L'Emma, un exemple de coherència

12/09/2023

Ens ha arribat la tristíssima notícia de la mort d’una antiga alumna de la Facultat, l’Emma Igual, que havíem conegut a les nostres aules fa una colla d’anys... I, tanmateix, ens sembla molt propera. Les circumstàncies en què l’Emma ens va deixar són especialment tristes, víctima d’un bombardeig a Ucraïna mentre facilitava el desallotjament de civils d’una zona de guerra. L’Emma es va graduar de Ciències Polítiques i Gestió Pública, especialitzada en Relacions Internacionals, ara fa deu anys. Havia col·laborat amb l’associació estudiantil UNANIMUN, i va ampliar la seva formació amb sengles períodes d’intercanvis a les universitats de Copenhaguen i Berkeley, Califòrnia. Antecedents familiars la motivaven per mostrar-se especialment sensible i activa en causes solidàries i d’ajuda als més desafavorits, i de fet va estar involucrada amb Amnistia Internacional com a Coordinadora General des d’abans d’acabar el grau. Més endavant va participar de l’ajuda a refugiats a l’illa grega de Lesbos i, durant dos anys, va ser coordinadora al camp de refugiats d’Elefsina, també a Grècia. També va treballar amb refugiats a Myanmar, Kenya i altres països. Pocs dies després que esclatés la guerra a Ucraïna, l’Emma va participar en la fundació de l’ONG Road to Relief, que dirigia. Aquesta organització es dedica a donar suport a desplaçats interns i ajudar civils a evacuar zones de guerra. És en aquesta tasca, que ha estat fent durament per un any i mig, que el 10 de setembre de 2023 va ser víctima prop de Bakhmut d’un projectil rus, malgrat que anava en un vehicle clarament identificat com d’assistència a civils. Amb ella va morir un altre cooperant, el canadenc Anthony Ihnat. Dos cooperants més van quedar ferits.

L'Emma es va voler formar en Ciències Polítiques, i en Relacions Internacionals, per una raó. Volia entendre el món i entendre la gent, però, per damunt de tot, volia ajudar la gent i no limitar-se a observar-la. L’Emma va anar per voluntat pròpia a llocs on hi havia més patiment, i era conscient dels riscos que corria. Però això no la va tirar enrere, i va saber sempre quin era el seu deure i l’objectiu de la seva vida: fer un món millor ajudant els que pateixen, tan senzill, i tan complicat, com això. Ens ha deixat molt jove, i el seu record ens fa pensar fins a quin punt el món mereix aquests sacrificis. Però la seva pròpia mort ens dona la resposta: l’Emma Igual volia participar d’un món que fos capaç de reaccionar davant la injustícia, i hi va fer front amb una actitud enèrgica. És per això que des de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia estem molt orgullosos d’haver tingut a les nostres aules una dona capaç de dur fins al final les seves idees, amb valor i amb coherència, perquè les idees s’han de defensar i els ideals s’han de dur a terme malgrat els riscos que comporta fer-ho. I avui tenim un trist record per l’Emma, però al mateix temps sabem que per nosaltres hauria de ser un model, un exemple a seguir. L’Emma ha mort defensant un concepte de justícia pel qual cal batallar des de dins. De manera coherent i amb tot el coratge que mereixen les nostres idees.

Des de l’equip deganal de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia volem fer arribar el nostre condol més sentit a la família i als amics i amigues de l’Emma.

Equip deganal de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia