"La ràdio és un mitjà extremadament viu perquè la seva gran força és la seva senzillesa"

06/02/2023

El 13 de febrer, en un acte a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, es presentarà el primer arxiu sonor de la ràdio a Catalunya, una iniciativa de l'Institut de la Comunicació (InCom-UAB) i de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB, que ha estat dirigida per Cinto Niqui, professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB. 

1 - Com va sorgir aquesta iniciativa? 

La idea de crear aquest arxiu sorgeix de l'InCom (Institut de la Comunicació de la UAB) que dirigeix la doctora Amparo Huertas i immediatament ens vam posar en contacte amb la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB. Es va considerar interessant construir l'arxiu sonor de la ràdio a Catalunya a partir de fragments de ràdio oberta a qualsevol mena d'emissora. 

La gènesi ve d'aquí i el motiu és que des del 1980 estem fent el programa de l'Altra Ràdio a Ràdio 4 (43a temporada), un programa on hem anat seguint l'evolució del moviment d'emissores municipals de Catalunya i la seva creació, que va ser l'any 1979. Alhora també hem estat atents a tota l'activitat radiofònica del tercer sector, d'emissores de tipus lliure, de barris i moltes emissores escolars que es reparteixen per Internet. 

Tot aquest seguiment es va sumar al col·lectiu d'escoltes de Catalunya, l'Associació DX Barcelona, format per persones que conservaven enregistraments dels anys 70 i 80. L'arxiu és el resultat d'aquesta unió d'aficionats al món de la ràdio, tot el que hem anat recuperant de l'Altra Ràdio i l'interès de part de l'InCom per un projecte que veien com transversal, que pot formar part de la digitalització, a l'abast de tothom i que és obert i participatiu. 

2 - Qui pot fer aportacions a l'arxiu? 

Això és el que ens interessa destacar. És una iniciativa oberta a recollir el màxim nombre de fragments de programes de ràdio possibles, d'emissores de tota tipologia. Fragments que siguin breus i sense música, per respectar drets d'autor. La finalitat d'aquesta proposta és que tothom hi pugui participar. L'arxiu tot just comença ara. 

Per col·laborar és molt fàcil: anar a l'arxiu, i en el menú principal a la dreta hi ha l'opció "Col·labora amb nosaltres", on hi ha una fitxa que qualsevol persona que tingui material pot omplir. És fonamental que totes les emissores municipals que hi ha a Catalunya pugin uns quants fragments de la seva història radiofònica. Avui dia, a l'arxiu hi ha 140 emissores municipals diferents. Fa falta que n'hi hagi més i omplir les presents amb més fragments de programes de diferents d'èpoques. Convidem a qualsevol professional, persones d'emissores del tercer sector, emissores privades i públiques a participar-hi. 

3 - Quin paper ha tingut com a director del projecte? 

De moment el paper que he realitzat és disposar a títol personal molts enregistraments que he anat fent a partir dels setanta de les emissores de la zona de Barcelona, juntament amb el material d'algunes persones properes. Més que la figura de director, he sigut la primera persona que ha fet una aportació d'exactament 2000 talls.

La tasca de director que no té preu ha sigut treballar amb les companyes de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB. Un petit equip s'ha dedicat a la construcció d'un suport informàtic i creació de les fitxes. Hem pogut treballar mà a mà amb unes professionals que li donen rigor a la catalogació de la informació i que han dotat l'arxiu d'una navegació molt pràctica. A més a més, cada cop que algú entra jo faig una revisió del contingut per si falta informació. 

4 - L'arxiu és el primer pas en el marc de la creació d'un Museu de la Ràdio a Catalunya. Per què no existeix aquesta estructura? 

L'arxiu vol ser un primer pas seriós de cara a la creació d'un museu adequat a les característiques del s. XXI. Un museu que sigui presencial, amb una seu física, però alhora tingui una part digital. 

Fa molts anys que Catalunya té un Museu de la Ràdio a Roda de Barà a partir de la col·lecció privada d'un gran radiofonista, Luis del Olmo. En algunes altres ciutats hi ha alguns col·leccionistes que tenen equips antics que es mostren al públic. Però els museus particulars no són un museu de la ràdio com el que nosaltres estem defensant des de fa molts anys. 

Per altra banda, el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya des de fa molts anys disposa de la col·lecció d'equips de ràdio de Joan Julià, que va ser col·laborador a L'Altra Ràdio durant vint anys. Per tant, si el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya volgués i pogués fer un museu de la ràdio ja disposaria d'un patrimoni arqueològic de primera magnitud, amb milers de peces i documents per ensenyar.

5 - Quines funcions hauria de complir un Museu de la Ràdio?

Un museu com aquest serviria per explicar l'evolució de la societat catalana en el segle XX i XXI a través de la ràdio en la línia del que va fer una gran exposició anomenada Dones a les Ones al Museu d'Història de Catalunya. 

Volem un museu que també serveixi com a motor de potencial de l'ús del llenguatge sonor entre escoles, que ja fa molts anys que s'hi dediquen per internet a través del projecte XTEC Ràdio. Necessitem un espai on, una vegada visitat el museu, nois i noies tinguin més formació en llenguatge sonor i la gent gran puguin fer els seus programes. Un museu que reculli de documentació de professionals, la història de les emissores municipals catalanes, la història del moviment alternatiu, de moviments associatius, antisistema, que expliqui com la ràdio ha servit a aquests col·lectius com a mitjà d'expressió. 

Aquesta visió àmplia és la que voldria un museu modern i contemporani. Moltes d'aquestes coses es podrien fer per internet i nosaltres ja disposem d'un primer fons que oferim a tothom. Seria molt positiu que el museu es pogués començar a treballar de cara l'any vinent coincidint amb el centenari de la Ràdio de Barcelona. 

6 - L'arxiu recull passat i present de la radiodifusió. Quin creu que és el futur de la ràdio? 

La ràdio és un mitjà de comunicació extremadament viu perquè la seva gran força és la seva senzillesa. Moltes coses que s'estan fent a YouTube i Twitch, encara que continguin imatge, són pura ràdio per la seva simplicitat que es basa en la força de la paraula. Una ràdio distribuïda per Internet, consumida a la carta, per programes temàtics, per a col·lectius diferents i ser escoltat a qualsevol part del món no té preu.

La ràdio té un futur viu perquè és una eina útil, simple, econòmica i interclassista. I no podem oblidar un detall: tot el que s'està fent a internet, que és summament útil, valuós i necessari, és sempre pagant. Per escoltar ràdio per internet s'ha de pagar a una companyia de telecomunicacions. La ràdio hertziana, que encara es manté en analògic, o les bandes digitals com el DAB són bandes gratuïtes. S'ha de preservar que hi puguin haver uns canals de difusió hertziana gratuïts per no estar obligat a contractar grans companyies de telecomunicacions. Però és evident que, una vegada estem en el si d'internet, les possibilitats són més nombroses i interessants i es beneficia la distribució de la ràdio i altres mitjans de comunicació. Serà un futur de molta difusió d'una gran transformació.

7 - Quin paper pot tenir la intel·ligència artificial en la ràdio?

Fins ara la ràdio està feta per persones i amb veus de persones, però en molt poc temps hi haurà veus sintètiques que faran contingut radiofònic de tota mena. La veu sintètica a partir de text fet per persones i inclòs texts generats per intel·ligència artificial tindrà una locució que no es podrà diferenciar de les veus humanes.