UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les arrels de la ciutat de Mataró es troben en l'oppidum civium romanorun d'Iluro de Plini (III, 98), després Alarona. Es va fundar en la primera meitat del s. I aC, amb l'assentament d'itàlics, legionaris desmobilitzats i indígenes addictes al nou ordre, repartint-los-hi l'ager per al seu cultiu.
La seva evolució, fins a l'etapa visigoda, és prou coneguda a través dels testimonis generats per la investigació arqueològica. El període menys conegut és el que correspon a l'Antiguitat Tardana en general per la poca informació disponible, particularment de l’època andalusina.

Aquest període entre la tetrarquia i els carolingis, ve determinat per uns períodes de canvis profunds que desembocaren en la organització de l'actual territori, en un principi denominat Marítima que venia a substituir el de l'antiga civitas d'Iluro, el nom de la qual encara va persistir dos segles més amb el de l'església documentada "parrochie st. Marie de Civitas Fracta qui dicitur Alarona..." (Cartoral Sant Cugat del Vallès, f. 317, doc. 949) successora de l'antic temple paleocristià.

Es tracta d'un període, que fins a l'any 1958 es va trobar marginat de l'historia d'aquestes contrades, però mercès a la troballa de la necròpolis paleocristiana, del s. VI dC situada a l'entorn de l'actual basílica de Santa Maria de Mataró quedava palès, que en aquest territori, en general, hi hagué vida activa més enllà del turbulent segle III dC, fet que ha vingut ratificat amb l'excavació posterior del Cardo Maximus (1) i de varies  fosses urbanes (2) i rurals, a part d'altres excavacions fetes arreu del Maresme (3).

En el lloc on aquest procés es veu amb més nitidesa és en el carrer del Carreró núm. 49 de Mataró lloc on ha aparegut un jaciment amb fosses tardanes sobre sitges precedents. En les sitges s'hi han exhumat materials tardans com ceràmica: TSA D Hayes 93 i àmfora oriental Keay LV/LRA 1, de principis del segle VI dC. En canvi en les fosses  hi ha aparegut: TSA D Hayes 91D, 93B, 96, 99A, 102, 103 i 104A i, àmfora Keay LV i LVII, molts d'aquests materials amb cronologia tardana del s. VI  i de la primera meitat del segle VII dC.

A l'àmbit rural, a l'àrea de la civitas, s'hi porten comptabilitzats 61 establiments tardans, amb una extensió de 1673 iugeri per unitat i terme mig, amb el que ja s'hi veu un procés de concentració de la propietat en fundi. Amb la troballa, per tot el territori, de: ceràmica TSA D, DSP i TS lucente, així com lluernes tardanes nord-africanes, àmfores ebusitanes, sud-hispàniques, orientals però sobretot africanes, es palesa un comerç amb diferents indrets de l'Imperi.

El cristianisme, a partir del segle V dC, s'hi fa present amb troballes diverses com: crismons i creus sobre ceràmica, un fragment de vas de vidre amb el nom imprès de l’apòstol PETRVS amb la seva imatge estereotipada, fragments de mensae, possibles oratoris i vestigis del temple de Santa Maria d'Alarona amb la seva necròpolis abans esmentada.

Les troballes del període visigòtic corresponen a la cultura material de tradició romana, sols algun element descontextualitzat, com alguna sivella, que es poden adjudicar a la cultura visigoda.
Sobre l'etapa d'al-Andalus (713/14-801) no existeix cap testimoni material, només escrits indirectes de caràcter general, principalment, d'historiadors, cronistes o geògrafs musulmans i algun de cristià, a traves dels quals, i amb cautela, permet respondre a preguntes com:

-¿L'ocupació islàmica  va ser pactada o forçada?
-¿Què va succeir amb la població autòctona?
-¿Quin va ser el rol de l'Església catòlica?
-¿S'han de considerar les tesis catastrofistes d'historiadors com H. Pirenne o P. Bonnassie, o no?

Els carolingis ocuparen Girona l'any 785 i Alarona i Barcelona el 801, entre aquestes dues dates es quan es va partir l'antic territori de la civitas d'Iluro en dos pagi: el Gerundensis i el Barchinonensi. No obstant això, la civitas ja s'havia fraccionat  anteriorment a través dels fundi, a partir dels quals eixiren vici diversos, els quals foren l'embrió de les futures parroquie i termini que serien l'origen  de molts pobles actuals del Maresme.

Aquesta etapa més tardana, fins fa poc, ha estat molt difícil identificar-la per manca de testimonis fefaents però, darrerament ja hom disposa d'algun fòssil director com la ceràmica gris grollera de fabricació local exhumada en registres tardo-romans i altomedievals, així com també les restes necrològiques, com les recents de l'antiga zona esportiva de Vilassar de Dalt o de Cal Guardià d'Argentona, en principi, ambdós elements ens documenten aquest fosc període andalusí i ens introdueixen al ja documentat període carolingi.