UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Els ulls comuniquen molt més del que es creu. Es coneix que els ulls assoleixen un paper crucial en la comunicació no verbal, inclosos els estats psicològics. Però hi ha un debat científic sobre fins a quin punt es perceben les emocions als ulls i també sobre quins són els atributs concrets d'aquests òrgans que contribueixen als processos de percepció. Els resultats empírics suggereixen que la mida dels ulls podria ser un indicador clau d'algunes emocions, i que aquesta característica podria modificar la intensitat dels signes emocionals proporcionats per la cara en conjunt. S'ha observat que els ulls més grans intensifiquen la percepció de la felicitat en rostres feliços, i també la percepció d'enuig en rostres enfadats. Segons les teories de l'evolució, les cares neutrals amb ulls més grans també es poden considerar més intenses que aquelles amb ulls més petits. La hipòtesi que la mida dels ulls intensifica els signes facials de les expressions emocionals també estableix el supòsit que les emocions es processen de manera holística, i que les expressions emocionals es desxifren entenent el rostre com un compendi de peces que s'han de mirar com un tot. Tot i això, els resultats empírics disponibles són incerts i en alguns casos inconsistents.

Un estudi realitzat per l'estudiant de Psicologia Alanís Esté Jaloveckas, sota la direcció de la professora Roser Granero (catedràtica del Departament de Psicobiologia i Metodologia), va definir com a objectiu examinar la relació entre la mida dels ulls i l'expressió emocional facial amb la intensitat i l'atractiu percebuts. A més, l'estudi va explorar el paper moderador potencial del gènere i l'edat dels avaluadors. La mostra va incloure N=63 participants (homes i dones, de 18 a 35 anys), que van qualificar l'atractiu i la intensitat emocional d'imatges que mostraven cares de dones emocionalment expressives, amb mides d'ulls manipulats digitalment (15% més petits, sense canvis, o 15% més grans).

Els resultats referits a la intensitat percebuda de les emocions van mostrar una interacció amb el gènere dels participants: per als homes es van identificar diferències comparant ulls disminuïts en mida, front ulls sense modificar i ulls augmentats; per a les dones, únicament es van observar diferències en comparar els ulls sense modificar la mida versus els ulls amb mida engrandida. No es va observar cap interacció entre gènere i tipus d'emoció. D'altra banda, els resultats de l'estudi realitzat van mostrar que l'emoció percebuda com a més intensa va ser la por, i la felicitat com a més atractiva. Les cares neutres van ser percebudes amb menor intensitat. Aquests resultats van ser invariants segons el grup d’edat dels avaluadors. Tampoc no es van observar interaccions amb l'edat i el gènere en l'anàlisi de la percepció del grau d'atractiu.

En conclusió, aquesta investigació evidencia que la mida dels ulls té un paper important en la comunicació de les emocions. Els ulls més grans semblen intensificar i fer més atractives les emocions, i aquest fenomen es podria interpretar com a una fita evolutiva. Aquesta observació és consistent amb la teoria proposada per Both Glocker et al. (2009), que suggereixen que el sistema mesocorticolímbic és el mecanisme neurofisiològic pel qual l'esquema del nadó promou la cura humana, independentment del parentiu. Els resultats d’aquest estudi també són consistents amb altres hipòtesis empíriques prèvies, que han suggerit que ulls més grans augmenten les possibilitats de supervivència en potenciar tant la intensitat de l’emoció mostrada com l’atractiu de la cara (fenomen aplicable també a l’edat adulta) .