La UAB va participar en una jornada sobre intel·ligència artificial i aprenentatge

27/09/2023

La jornada sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en l’aprenentatge que es va celebrar el passat 13 de juliol amb 1.530 persones inscrites va consistir en una taula interuniversitària en què van intervenir diversos representants amb responsabilitats en l’àrea de millora i innovació docent de les universitats catalanes. L’objectiu de la sessió és “repensar com ensenyem o quina experiència d’aprenentatge proporcionem a l’alumnat”, expliquen des de l’organitazació.

Va iniciar l’acte el vicerector de Relacions Internacionals i professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Màrius Martínez, que va fer un diàleg sobre el potencial de la intel·ligència artificial en l’educació amb el catedràtic emèrit de Filosofia de la Universitat de Girona (UdG) Joan Manel del Pozo. Martínez justament a la UAB va coordinar un grup de treball sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en la docència, va parlar del gran impacte que ha tingut el ChatGPT en l’actualitat i va assenyalar que “o repensem la universitat o aquesta quedarà en el calaix de les institucions obsoletes”.

Tot seguit, va arribar el torn de l’investigador de la UPC i expert en processament i reconeixement de veu i àudio Climent Nadeu, va destacar que per dissenyar els plans docents en un futur s’haurà de tenir en compte les noves competències professionals que es requeriran. A més, sobre la intel·ligència artificial va parlar dels riscos, com seria la privacitat de les dades; limitacions, per exemple, el fet que pugui desembocar en errors per les dades il·limitades; i possibilitats, com seria la millora de les eines i l’adaptació a diferents contextos.

A continuació, el catedràtic d'Educació de la Universitat Ramon Llull (URL) a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i Esport Blanquerna Jordi Riera va assenyalar que les universitats històricament s’han mostrat amb una capacitat de resistència molt gran, “domesticant les noves aportacions tecnològiques que han anat apareixent al llarg dels segles”. No obstant això, va dir que “si mantenim aquesta resistència a assumir i domesticar tinc la impressió que aquesta vegada ho tenim malament, ja que estem parlant d’una tecnologia que en tres mesos ha revolucionat el món”.

De la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la catedràtica al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, experta en tecnologia i educació Davinia Hernández-Leo es va centrar en els mètodes d’avaluació i com detectar l’ús del ChatGPT en treballs i projectes acadèmics. Ella va apuntar que a vegades “és fàcil detectar-ho perquè els estudiants no estan fent una interacció crítica amb aquestes eines”. Una de les formes que va proposar adoptar es “redissenyar les tasques, fent que els estudiants hagin de parlar de pròpies experiències o es requereixi recollir dades originals”. Una altra manera, seria “posar el focus d’avaluació en el procés”. D’altra banda, “ja hi ha recerca en educació que intenta comparar retroalimentacions humanes amb retroalimentacions del Chat GPT”.

Finalment, la professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB), especialitzada en ètica aplicada Begoña Roman va exposar les implicacions ètiques de la IA i el seu ús o abús. Va apuntar que “la universitat ha d’estar a l’altura de tots els impactes tècnics”.

La jornada es va tancar amb un debat amb els ponents. Podeu consultar tota la sessió a Youtube.