Iliana Ferrer: "Es poden fer moltes coses a la facultat si hi ha voluntat i passió"

30/07/2024

Bogotá, Ciutat de Mèxic, Quito i Barcelona són ciutats amb centres urbans plens d'història i diversitat. "El Centro" és un projecte transmèdia que, a través de la col·laboració d'estudiants i professors de diverses universitats iberoamericanes, documenta l'essència d'aquests espais urbans a través de diferents formats creatius. A la Universitat Autònoma de Barcelona, aquest projecte ha estat liderat per la professora Iliana Ferrer, qui ha guiat els estudiants de Primer Curs de Periodisme en la creació de narratives de no-ficció. En aquesta entrevista, parlarem amb l'Iliana per conèixer la seva experiència, però també la seva perspectiva sobre aquest apassionant projecte.

En què consisteix el projecte “El Centro” i com va sorgir la idea de portar-lo a terme?

L'exposició és un dels resultats d'un projecte que vam dur a terme a l'assignatura de Llenguatges Audiovisuals durant el primer curs de Periodisme. Jo en soc la responsable, però el projecte només es va fer amb una part dels estudiants, al voltant d'un terç de l'alumnat, és a dir, uns 29 estudiants. Tot va sorgir perquè ens van convidar de la Xarxa de Laboratoris Llatinoamericans de Creació per a desenvolupar un projecte interuniversitari. La idea era col·laborar entre les universitats Tadeo Lozano de Bogotà, la Panamericana de Ciutat de Mèxic, la Internacional d'Equador a Quito i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vam decidir que el tema central del projecte seria "El Centro". D'aquesta manera, vam demanar a l'alumnat que, en grups interuniversitaris formats per tres estudiants de Barcelona, tres de Quito, tres de Bogotà i habitualment un de Ciutat de Mèxic, desenvolupessin almenys tres formats audiovisuals diferents sobre aquest mateix tema. Tot això va començar com un experiment; personalment al principi estava molt nerviosa perquè de totes les universitats érem els únics amb un fus horari diferent, i, a més, els estudiants que participaven eren de primer curs i tenien tan sols uns 18-19 anys.

Però, sí que és cert que vaig quedar molt sorpresa perquè, tot i que podien triar els formats, la majoria dels estudiants van optar per formats físics, com ara la fotografia, les revistes o els llibres, i van amplificar aquests continguts a nivell digital. Per exemple, un dels grups va decidir impulsar una iniciativa anomenada "Les veus de la ciutat", on presentaven músics de carrer. Un cop acabat el projecte vaig quedar molt satisfeta, ja que no esperava aquest interès per la modalitat "offline". Tot això ens va portar a la idea de fer una exposició fotogràfica on poder presentar els treballs físics que els estudiants havien creat.

Quines han estat les reaccions i la participació dels estudiants davant l'exposició?

Al ser un projecte pilot, el dia que vam presentar els resultats finals, els estudiants estaven molt emocionats perquè van posar molt d'esforç i dedicació. Sempre els deia que aquest era un treball col·laboratiu i que ells havien de ser capaços de resoldre els problemes que anessin sorgint. En aquest sentit, els estudiants de Barcelona, especialment, van prendre la iniciativa quan veien dificultats en el projecte.

La comunicació amb altres països va ser complicada, ja que era principalment per WhatsApp, però les reaccions sempre van ser positives. De fet, em costarà molt separar-me d'aquest grup perquè m'han enamorat pel seu interès i dedicació al projecte. Quan els vaig comentar la possibilitat de fer una exposició a la facultat, no s'ho creien; estaven molt emocionats.

A més dels estudiants, hi ha hagut altres col·laboradors en aquest projecte?

Durant el desenvolupament del projecte no, però en la distribució dels resultats sí que vam rebre ajuda. Vaig parlar amb el deganat i amb altres professors com en Guillem Marca i la Montse Bonet, que em van donar suport des del primer moment. També vam rebre l'ajuda del Servei de Manteniment a l'hora de muntar l'exposició, com la Rosa, que va suggerir utilitzar unes lones blanques per exposar les fotografies. La veritat és que tothom es va implicar molt en la part final del projecte.

Creus que seria possible continuar amb aquest tipus d'iniciatives en el futur?

Sens dubte, continuarem fent-ho l'any vinent. Ja he parlat amb altres professors i, tot i que no sé si Quito hi participarà, Bogotà i Mèxic sí que estan interessats a continuar amb el projecte. A més, una professora nova que ve de la Pompeu Fabra s'unirà al projecte, així que cada cop serà més gran. També tenim sort que un dels professors de Bogotà té contactes amb el canal nacional de Colòmbia, i és possible que transmetin alguns dels projectes. Imaginar que tenim aquesta oportunitat per als estudiants de primer curs és magnífic.

Finalment, m'agradaria destacar que es poden fer moltes coses a la facultat si hi ha voluntat i passió. He trobat molt suport per part del deganat i del departament de comunicació, cosa que és molt important a l'hora de vetllar perquè tots els estudiants tinguin oportunitats tan enriquidores com aquesta. Crec que és una iniciativa molt profitosa per a la facultat i també per als nostres estudiants, que han pogut demostrar el seu talent. 

Si vols saber més sobre l’exposició segueix-la de ben a prop a @elcentrodoc