La pandèmia per la Covid-19, escenari d’aprenentatge constant i més comunicació entre agents de gestió de la seguretat

18/11/2020

L’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB va celebrar el 18 de novembre la jornada virtual “Seguretat urbana en temps de pandèmia”, en col·laboració amb el Ministeri de Defensa.

La directora Montserrat Iglesias-Lucía va començar la jornada agraint l’assistència als participants, i destacant que l’Escola volia oferir un espai de debat sobre la situació generada per la Covid-19, ja que ha resultat ser un “element disruptiu” que es treballava a les aules “com un escenari hipotètic però que ara estem vivint”.

La primera part de la jornada va consistir en una taula rodona, sota el títol “Gestió operativa de la pandèmia”, en què van participar acadèmics, professionals i representants de la seguretat pública, emergències i protecció civil, i les administracions, per parlar sobre la gestió de l’emergència sanitària, des que es va declarar l’estat d’alarma al mes de març i fins a l’actualitat.

El SARS-COV-2, un nou virus desconegut

La primera intervenció va ser a càrrec de José Julián Isturitz, Director General de Patrimoni i Contractació, i Coordinador de la Comissió Científica i d’Experts de Gestió d’Emergències Sanitàries per Covid-19 del Govern de Canàries, que en l’actualitat és el territori amb menys presència de la malaltia. Segons Isturitz, la gestió de la crisi ha estat una situació de màxima complexitat perquè “estàvem davant d’un element molt desconegut”, fet que ha generat “incertesa, por, desproveïment i improvisació” en l’actuació.

L’expert va voler fer èmfasi en els conceptes i les xifres que expliquen l’impacte de la pandèmia a Espanya. D’una banda, l’índex d’Incidència Acumulada (IA), que són els nous casos per cada 100.000 habitants d’una població, i de l’altra, el percentatge d’ocupació de llits a les Unitats de Cures Intensives (UCI), que són determinants. “El que realment ens importa és la pressió al dispositiu assistencial”, va assenyalar Isturitz. Ja que, si bé Espanya és el tercer país amb més casos diagnosticats, no es troba entre els primers deu estats més afectats per IA.

El responsable d’Àmbit de Serveis Especialitzats i Extraordinadors del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), Josep Maria Soto, va explicar que, a partir de les referències rebudes pel Mobile Congress -que finalment van recomanar anul·lar- van prendre la decisió d’anticipar-se i adaptar Plans de Contingència i comprar material de protecció, que després van acabar compartint amb altres unitats. Per a Soto, un fet diferencial durant la gestió de la pandèmia ha estat la compartició d’informació, recursos i protocols entre centres.

El confinament de més de 80.000 persones de la Conca d’Òdena al mes de març, amb un pla específic més restrictiu, va obligar al SEM a donar suport als centres sanitaris i hospitalaris de la zona transportant als pacients de Covid-19. La malaltia es va definir com a patologia de nivell de risc 2 però, per a Josep Maria Soto, un factor clau va ser conèixer les seves particularitats i “aprendre que no s’havia de tractar el virus, sinó les conseqüències que aquest tenia al cos”. 

Més interrelació entre actors

Per a Cristina Manresa, Comissària del Cos dels Mossos d’Esquadra, la pandèmia ha estat un exemple de com la seguretat ha evolucionat cap a un fenomen cada cop més globalitzat que requereix de “més especialització i interrelació amb altres actors”. Segons la Comissària, s’ha de reforçar la cultura preventiva i conscienciar sobre la corresponsabilitat de la ciutadania, i encarar esforços en minimitzar la sensació d’incertesa i inseguretat.

La Comissària va explicar que durant el context d’emergència sanitària van disminuir els delictes a la ciutat, però es van haver de fer front a un augment d’estafes i delictes per Internet, i problemàtiques com la violència de gènere, que va registrar “més de 600 incidents”. Un fet que des del cos veuen “amb preocupació”, afegit a la “situació social complicada i d’indignació” i al desbordament dels recursos socials.

També va participar Pedro Velázquez, Intendent Major i Cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va coincidir amb la necessitat de comunicar i prendre decisions de manera eficaç, i en col·laboració amb tots els stakeholders. Un dels efectes que ha tingut la pandèmia en aquest cos policial ha estat haver “d’operar per intuïció” i la necessitat d’aprenentatge continu. “Barcelona ha estat el reflex de què ha passat a tot el món, i hem hagut d’adaptar-nos per minimitzar l’impacte”, ha dit.

Un altre dels reptes va ser la protecció i gestió dels prop de 3.000 agents de què disposa el cos -400 dels quals es van haver de confinar en algun moment- i l’adaptació a nous escenaris. Segons el Cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, la disminució de la presència a la via pública ha portat més assistència en domicilis, principalment per problemes de convivència i exigència de control de les mesures preventives.

La jornada també va comptar amb la participació del Tinent Coronel Manuel Montero Martín, Cap del Batalló d'Intervenció IV de la Unitat Militar d'Emergències (UME), que va explicar la funció d’aquesta unitat durant la pandèmia. L'UME ha col·laborat amb les diferents comunitats autònomes en la millora del coneixement sobre els riscos biològics del virus i la seva desinfecció. Es va dotar d’efectius per a portar a terme més de 7.000 desinfeccions en instal·lacions sanitàries i administratives, i materials per a la desinfecció d’espais de difícil accés mitjançant drons. 

A més, la unitat ha donat suport en la instal·lació de campaments, ha facilitat rastrejadors a tot el territori, i ha col·laborat en el trasllat de pacients i cossos de persones mortes a causa de la Covid-19 que, per al Tinent Coronel, ha estat “una de les comeses més dures“ per a la unitat.

Per últim, va intervenir Sergio Delgado, de la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior, que va detallar el rol de Protecció Civil de Catalunya en la gestió de l’emergència, que té per objectiu coordinar els serveis d’emergència i les activitats estratègiques, garantir els serveis bàsics, aplicar el confinament i les restriccions, i aportar informació pública. 

Delgado va comentar que Protecció Civil de Catalunya és el primer organisme que des de 2009 disposava d’un pla PROCICAT per a pandèmies, que es va haver de revisar el 3 de març per adaptar-ho a la Covid-19. Per al Director General, la gestió de l’emergència sanitària ha demostrat ser d’una alta complexitat logística i operativa, amb una importància vital en la gestió d’informació crítica. El Director General també va destacar l’alt impacte i la incertesa que ha generat la pandèmia per a la societat -s’han registrat 400.000 trucades al 012 i al 112-. Aquest fet ha requerit d'esforços per fer comprensible la normativa i muntar operatius i mesures adaptades a tots àmbits.

La majoria dels professionals, experts i representants van estar d'acord en el fet que la gestió de l’emergència a causa de la Covid-19 ha requerit adaptació, aprenentatge constant i una major col·laboració i compartiment de recursos i informació entre els actors per part de tots els agents implicats. Els participants també van agrair iniciatives com la jornada de l’Escola, que ajuden a establir vincles i intercanviar experiències, també amb altres actors de la societat civil.

L’impacte de la Covid-19 en els col·lectius vulnerables

La segona taula rodona, titulada “Entitats socials i Tercer Sector en temps de pandèmia”, va ser conduïda per Joaquín Rodríguez, professor i coordinador de Relacions Internacionals i pràctiques de l’Escola.

En primer lloc va parlar Luís Felipe Ibarra, arquitecte i representant de l’Ateneu del Raval, que ha manifestat la manca de seguretat dels col·lectius vulnerables en les grans ciutats, “que estan enfocades en la mercantilització i estan planificades per a la repressió dels moviments socials”. Per a Luís Felipe, la ciutadania hauria de ser partícip de les decisions estratègies en matèria de seguretat, i aquestes haurien d’enforcar-se en salvaguardar els drets de les persones. “L’aplicació de la seguretat no mostra que sigui integral”, va dir.

També va intervenir Marikarmen Free, del Col·lectiu Insania, un espai de suport i escolta per a persones psiquiatritzades. L’activista va alertar sobre l’agreujant de la pandèmia en les persones amb problemes de salut mental i l’augment de casos, sobretot, en aquells col·lectius que per se han de lluitar altres fronts com ara la precarietat econòmica, el racisme, la violència de gènere, els desallotjaments, o la soledat, entre d’altres. 

La taula també va comptar amb la participació d’Enric Canet, Director de Relacions Ciutadanes al Casal dels Infants. Canet va assenyalar que la imposició de certes mesures “donen llibertat i seguretat a uns, però priva als altres”. El representant del Casal dels Infants també va dir que la desigualtat social porta inseguretat, i ha posat l’exemple dels barris del Raval i La Mina (a Sant Adrià del Besòs), on moltes persones “se senten desprotegides per l’autoritat” i han format plans de protecció propis.

Per últim, també va intervenir Norma Falconi, activista i portaveu del Sindicat de Treballadores i Cuidadores de la Llar – Sindillar, que va denunciar que les treballadores de la llar i cures han estat considerades “serveis essencials” durant la pandèmia però que, en canvi, no se’ls ha facilitat l’accés a “papers” ni permisos de residència, i que tradicionalment han sigut un col·lectiu“clandestí” i sense protecció en molts àmbits.

La directora Montserrat Iglesias-Lucía va concloure la sessió destacant la varietat de veus i experiències, de les que s’ha pogut reflexionar i aprendre gràcies al testimoni de professionals de la seguretat “que són indispensables” i als representants d’entitats socials i activistes, “que ens ajuden a veure una realitat que existeix, amb riscos socials i comunitaris”.