Gestionar coneixement, clau per al desenvolupament organitzatiu
El Congrés anava dirigit a experts i professionals de l’Administració pública, el sistema educatiu i l’àmbit empresarial interessats en les potencialitats de la gestió del coneixement com element facilitador del desenvolupament organitzatiu i la generació de nous aprenentatges.
Entre les línies temàtiques del Congrés cal destacar la vinculada amb l’aprenentatge informal, que va ser abordada, entre d’altres, per dos ponents de reconeguda trajectòria internacional. En primer lloc, Victoria Marsick (U. de Columbia), que en la conferència inaugural va presentar les seves reflexions i valoracions entorn la generació d’aprenentatges informals en el lloc de treball, així com els diferents factors que poden condicionar la seva generació en entorns laborals. En segon lloc, Charles Jennings (Duntroon Associates) va abordar l’aprenentatge informal partint de la base que en un món en canvi constant és necessari aprendre permanentment per a poder donar respostes adequades i precises en contextos ben delimitats. Sota aquesta perspectiva, va presentar el seu model 70:20:10 com a eina per a millorar la productivitat individual i organitzacional en base a allò que aprenen les persones de forma experiencial.
Per altra banda, es va treballar i aprofundir també en l’aprenentatge com a element bàsic per a la innovació dins de les organitzacions. En aquesta línia, Javier Echevarría (U. País Vasco) va destacar la necessitat de crear societats en xarxa, amb un ús intensiu de les TIC, que permetin, per una banda, la interacció constant entre diferents actors i, de l’altre, l’assoliment de metes conjuntes que permetin la millora i el desenvolupament dels individus, les organitzacions i la societat en general. Monica de Arteche (U. Argentina de la Empresa), per la seva part, va presentar els Clústers com a elements organitzatius que faciliten el treball conjunt de diferents institucions amb l’objectiu de perseguir unes metes compartides i aconseguir un benefici mutu.
Vinculat directament amb la gestió del coneixement, i concretament com aquest es genera de forma social, David Gurteen (Gurteen Knowledge Comunity) va exposar la metodologia del Knowledge Café, fent especial referència i posant en pràctica la metodologia que ha desenvolupat i aplicat en organitzacions d’arreu del món sota la denominació de “Gurteen Knowledge Café”. Sota el seu punt de vista, per a què es pugui gestionar coneixement, és necessari crear espais per a què les persones puguin reflexionar conjuntament sobre temes d’interès comú i en una situació d’igualtat de condicions, és a dir, la seva metodologia no preveu que hi hagi un gestor, indicacions ni preveu uns resultats predeterminats, sinó que busca la generació de coneixements individuals a partir de la interacció social.
També des de l’Agència de Protecció de la Salut de Catalunya es va presentar un Simposi d’especial interès en el que es va mostrar la metodologia de gestió del coneixement que desenvolupen. En concret van exposar, per una banda, els detalls del “mercat de coneixement” com a eina útil per a la generació de Comunitats de pràctica que permetin donar resposta a les inquietuds personals i professionals dels membres de la organització i, per una altra banda la metodologia de treball seguida així com els punts forts i dèbils de la mateixa.
Entre la resta d’aportacions presentades, totes elles d’una important vàlua, cal destacar el nombre de persones que van seguir les aportacions en aspectes vinculats a la formació continua en l’àmbit de l’Administració que van ser presentades per part de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, experiències vinculades amb l’ús de Comunitats de pràctica com a eina per a la formació i el desenvolupament organitzatiu en el marc del programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i les propostes educatives a partir de l’ús intensiu de tecnologia que va presentar l’equip de Didàctica i Multimèdia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
És partir de les conferències descrites, i de les reflexions i discussions que van generar les més de 70 aportacions presentades per part de professionals, experts i grups de recerca de diferents països i institucions que es van elaborar les Conclusions Generals del Congrés, disponibles a la web oficial del mateix.
