Hayat Said, guanyadora del premi als millors Treballs Fi de Grau amb perspectiva de gènere

Fotografia Hayat Said

Actualment, l'Hayat treballa de tècnica de joventut a l'ajuntament de Manresa i afirma estar molt contenta: "quan vaig fer el TFG m'interessava molt la joventut perquè també m'hi sentia involucrada, però no m'imaginava encarrilar la meva vida cap aquest sector".

14/06/2022

En la darrera edició del premi als millors Treballs Fi de Grau amb perspectiva de gènere convocats per l'Observatori per la Igualtat de la UAB, entre les guanyadores s'hi troba l'Hayat Said, graduada en Sociologia per la nostra facultat que va presentar el treball "Com t'imagines la vida amb 30 anys? Joventut, projectes de futur i vida quotidiana". Des de la facultat hem volgut conèixer amb més profunditat la seva experiència.

En el seu TFG, l'Hayat analitza com algunes variables del context social del jovent es relacionen amb la constitució del projecte de vida, principalment pel que fa a aspectes quotidians (família i temps d'oci). Des d'una perspectiva interseccional, documenta els projectes d'onze joves amb edats d'entre 18 i 28 anys i analitza la seva relació amb les variables de gènere, edat i classe social: "la més difícil per considerar els indicadors va ser la classe social", afirma.

Segons comenta, el treball resultant és el que és perquè va anar evolucionant: "sabia cap on volia anar, però va ser amb el temps i amb l'ajuda de la meva tutora, l'Anna Tarrés, que per a mi ha estat una gran mentora i m'ha marcat personalment, que el vaig anar encaminant". Al principi volia fer-lo sobre educació, però en fer la primera observació va sentir parlar unes noies de 17 anys que comentaven la intenció de venir a estudiar a Barcelona i l’Hayat va pensar "que seria més divertit aprofundir en això".

En aquell moment, l'Hayat estava estudiant com el context social i la posició que ocupes et marca el projecte de futur i va voler-ho aplicar a la vida quotidiana; "d'alguna manera volia veure com influïa, si la gent s'imaginava tenint temps lliure o no, si pensaven que veurien molt als seus amics o no o quina posició ocuparia la família en el seu projecte de vida".

Destaca tenir la sensació d'haver preguntat molt sobre família; què entenia la gent com a família, si s'imaginaven formant-ne una o quin paper ocuparia. Tot i que en la majoria de casos s'imaginaven amb el que podríem entendre com a família nuclear clàssica, en el discurs general i independentment de l'edat, la parella jugava un paper força secundari: "era com si 'idealment m'imagino amb una parella i la meva família, però si no hi ha la parella no passa res', no hi havia tabú sobre el divorci o el fet de formar una família sola [...] era com un model clàssic, però descentralitzat [...] es parlava de la parella amb termes més aviat organitzatius que no fruit de l'amor", assenyala.

Una de les coses que més la va sorprendre va ser la percepció general en el jovent de cert sentiment de desolació en termes de futur: "la primera reacció quan començava les entrevistes moltes vegades era bufar quan els hi deia que parlarien del seu futur". A més a més de trobar-se en un moment àlgid de la pandèmia de la Covid, els joves també feien molta referència a la situació d'emergència climàtica; "estàvem en un punt on tothom se n'estava adonant que realment pots fer plans i que canviïn d'un dia per l'altre, però no crec que els resultats haguessin variat gaire si no haguessim estat en mig d’una pandèmia”. 

Entre tanta angoixa pel futur, l’Hayat va determinar que aquesta es feia molt més palpable en el gènere femení, que va ser una de les conclusions del seu treball. En concret, destaca el cas d'una noia de divuit anys que estava a punt de fer els exàmens de selectivitat i que, durant l'entrevista, va arribar a afirmar que "se sentia angoixada per la vida"; "realment em va sobtar" valora l'Hayat.

Es va presentar al premi de l'Observatori perquè la seva tutora li va proposar i afirma que en cap moment va tenir aspiracions de guanyar; “vaig pensar que en el meu cas la qüestió del gènere era un tema transversal i que no guanyaria, però potser ha estat això el que els hi ha semblat interessant al jurat".

Actualment, l'Hayat treballa de tècnica de joventut a l'ajuntament de Manresa i afirma estar molt contenta: "quan vaig fer el TFG m'interessava molt la joventut perquè també m'hi sentia involucrada, però no m'imaginava encarrilar la meva vida cap aquest sector". Valora el seu pas per la Facultat com "profitós en termes d'aprenentatge però dur en el moment de compaginar-ho amb feina i vida social". Per ella, el TFG va ser la "reconciliació amb el fet que podia estar fent un treball que m'agradés com a assignatura". A més a més, afegía; "m'he estimat molt la carrera i la facultat, sento que he après i he crescut moltíssim".

Felicitats pels teus èxits Hayat, la facultat sempre serà casa teva i t’animem a seguir treballant per aconseguir tot allò que vulguis!

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

  • Igualtat de gènere