Èxit de participació a la jornada sobre el futur de l'alimentació als menjadors escolars

07/12/2022

El Fòrum de Normes Alimentàries QSA del centre va organitzar una nova jornada de divulgació i debat, el passat 30 de novembre, sobre "El futur de l'alimentació als menjadors escolars: integrant salut, sostenibilitat i diversitat", que va ser seguit per streaming o presencialment, per un centenar de professionals de la nutríció i la seguretat alimentària, i també per membres vinculats amb la comunitat educativa, tant nacionals com internacionals.

Montserrat Iglesias-Lucía, directora dels estudis en Prevenció i Seguretat Integral de l'Escola FUAB Formació, va donar la benvinguda als assistents a la jornada i va recordar que malgrat la seguretat alimentària fos un tipus de seguretat imperceptible o invisible, era molt important el seu estudi, ja que qualsevol error en les seves mesures, procediments o protocols podia ser costosa per la societat, i que pagava la pena dedicar una jornada a l'alimentació que s'oferia als menjadors de les escoles, ja que afectava als infants i a la seva salut.

Per la seva part, Juan Ramón Hidalgo, director del grup d'opinió QSA I Coordinador del Màster en Gestió de la Seguretat i la Qualitat Alimentària, va agraïr l'alt nombre d'inscrits a aquest debat, i el gran interés que havia suscitat aquest tema de reflexió, de màxima actualitat, ja que a nivell estatal s'estava a punt d'aprovar un Reial Decret que regularia aquest àmbit en els centres educatius. Va donar pas, tot seguit, als ponents convidats.

 

Un moment de la ponència de Jonathan Hernández.

 

Jonathan Hernández, dietista-nutricionista i, membre del Fòrum QSA, va ser el primer en intervenir amb la seva ponència on repassava l'evolució del trinomi salut, sostenibilitat i diversitat en els menjadors de les escoles. Va fer una anàlisi exhaustiva de les diverses regulacions que s'havien implementat vinculades amb l'alimentació als menjadors escolars.

Va destacar el punt d'inflexió que va representar la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició, on es passava a introduir continguts orientats a la prevenció i conscienciació sobre els beneficis d'una nutrició equilibrada, tant en els plans formatius del professorat com de l'alumnat, i que les autoritats competents vetllessin perquè els centres educatius oferissin menús variats, equilibrats i adaptats a les necessitats nutricionals de cada grup d'edat. Aquesta alimentació havia de ser supervisada per professionals de la nutrició i la dietètica acreditats i s'havia d'informar amb antel·lació sobre la programació de menús de forma clara i detallada a les famílies i tutors per tenir presents possibles intoleràncies alimentàries d'alguns alumnes.

Les comunitats autònomes van crear guies alimentàries pels seus centres d'ensenyament on es feien recomanacions a l'hora d'elaborar els menús pels seus estudiants, sobre els requeriments i les porcions de les racions, i informacions complementàries (higiene de mans, etc.). Incloïen també criteris de proximitat dels aliments, i que fossin frescos i ecològics. En les guies més recents, també s'incloïen recomanacions vinculades a impulsar un consum responsable, per tal de fer front al malbaratament alimentari, i l'ús d'aliments de comerç just.

Enguany s'està a punt de promulgar el Reial Decret pel qual s'establiran les normes de desenvolupament dels articles 40 i 41 de la Llei 17/2011, de 5 de juliol, per al foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres educatius. En aquest sentit, es pretén impulsar patrons alimentaris sans en totes les classes socials i promoure comportaments i hàbits saludables que es mantinguin fins a l'edat adulta. El text també contempla el menjador escolar com un servei que va més enllà de proporcionar aliments, sinó també d'educar per la salut i la higiene, i en valors com la responsabilitat i convivència. 

Tot seguit, Gemma Salvador, dietista-nutricionista i subdirectora general de Promoció de la Salut de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, va exposar diverses accions que s'havien dut a terme des d'aquesta institució per revisar els menús escolars dels centres d'ensenyament de Catalunya durant els darrers 16 anys, i com s'havia evolucionat per consolidar estratègies per afavorir la salut pública, i l'establiment d'habits d'alimentació i de vida saludables per la població.

Salvador va explicar que amb aquesta finalitat es va implementar el Pla Integral per a la promoció de la salut mitjançant l'activitat fisica i l'alimentació saludable (PAAS), des de 2006, per sensibilitzar, desenvolupar i promoure accions informatives, educatives i intervencions sobre l'entorn per afavorir l'adquisició i manteniment d'estils de vida saludables, i també incentivar la cooperació i establir acords amb diversos sectors per millorar l'eficiència de la utilització dels recursos.

Una de les accions que es va desenvolupar dins aquest pla va ser el Programa de Revisió de Menús Escolars (PReME), per tal de millorar la qualitat de la planificació dels menús fets en menjadors escolars. Des de la seva posada en funcionament, fa setze anys, que s'han realitzat més de 8000 revisions en centres, i ha comportat la millora de menús de 831300 alumnes comensals, que habitualment utilitzen el servei de menjador a l'escola. S'ha donat cobertura a 2400 centres educatius (públics, privats i concertats) i s'ha avaluat l'alimentació que s'ofereix als nens i nenes tot analitzant diversos criteris i indicadors vinculats amb la qualitat nutricional dels àpats i també en l'entorn i espai d'aquests menjadors.

Després de les conferències es va donar pas a les diverses intervencions i preguntes del públic assistent a la jornada.

 

Gemma Salvador durant la seva intervenció a la jornada.