La UAB rep deu nous ajuts ICREA i dos són per a la Facultat

13/06/2024

La Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha concedit un total de 40 ajuts ICREA Acadèmia a personal acadèmic del sistema universitari català en la convocatòria de 2023, deu dels quals han estat per a membres de la UAB.

Aquest ajut afavoreix la tasca investigadora del professorat que desenvolupa l’activitat en alguna de les universitats públiques catalanes, amb la finalitat de millorar l’impacte de la recerca a les universitats del conjunt del país. Les persones seleccionades reben 40.000 euros anuals durant cinc anys per a la seva investigació.

De la UAB l’han rebut: Agustí Nieto-Galan (catedràtic d’Història de la Ciència), Albert Rimola (professor agregat del Departament de Química), Helena Kirchner (catedràtica en Història Medieval), Jordi Surrallés (catedràtic de Genètica), Alberto Fernández Teruel (doctor en Psicologia), Sílvia Gómez Mestres (doctora en Antropologia Social i Cultural), Aurora Ruiz-
Herrera (professora agregada del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia) i Antonio M. López (professor titular del Departament de Ciències de la Computació).

I, concretament de la nostra Facultat, l’han rebut l’ Eva Østergaard-Nielsen i l’Enrique Hernández, a qui hem pogut entrevistar.

En primer lloc, Østergaard-Nielsen és professora del Departament de Ciència Política i de Dret Públic i coordinadora del grup de recerca sobre Relacions Transnacionals, Democratització i Migració (TransDeM). En segon lloc, Hernández és doctor en Ciències Polítiques i Socials per l’European University Institute, professor agregat al Departament de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Democràcia, Eleccions i Ciutadania (DEC).
 

1. Trajectòria acadèmica i actualitat
Les seves trajectòries acadèmiques han estat diverses i complexes i han comptat ambdues amb una estada internacional.

D’una banda, Østergaard-Nielsen és de Copenhagen i va fer dos graus en Antropologia i Ciència política a la Universitat de Copenhagen. Després va fer un màster sobre “European Society and Politics” entre Oxford i Copenhagen i un doctorat a Oxford sobre la política de la diàspora, amb una tesi sobre els turcs i els kurds a Alemanya, combinant antropologia i ciència política. Va passar també per Harvard i l’European Research Council. El 2001 va venir a viure a Barcelona i ha obtingut la beca Marie Curie i la beca Ramon i Cajal. El 2018 va crear el projecte “Migration and Democratic Difusion”, amb el qual ha demanat la beca ICREA. Actualment, a més dels grups de recerca en què participa, és professora de Política Comparada per l’alumnat dels graus de Ciència Política i Relacions Internacionals i professora de màster sobre ciberdemocràcia.

D’altra banda, Hernández va estudiar el grau i la llicenciatura en Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, seguit d’un màster, “European Master in Government”, orientat en ciència política i recerca a la UPF i a Constance. Seguidament, va fer un doctorat a l’European University Institute de Florènica i va tornar el 2017. Aquí va fer un postdoctoral i va començar com a professor. En aquesta època va guanyar un projecte europeu, l’ETC Starting Grants, el qual ha pogut desenvolupar més gràcies a l’ICREA. A la Facultat exerceix de docent en graus sobre comportament polític i en el màster de Ciència Política sobre democràcia.

Ambdós, expliquen la importància de viure una experiència internacional per adquirir més aprenentatges i perspectives diferents i fer créixer la recerca pròpia. Hernández afegeix que un bon moment per marxar fora és en fer el doctorat.

2. Procés d’obtenció de l’ajut ICREA
Hernández ens explica que “l’ajut ICREA és una ajuda que es dona per intensificar les tasques de recerca del professorat de les universitats catalanes. I el que això et permet és, durant cinc anys, dedicar-se més a la recerca, de forma no exclusiva, però molt més intensiva. Et dona molt més temps per dedicar-te al teu projecte de recerca. Jo crec que això és important a l'hora de
desenvolupar grans projectes. Perquè al final si un té un gran projecte o té la intenció de desenvolupar-lo, és important tenir el temps per dedicar-s’hi”.

L’Eva Østergaard-Nielsen explica que hi ha una convocatòria anual de l’ICREA. El procés es basa en enviar el currículum i el teu projecte pels següents cinc anys, que és la durada de l’ajut. “Jo recordo que era molt fàcil i bàsicament volen saber que tens una trajectòria de recerca internacional i que tens una idea amb què es justifica aquest premi, perquè és com que pots rebaixar la docència i posar més temps en recerca. Ho argumentes i després ells
decideixen.

3. Projecte de recerca
Els dos ajuts els han rebut per poder desenvolupar el projecte de recerca que
tenen entre mans.

En primer lloc, Østergaard-Nielsen ens explica que la seva recerca es basa en la migració i la política de la diàspora. Concretament, estudia l’impacte de la migració sobre el país d’origen. Amb les seves paraules, “hem fet recerca sobre com la migració pot tenir un impacte al país d'origen a través de, per exemple, quan els migrants envien diners. I llavors les famílies que reben aquests diners potser tindran unes actituds o comportament polític diferent. O l’impacte de
quan parlen per WhatsApp o per telèfon, en què envien idees també, perspectives o experiències. I això també pot tenir un impacte a nivell micro, a nivell de les persones. I també estudiem l’impacte de quan tornen al seu país d’origen. És clar, també poden tenir altres idees de temes polítics, de gènere, de medi ambient, de reciclatge... Aleshores, hem fet un projecte on hem fet enquestes i treball de camp qualitatiu a Romania, Turquia i Marroc... Aquest projecte s'acaba ara però tenim moltes dades per treballar encara, sobretot del Marroc, que vam acabar-ho el desembre del 2023. Per això vaig sol·licitar l’ICREA Acadèmia, Aleshores, per poder donar-li una continuïtat i aprofundir-hi més. En definitiva, nosaltres hem vist que també hi ha un diàleg entre migrants i les seves famílies a l'estranger sobre aquests temes polítics i socials i voldria
aprofundir una mica més sobre el seu impacte en les actituds.

En segon lloc, el projecte de recerca d’Hernández s’anomena “demo trade-off”, un projecte que “intenta saber què pensen els ciutadans sobre la democràcia. I sobretot ens centrem molt en els dilemes que planteja la democràcia. En anglès seria un trade-off, que és com una disjuntiva o un dilema. I el que nosaltres proposem, jo i el meu equip, el que diem és que la democràcia com a
sistema comporta alguns dilemes. Perquè tot el que volem tenir en una democràcia no es pot tenir. És a dir, s'han de fer certs compromisos i veure com es balancegen certes coses. Per exemple, en principi, una democràcia s'ha de fer el que vol la majoria i les polítiques ho han de reflectir, però a la vegada també s'han de protegir les minories. Llavors, quan aquestes dues
coses entren en un conflicte, com fem perquè hi hagi un equilibri? Això és com un dels problemes clàssics que es planteja en les democràcies. Llavors, el que nosaltres volem esbrinar és què pensa la ciutadania sobre aquests drets, situar-nos en les seves preferències respecte a això. Per això, hem dissenyat una enquesta nova que no s'havia fet fins ara, on plantegem aquests tipus de dilemes als ciutadans de forma simplificada per entendre com és el seu ideal
de democràcia i com es farien els equilibris necessaris. I això és una cosa que estem preparant ara i que ho farem a 15 països d'Europa. L’enquesta es fa online i comprem la mostra”.

Gràcies a l’ICREA, Hernández i el seu equip de recerca tindran més temps per portar l’estudi més enllà d’Europa, especialment a l’Amèrica Llatina.

4. Consells per dedicar-se a la recerca
Enrique Hernández comenta la importància de parlar amb els professors del grau, perquè acostumen a tenir experiències dins del món de la recerca i t’aporten diferents perspectives i orientació. El primer pas és fer un doctorat i et poden explicar com fer-lo, de què fer-lo, què és necessari, etc. El problema és que sempre se’ns fa com quelcom llunyà i necessitem reduir aquesta distància parlant amb persones que ho hagin viscut de primera mà.

D’altra banda, Hernández insisteix amb la importància de fer estades internacionals i que “has d'estar obert en el moment de marxar fora, que això és bo i és dolent. A mi per exemple m'ha donat l'oportunitat de viure a Alemanya, de viure a Itàlia i després tornar aquí. I això ha enriquit molt el meu procés en la recerca. Però també s'ha d'estar una mica oberta en això. No tothom ho està i crec que està bé des del principi dir-ho perquè és important”.

Per últim, assenyala que si et quedes a l’estat espanyol, les notes del grau juguen un paper molt important a l’hora de poder fer un doctorat i/o dedicar-te a la recerca, aconseguir beques, etc; un fet que no t’expliquen a l’inici del grau i després et trobes amb l'obstacle.

Eva Østergaard-Nielsen destaca en primer lloc la rellevància de tenir ganes de començar una trajectòria d’investigació, de fer-ho amb convenciment, perquè és un camí complex i competitiu. Les ganes de fer recerca i sobretot la motivació en el tema, en un tema concret i escollir-lo bé. En segon lloc, comparteix amb Hernández el fet de marxar fora a estudiar i viure en un context diferent, que no és fàcil però tot el que t’aporta és essencial. En tercer lloc, dedicar-s’hi, és a dir, posar-hi hores, predisposició, interès i passió. Explica que és un procés que implica molta feina però també és un privilegi que et permet molta flexibilitat i aporta moltes experiències.