Forta demanda de la Facultat en els programes d'intercanvi internacionals

11/10/2023

La Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia és molt receptora d’estudiants, segons un informe sobre el període 15/16 a 22/23, que exposa que la facultat ha rebut en els darrers 8 cursos un 300% més d’estudiants dels que ha enviat en programes d’intercanvi (1.711 IN vs. 569 OUT), deixant una diferència acumulada entre IN i OUT de 1142. Com a referència, la xifra global per la UAB és d’un 127% més d’IN respecte als OUT (13.346 IN vs. 10.479 OUT), amb una diferència acumulada entre IN i OUT de 2.867. Per això, la Facultat es troba en una situació de desequilibri, molt per sobre de la mitjana de la UAB.

Davant d’aquesta situació, el Coordinador d’Intercanvis de la Facultat, Francesc Serra, assenyala que “estem morint d’èxit i hem arribat fins aquí per diverses causes”. En primer lloc, “Barcelona és un dels destins més triats pels estudiants d’Europa, i encara que a vegades tenim queixes que la UAB queda lluny de la ciutat, la Facultat és probablement el millor lloc per estudiar aquesta especialitat a Catalunya”.

En segon lloc, “després de la pandèmia s’han multiplicat les ganes de viatjar, i al principi pensàvem que era un efecte postpandèmia, però ara hem vist que és aquí per quedar-se”.

En tercer lloc, “malgrat tot vivim més bé que mai, i almenys en aquest estat social hi ha un nivell de consum molt més alt que en generacions anteriors, entre ells, viatjar. Els viatges s’han fet més d’ús quotidià que mai, i molts joves entre 19 i 24 anys ja han viatjat i tenen plans de viatjar molt més o fins i tot d’estudiar fora”.

En quart lloc, “no ens enganyem”, apunta Serra, “el 90% dels estudiants d’intercanvi tenen el cost pagat per les seves famílies. Hi ha hagut canvis culturals, les famílies actuals gairebé empenyen els fills a fer un intercanvi i no acostumen a posar obstacles per subvencionar-ho, i tot això es deu al fet que molts pares ja han fet un Erasmus”. El coordinador exemplifica que “m’he trobat famílies humils que fins i tot fan esforços perquè el fill faci un Erasmus”.

En cinquè lloc, “hi ha universitats europees que tenen dins el seu currículum fer una estada Erasmus”.

Totes aquestes causes han desembocat en l'augment de l’alumnat que decideix fer un programa d’intercanvis, i el desequilibri que hi ha a la facultat entre els estudiants IN i els OUT comporta una sèrie de problemes. Per una banda, hi ha “el problema dels preus del lloguer a Barcelona, ja que han augmentat moltíssim i hi ha moltes dificultats per trobar un pis per només tres o sis mesos”. De fet, “hem tingut alumnes que han hagut de tornar perquè no trobaven allotjament, però també els passa a estudiants que van a l’estranger ii tampoc en troben”.

D’altra banda, “una altra qüestió sociològica que he reflexionat és que hi ha un nou concepte d’anar a l’estranger pel que fa als aspectes lingüístics”. Fa 10 o 15 anys, quan ja era coordinador d’intercanvis, les reunions de benvinguda les fèiem en castellà, perquè ja es donava entès que en sabien, però els estudiants que ara venen de fora, pensen que tenen el dret a tenir classes en anglès i òbviament no és així”. Hi ha una forta pressió dels estudiants que venen i les universitats d’altres parles, però “nosaltres no podem oferir més assignatures en anglès, encara que hem fet un esforç molt gran en el grau de Relacions Internacionals”. Actualment, la facultat ofereix un 20% de classes en anglès, amb un destacat 50% a les de Relacions Internacionals. “Alguns professors que fem classe en anglès hem hagut de superar inseguretats i incerteses, i probablement, en els pròxims anys les coses milloraran, però s’ha de fer un canvi generacional”.

A més, existeixen els exemples de la regió de Flandes a Bèlgica que té aprovat per llei que el 80% de les classes siguin en neerlandès, o Dinamarca, on la totalitat de les assignatures ha de ser en danès. A Alemanya, l’alemany també té una gran força acadèmica. Pel que fa a Catalunya, està aprovat que el 80% ha de ser en català, a proposta de les entitats estudiantils, però no es pot aplicar encara perquè no tenim un 80% de professorat que pugui ensenyar en català. Serra explica que “estem sotmesos a diverses pressions, algunes per demandes en anglès i altres en català, i tenim clar que cal preservar i protegir la llengua del país”.

Arran de la gran demanda de les assignatures en anglès a la facultat, molts professors tenen massa saturació d’estudiants a l’aula, i a partir d’aquí, “vam decidir una política que potser sigui molt dura, que consisteix a fer que els alumnes estrangers es puguin matricular de màxim dues assignatures en anglès i una en castellà, i això genera un problema greu de frustració d’expectacions, però hauria de permetre una distribució més racional dels grups, rebre en millors condicions els estudiants de fora, que podran triar millor quines assignatures fer i els nostres estudiants no perdran convenis pels que han demostrat interès”.

“Un alumne d’intercanvi té l’obligació de matricular-se a un mínim de quinze crèdits ECTS per rebre la beca Erasmus, però amb aquestes assignatures no s’arriba al mínim i els estem obligant a matricular-se a assignatures en català que no els seran útils, assignatures d’altres facultats, activitats esportives o cursos de llengua per assolir els trenta que normalment té un semestre”. Malgrat aquesta política, però, “mantenim el ple d’alumnes que arriben, i això vol dir que si no haguéssim posat traves estaríem desbordats”.

Un altre problema que sorgeix a partir d’aquest gran nombre d’estudiants IN és que “hem hagut de congelar 30 convenis amb altres universitats durant una temporada indefinida, ja que hi ha destins d’on en els últims cinc anys han vingut vint estudiants i nosaltres no n’hem enviat cap. Son destins, per tant, que pràcticament no rebien sol·licituds per part del nostre alumnat”. Això genera una situació difícil, pel fet que “posa en joc moltes coses importants per a la facultat i la universitat, com és la internacionalització del centre”. Francesc Serra lamenta que “em sap molt greu posar parets, però som massa populars i hi ha una situació paradoxal en què tenim un bon nivell d’intercanvis, però els hem de limitar”.

“Aquesta problemàtica de desequilibri a la facultat succeeix sobretot en el programa Erasmus+, però en el cas de l’Exchange Programme, amb el qual hi ha ofertes per tot el món, no tenim problemes i ens estem permetent obrir altres convenis fora d’Europa”. No obstant això, hi ha un efecte de competència, “per a molts alumnes sortir d’Europa és una marca de prestigi, però és una qüestió social, ja que al final sortir del continent depèn de la situació econòmica de la família”.

Pel que fa al programa SICUE, d’intercanvis dins d’Espanya, “sempre s’ha mantingut marginal i té la seva pròpia dinàmica”. Serra assenyala que “la gent hauria de valorar anar a la resta d’Espanya perquè hi ha un xoc cultural molt més baix, perquè no hi ha problemes d’adaptació i els plans d’estudi són molt similars als nostres”. El poc nombre d’estudiants IN que arriben es deu sobretot a qüestions polítiques o periodístiques, ja que “es diu que per venir aquí han d’aprendre català, però tenim un bon percentatge d’assignatures en castellà, escoltar les classes en català els pot aportar riquesa lingüística, i no sempre saben que poden fer exàmens, treballs i intervencions en castellà”. Així i tot, aquest prejudici fa que vinguin proporcionalment més alumnes valencians i balears que de la resta d’Espanya.

En conclusió, tot i el gran desequilibri entre els estudiants IN i OUT del programa Erasmus+, “també és cert que estan creixent els OUT i s’està mantenint la situació”. Com a facultat, “estem molt compromesos amb la internacionalització i volem mantenir els intercanvis costi el que costi, encara que necessitem regular-los”, acaba el coordinador Francesc Serra.