UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La nostra recerca publicada en la revista Icarus ha indicat que el meteor FH1, observat per múltiples estacions de la Xarxa de Boles de Foc Finlandesa (FFN), era una roca de naturalesa asteroidal que va impactar contra la Terra seguint una òrbita hiperbòlica. Això podria ser un indicatiu d'una procedència extrasolar. Tanmateix, la trajectòria de FH1 hauria sofert una pertorbació gravitacional fa 80.000 anys quan l'estrella binària Scholz va travessar el Núvol de Oort. Aquesta és la regió més exterior del nostre sistema solar considerada com una font de cometes. 

Conseqüentment, FH1, desviat cap a la regió planetària, va concloure el seu viatge espacial a l'entrar en contacte amb l'atmosfera terrestre, generant un fenomen conegut com a meteor rasant. Aquest esdeveniment, caracteritzat per una trajectòria gairebé paral·lela a la superfície de la Terra i una velocitat hipersònica, va dibuixar una traça lluminosa en el cel de Finlàndia el 23 d'octubre de 2022 mentre es desintegrava. Gràcies als vídeos que ho van capturar, va ser estudiat per la Xarxa de Recerca sobre Bòlids i Meteorits (SPMN-CSIC) que coordina el Prof. Josep M. Trigo-Rodríguez des del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC).

En aquest treball, que hem dut a terme els investigadors Eloy Peña-Asensio (ICE-CSIC, UAB), Josep M. Trigo-Rodríguez (ICE-CSIC, IEEC), Albert Rimola (UAB) i col·laboradors de la Universitat d'Hèlsinki i de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), també explorem altres esdeveniments registrats per satèl·lits i publicats pel Centre d'Estudis d'Objectes Pròxims a la Terra (CNEOS). Encara que hem identificat 6 boles de foc amb trajectòries hiperbòliques, hem notat una agrupació d'inclinacions orbitals inusualment pròxima a l'eclíptica per a una població interestel·lar, la qual s'espera que sigui aleatòria. Un cas destacat en les nostres troballes és el del superbòlid IM2 de naturalesa no cometària, detectat el 9 de març de 2017, la trajectòria del qual podria també estar relacionada amb el pas pròxim de Scholz. Cal destacar que encara no existeix un consens dins de la comunitat científica sobre l'existència de meteors d'origen interestel·lar.

La procedència "local" de FH1 i IM2 podria modificar substancialment la nostra comprensió del Núvol de Oort. La composició asteroidal d'aquests impactadors planteja un desafiament als models actuals sobre l'evolució del sistema solar. Els resultats del nostre estudi donen suport a la hipòtesi que estrelles pròximes o altres objectes massius podrien ser fonts de projectils hiperbòlics que impacten la Terra. Per tant, subratllem la importància de realitzar una anàlisi exhaustiva dels meteors hiperbòlics abans d'atribuir-los un origen interestel·lar.