La teràpia antiplaquetar: clau per al tractament de l'aterotrombosis coronària
El futur en el tractament de la isquèmia coronària i de la seva patologia més perillosa, l'aterotrombosis, dependrà de les millores en la investigació. Enfront d'una malaltia de la qual encara es desconeix el tractament definitiu, la detecció i control de les plaques d'ateroma en les artèries és el primer pas, i el més important. Per això, potenciar els medicaments en ús i descobrir agents alternatius dintre dels esquemes antiplaquetaris que ja estan marcats, podrà donar llum al tractament d'una afecció que ja és la responsable del major nombre de morts prematures de l'home actual.
La malaltia isquèmica coronària és una de les causes més freqüents de mort i dispacitat a tot el món. El substrat patològic més important a l’etiologia d'aquesta malaltia és l'aterotrombosi que resulta de la ruptura d’una placa ateroscleròtica i la conseqüent superposició d'un trombe.
Les plaques ateroscleròtiques neixen de l'engrossiment i remodelat de la paret de les arteries degut a l'acumulació de material lipídic i cèl·lules inflamatòries. La fissura o ruptura d'aquestes exposa al torrent circulatori superfícies que indueixen l'activació de les plaquetes circulants que, mitjançant l'alliberació del seu contingut i l'exposició de receptors a la seva superfície, afavoreixen el reclutament de noves plaquetes i la conseqüent propagació del trombe arterial.
Degut al paper crític que juga la plaqueta en l'aparició d'infart agut de miocardi, la teràpia antiplaquetària, ja sigui dirigida a inhibir les vies de senyalització i/o bloquejar l'activació plaquetària, constitueix el pilar fonamental per al tractament de la malaltia aterotrombòtica coronària. Dins de l'arsenal antiplaquetari actual, múltiples assajos clínics han avalat l'eficàcia de l'aspirina (inhibidor de l'enzim ciclooxigenasa), el clopidogrel (antagonistes del receptor de l'ADP) i els antagonistes dels receptors GPIIb/IIIa (p.e., abciximab) per al tractament i prevenció de la malaltia isquèmica coronària. No obstant l’avançament en els fàrmacs, aquests encara presenten certes limitacions com ara l'existència de variabilitat de resposta al fàrmac i el risc d'hemorràgia, deixant sense protegir a certs grups de pacients. Per això, a l'actualitat els esforços se centren, no només en perfeccionar els agents actualment en ús, a fi i efecte que aquests augmentin la seva eficàcia i seguretat, sinó en desenvolupar nous agents que, mitjançant el bloqueig de noves dianes, es presentin com atractives alternatives terapèutiques o additius als règims antiplaquetaris ja establerts. Per aquesta finalitat, és necessari l'avançament en el coneixement de l'estructura de la plaqueta i dels mecanismes implicats en la formació del trombe.
Referències
Coronary atherothrombotic disease: Progress in antiplatelet therapy. Badimon, L; Vilahur, G. REVISTA ESPAÑOLA DE CARDIOLOGIA, 61 (5): 501-513 MAY 2008
