UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les betalactamases d’espectre ampliat (BLEA) descrites freqüentment en Escherichia coli, Klebsiella pneumoniae i en menor mesura en altres enterobacteris, comprenen una família d’enzims capaços d’hidrolitzar tots els betalactàmics amb l’excepció de l’associació amoxicil·lina-àcid clavulànic, les cefamicines i els carbapenems. Les infeccions que produeixen aquest microorganismes representen un repte perquè, amb freqüència són microorganismes també resistents a altres antimicrobians como trimetoprim-sulfametoxazol, aminoglicòsids i fluoroquinolones, limitant-se així les opcions terapèutiques.

La distribució i prevalença de les BLEA ha canviat dramàticament en els darrers anys, la seva difusió en bacteris de la mateixa o distinta espècie s’ha potenciat degut a l’associació dels gens bla_BLEA amb elements genètics mòbils com els integrons, els transposons i els plasmidis conjugatius.

Molts bacteris contenen més d’un tipus de plasmidi, però no tots els plasmidis poden coexistir en un microorganisme al mateix temps. Quan dos plasmidis no poden coexistir establement en la mateixa cèl·lula perquè comparteixen el mateix sistema de replicació es diu que són incompatibles. La caracterització dels grups de incompatibilitat (Inc) en les soques productores de BLEA es realitza per a determinar si el gen bla_BLEA es troba vehiculat pel mateix plasmidi que al llarg del temps ha anat evolucionant, adquirint o perdent part de la seva estructura gènica, o bé es tracta de plasmidis diferents que han adquirit aquest gen de resistència.

L’any 2004 es va realitzar un estudi multicèntric per determinar la prevalença de BLEA a l’Estat Espanyol (Diestra et al. Enferm Infecc Microbiol Clin 2008; 26: 404–10). En aquest estudi que comprenia 58 soques d’E. coli i K. pneumoniae també es van caracteritzar els plasmidis que alberguen els gens bla_BLEA i el seu entorn genètic. El grup d’incompatibilitat dels plasmidis portadors d’aquesta BLEA es va determinar per tècniques de rep-typing-PCR i hibridació, i es va estudiar l’entorn genètic dels gens per PCR i seqüenciació.

Els gens bla_CTX-M-9 (n=14) presentaven l’estructura gènica In60 i es trobaven en plasmidis dels grups d’incompatibilitat IncI1 (50%) o IncHI2 (28%). Els gens blaCTX-M-14 (n=13) presentaven en els seus extrems l’ISEcp1 i l’IS903 i els plasmidis pertanyien al grup IncK. Els gens bla_CTX-M-10 (n=2) es van trobar associats a l’estructura fàgica característica de aquests, i un d’ells es trobà en el plasmidi del grup IncK. Els plasmidis portadors de cinc dels set gens bla_CTX-M-1, tres  bla_CTX-M-32 i un dels dos bla_CTX-M-3 pertanyian al grup IncN, l’altre plasmidi portador de bla_CTX-M-3 a l’IncA/C i els altres dos portadors de bla_CTX-M-1 a l’IncFII. Tres plasmidis portadors de bla_CTX-M-15 pertanyien al grup IncF (repFIA) i un a l’IncFII. Tots aquests gens bla_CTX-M del grup-1 presentaven a l’extrem 5’ l’ISEcp1 truncada per diferentes seqüències d’inserció.
Els gens bla_SHV-12 (n=12) presentaven l’IS26 i la regió DEOR a ambdós extremes i els plasmidis pertanyien al grup IncI1 (43%). L’únic gen bla_SHV-5 de l’estudi presentava les regions recF i DEOR i el plasmidi pertanyia al grup IncFII.
Aquest estudi remarca la circulació de diferents plasmidis que contenen una gran diversitat de gens bla_BLEA associats amb diferents entorns genètics. La diversitat genètica trobada en alguns gens bla ubicats en plasmidis específics, suggereix l’ evolució d’aquests plasmidis per diferents esdeveniments. Així, es va confirmar una gran varietat en l’entorn genètic d’aquests gens com a conseqüència d’insercions i delecions.