant que s’està plantejant fer un TFG amb ApS?

Penso que és una bona oportunitat.

Molta gent no sap que a la universitat també es pot fer ApS i la UAB té un espai web en què explica bé què és. Sovint, el camí és satisfactori per a tothom.

L’entrega de premis es va fer el passat 25 d’abril i va coincidir amb la V Jornada d’ApS, en què es va fer una taula rodona per debatre com la sostenibilitat de les relacions professorat-entitats afecta la qualitat dels projectes d’ApS, una sessió de cocreació de projectes d’ApS i una fira d’entitats.

L’Oficina ApS de la UAB, gestionada per la Fundació Autònoma Solidària, convoca cada any aquests premis amb dos objectius: d’una banda, busca promoure l’interès per aquesta metodologia per tal de desenvolupar Treballs de Fi de Grau que abordin necessitats i reptes de la societat civil, en col·laboració amb entitats socials i ambientals o centres i institucions públiques, en el marc del compromís social de la Universitat amb el seu entorn. D’altra banda, es vol reconèixer els treballs que s’hagin realitzat amb metodologia ApS per tal d’oferir un servei real a la comunitat, les competències necessàries pel qual estan contemplades en el línia estratègica de millora de la qualitat docent del pla estratègic 2018-2030 de la universitat, per tal de potenciar l’ús de models pedagògics innovadors i adaptats a les diferents necessitats d’aprenentatge.

Per consultar tots els treballs premiats cal adreçar-se a aquest enllaç.