GEDIME organitza una jornada de reflexió sobre l'impacte social a la investigació

Participants a la jornada

El 16 de febrer passat el Grup d'Estudis sobre Migració i Minories Ètniques (GEDIME) va organitzar una jornada de reflexió sobre l'impacte social en la investigació.

18/03/2024

El 16 de febrer passat el Grup d'Estudis sobre Migració i Minories Ètniques (GEDIME) va organitzar una jornada de reflexió sobre l'impacte social en la investigació. A partir de la presentació dels projectes de recerca en curs i acabats de concloure va ser possible establir un espai de diàleg enfocat a la valoració i debat sobre el paper que la investigació social té i pot tenir –en el seu sentit ampli i dins de contextos específics– en termes dincidència acadèmica, política i social.

La investigació social, més enllà del seu valor intrínsec en la comprensió dels fenòmens socials, s'enriqueix gràcies al diàleg constant amb la comunitat científica i la societat en general. La divulgació activa i lintercanvi didees des de làmbit acadèmic no només enriqueixen la discussió teòrica, metodològica i analítica, sinó que també promouen una reflexió profunda sobre els múltiples aspectes que configuren la nostra realitat social. A més, és fonamental reconèixer l'impacte acumulatiu de les investigacions prèvies en el desenvolupament de nous estudis, així com la seva contribució al cabal de coneixement que serveix per al desenvolupament de futures investigacions. D'aquesta manera, cal reconèixer el valor de la
investigació social, a partir de la seva capacitat per inspirar i orientar investigacions posteriors.

Alhora, la disseminació de resultats ha de transcendir els escenaris únicament acadèmics i ampliar-ne l'abast per mitjà d'activitats de divulgació orientades a un públic plural. Al respecte, advertim com els diferents esdeveniments organitzats adquireixen un especial valor en convertir-se en espais de discussió i presentació de troballes on participen institucions públiques, el tercer sector i la societat en general. Això contribueix, en part, a transformar la relació entre ciència i societat.

L'exercici de transferència ofereix als actors polítics i institucionals evidències empíriques sobre les necessitats reals i els desafiaments que plantegen els fenòmens socials estudiats. La devolució de resultats en diferents fases del projecte i en diversos formats és fonamental per establir un diàleg constructiu que pugui incidir en les intervencions polítiques. Així mateix, advertim com les col·laboracions intersectorials entre l'acadèmia, els ens públics territorials i el tercer sector permeten, sens dubte, reforçar i desenvolupar conjuntament instruments d'atenció més efectius cap a determinades poblacions o problemàtiques socials. Per la seva banda, les conferències i esdeveniments de diferents tipus enfocats a impulsar la transferència política atorguen l'oportunitat de debatre les conclusions i els resultats principals dels projectes, amb l'objectiu d'estendre ponts entre la recerca i la formulació de polítiques. Només mitjançant aquest diàleg és possible contribuir al desenvolupament de polítiques més efectives i justes que desafiïn mites i estereotips arrelats.

Finalment, la dimensió social de l'impacte fa referència a les millores socials experimentades pels individus i la societat en conjunt com a resultat de la transferència dels resultats de la recerca. En aquest sentit, les pràctiques investigatives crítiques que advoquen per una transformació social no poden tindre lloc al marge de les comunitats que estan directament vinculades amb les problemàtiques socials estudiades. Daquesta manera, les metodologies participatives se situen en un lloc central del procés de recerca. En conseqüència, cal plantejar d'una manera reflexiva la posicionalitat –autodeclarada, però també adscrita– dels diferents actors involucrats en l'exercici de recerca i les dinàmiques relacionals que hi tenen lloc. Alhora, és fonamental reconèixer totes les parts com a interlocutors legítims, valorar els sabers i coneixements situats de les poblacions amb què s'està treballant –incloent-hi les seves reivindicacions en termes terminològics i conceptuals–, i escapar-se de tota lògica extractivista.

En definitiva, queda clara la importància de considerar de manera interrelacionada les tres dimensions esmentades (acadèmica, política i social) a l'hora d'abordar l'impacte de la investigació social, per tal de maximitzar-ne l'abast veritable i el potencial transformador. Advertim com l'impacte social ha de ser present i avaluat en totes les fases del projecte de recerca. En aquest sentit, no es tracta de dur a terme un mer exercici de mesurament final, sinó que ha de ser projectat des de la formulació de la proposta fins a la darrera etapa. Alhora, la sostenibilitat de l'impacte emergeix com un element central, exigint una visió a curt, mitjà i llarg termini que garanteixi la continuïtat dels efectes positius de la investigació. Així, identifiquem com un repte el disseny de mecanismes de transferibilitat adequats que facilitin la difusió i aplicació de les troballes de manera eficient en diferents contextos i audiències. Aquests aspectes, considerats de manera integral, permeten maximitzar el potencial transformador de la investigació social i la seva contribució a la generació de solucions efectives per als desafiaments socials contemporanis.