Més pugons eliminant les formigues!
És ben coneguda la relació simbiótica de les formigues amb els pugons, els quals excreten un líquid dolç per a les formigues a canvi de protecció contra altres depredadors. Doncs bé, qualsevol intervenció als sistemes naturals pot tenir efectes inesperats. En un conreu de mandariners, la exclusió de formigues al tronc, per a evitar que hi pugin i que els pugons es beneficiïn de la seva protecció, va provocar un sorprenent increment en el nombre de pugons, doncs també es va limitar l'accés d'altres depredadors, com les tisoretes. Els pugons van veure's beneficiats d'unes condicions favorables per a proliferar, malgrat no comptar amb la protecció de les formigues.
La interacció de les formigues i els pugons és ben coneguda per pagesos i científics. Les formigues s'alimenten de la melassa que excreten els pugons i aquests són defensats per les formigues dels seus predadors i paràsits. Així, els dos grups d'insectes en surten beneficiats i es un exemple de mutualisme que surt als llibres. Tot i així, varies circumstàncies poden fer que aquesta interacció positiva per a tots, basculi una mica i pugui canviar -ni que sigui temporalment o localment- a ser negativa pels pugons, si a les formigues els manquen altres preses, o si alguns predadors o paràsits dels pugons poden escapar-se de les formigues. La Natura mai és perfecte.
Hem estudiat aquest fenomen, durant 5 anys, en un camp de mandariners en règim de conreu ecològic situat a La Selva del Camp (Tarragona). Vam establir arbres als que impedíem l'accés de formigues per medi d'una pega situada al tronc i, cada mes, preníem mostres dels insectes i aranyes que hi ha a les capçades d'aquells arbres sense formigues i les vam comparar amb les d'arbres control, sense pega. Al mateix temps, anotàvem la quantitat de pugó que hi havia als dos tipus d'arbres. Esperàvem que als arbres amb formigues hi hauria més pugó i que als que no tenien formigues, els predadors i paràsits naturals els mantindrien més a ratlla. El resultat fou ben sorprenent: als arbres sense formigues hi havia usualment més pugó!
L'explicació la trobem en un fet que no el consideràvem en començar l'estudi. I és que, en excloure formigues, també havíem exclòs altres insectes que pugen pel tronc i poden menjar pugons: les tisoretes (Forficula auricularia). En efecte, quan vam estudiar el contingut estomacal de les tisoretes, vam comprovar que durant l'època en que hi ha pugons, en tenien restes a l'intestí. I l'anàlisi estadístic demostrava que la relació entre nombre de tisoretes i pugó és negativa, però entre nombre de predadors és positiva o nul·la. Pensem que la clau del problema és que les tisoretes, que són presents al camp quan començen a aparèixer i arribar les femelles de pugó fundadores, les poden capturar i reduïr així el futur creixement de colònies de pugons. Degut a l'exclusió amb pega, als arbres sense formigues tampoc hi havia tisoretes, i les femelles de pugó s'hi podien quedar sense problemes. Els predadors (marietes, xinxes, neuròpters) i els paràsits, no hi són al principi de temporada. Només apareixen quan les colònies de pugó ja són nombroses i ben establertes i les poden controlar només quan ja és ben entrada la temporada.
Aquest paper de les tisoretes com a bones predadores de pugons també s'ha trobat en explotacions agrícoles d'Europa, Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda. Cal analitzar el seu paper en altres llocs o cultius orgànics ja que, en ser predadores generalistes, poden també afectar altres plagues a més dels pugons.
Referències
"Effects of the concurrent exclusion of ants and earwigs on aphid abundance in an organic citrus grove". Piñol, J., Espadaler, X., Cañellas, N., & Pérez, N. Biocontrol 54(2): 515-527, 2009.
