UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En el seu estudi seminal, Vermunt (1998) assenyala que hi ha quatre patrons d’aprenentatge segons l’estudiant s’orienti a: la construcció del coneixement (MD), la memorització (RD), l’aplicació (AD), o no es dirigeixi a un clar objectiu com a aprenent (no-dirigit) (UD). Els patrons MD i AD són els relacionats amb millors resultats acadèmics; per contra, els patrons RD i UD estan relacionats amb el fracàs acadèmic.

Aquest és un model d’ampli impacte internacional que no obstant això encara no es discuteix quant a la seva validesa intercultural. Per això, l’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar els patrons d’aprenentatge en mostres d’universitaris llatinoamericans i espanyols per ampliar la discussió intercultural pel que fa a la validesa del model.

Els resultats mostren que els estudiants llatinoamericans i espanyols estan més orientats als significats (MD) i l’aplicació (AD) però amb una dominància de la regulació externa. Això vol dir que es tracta d’estudiants que necessiten una ajuda externa (per exemple: els professors, els iguals, o els seus pares) per poder millorar, o orientar, les seves activitats d’aprenentatge. Per tant, sembla que els nostres universitaris necessiten més (i millors) oportunitats que estimulin i fomentin les seves estratègies d’autoregulació (responsabilitat, autonomia, així com habilitats per aprendre dels seus propis errors, revisar i redefinir-se com a aprenents). No obstant això, els autors plantegen que els aprenents de Llatinoamèrica i Espanya no semblen concebre l’autoregulació i la regulació externa com a estratègies oposades (la paradoxa llatinoamericana i espanyola). Així, sembla que aprendre és un comportament més adaptatiu (auto i externament regulat) en contextos d’incertesa i incertesa; una adaptabilitat útil per a l’èxit acadèmic, particularment en el cas de Llatinoamèrica.

Finalment, els autors identifiquen tres possibles vies per activar les estratègies de processament profund:
a) A través de la regulació externa i les creences sobre l’aprenentatge com una suma de continguts (increment del coneixement); però amb certes dosis d’autoregulació (similar al que s’ha identificat en estudiants asiàtics).
b) Des d’una concepció d’aprenentatge com a construcció del coneixement i amb regulació externa i certs nivells d’autoregulació (el que sembla més específic de Llatinoamèrica i Espanya).
c) Mitjançant autèntiques estratègies d’autoregulació i amb una concepció de construcció del coneixement (més similar als estudiants del nord d’Europa).

Per concloure, els autors destaquen la necessitat d’incrementar, en el context internacional, el coneixement compartit sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge al voltant del món; tot això des d’una major integració teòrica, metodològica i intercultural pel que fa als patrons d’aprenentatge.