UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

A les escoles, instituts i universitats, cada vegada més demanem als alumnes que generin productes, uns dels quals són els materials didàctics, és a dir, recursos que altres persones poden fer servir per a aprendre.

Hi ha molts tipus de materials didàctics que poden crear els estudiants. Els podem agrupar: materials àudio/visuals, preguntes, textos i jocs educatius (Ribosa & Duran, 2022b). Materials àudio/visuals, com ara vídeos, animacions, fotografies, pòsters, diapositives, còmics o podcasts. Preguntes d’opció múltiple, de cert o fals o de resposta curta, que poden incloure feedback per a qui les respondrà. Textos, en forma de wikis, blogs, llibres electrònics o revistes. O jocs educatius, ja siguin jocs de taula, trencaclosques, jocs de preguntes, videojocs, jocs de PowerPoint, simulacions o mons virtuals.

Aquestes pràctiques tenen un valor social i comunitari important, perquè contribueixen a la democratització del coneixement, en una societat on hem de ser capaços d’aprendre els uns els altres —i, per tant, d’ensenyar-nos els uns als altres (Duran, 2016). No obstant això, cal comprovar si els estudiants que creen materials didàctics aprenen millor el contingut —és a dir, aprenen ensenyant.

És el que ha fet una revisió d’estudis publicada recentment (Ribosa & Duran, 2022a). Els resultats diuen que sí: crear materials didàctics és beneficiós per a l’aprenentatge dels estudiants. En el camp pràctic hi ha, però, dos factors importants que condicionen els beneficis d’aquesta mena d’intervencions educatives.

El primer és el format del producte. Sembla que crear materials visuals i audiovisuals és més beneficiós que crear materials textuals. Tot i així, sabem que hi ha maneres de millorar l’efectivitat de les intervencions en què els alumnes creen textos o preguntes, com el fet de generar feedback o l’avaluació entre iguals.

El segon és l’accés a la font d’informació original quan es crea el material didàctic. Normalment, hi ha dues fases en el procés de creació d’un material didàctic: la preparació del contingut —quan es llegeix la font d’informació i es prenen notes— i la fase de creació del material. Als contextos reals aquestes fases sovint es barregen. Sembla que tenir accés a la font d’informació quan es crea el material didàctic pot limitar el potencial d’aprenentatge, probablement perquè pot fer que els alumnes tendeixin a llegir el text original sense evocar ni elaborar la informació. Altres estudis mostren que les característiques d’aquestes fonts d’informació també condicionen els resultats d’aprenentatge (Lachner et al., 2022).

L’efecte de crear materials didàctics no varia entre etapes educatives ni àrees de coneixement, fet que ens anima a fer servir aquesta pràctica en qualsevol assignatura, a escoles, instituts i universitats.