UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

La pèrdua de l’hàbitat, la sobreexplotació, les espècies invasores o el canvi climàtic són els impulsors de l’extinció d’espècies més coneguts, però el rol de les malalties infeccioses emergents no està tant estudiat.

Tot i la complexitat de preveure el possible impacte d’una malaltia en una població concreta, degut a que hi intervenen molts altres factors com catàstrofes naturals o altres patògens, es poden fer aproximacions mitjançant models estadístics basats en probabilitats.

L’estudi es centra en el Border Disease Virus genotip 4 (BDV-4), el qual és l’agent etiològic causant d’altes mortalitats en els isards pirinencs (Rupicapra pyrenaica pyrenaica). Des del 2001 aquest virus ha afectat de diferent manera a les poblacions d’isard: mentre algunes zones del Pirineu va passar sense causar baixes aparents, en altres el cens d’aquest ungulat d’alta muntanya van disminuir en un 80%.

Per tal de poder comparar l’efecte del BDV-4 sobre la viabilitat de les poblacions, s’ha valorat també l’efecte del hivern (les allaus de neu són un dels principals factors de mortalitat en isard), la densitat poblacional, i dues malalties històriques i ben registrades amb casos d’altes mortalitats en isard: la queratoconjunctivitis, i la sarna sarcòptica. La primera és una malaltia causada per Mycoplasma conjunctivae, un bacteri que causa una inflamació unilateral o bilateral de la conjuntiva podent avançar fins a l’opacitat corneal i la ceguera. La sarna sarcòptica està causada per Sarcoptes scabiei, un àcar que causa dermatitis severa, emaciació i morts eventuals per les infeccions.
    
Per modelitzar, primer de tot s’ha realitzat una profunda recerca bibliogràfica sobre l’efecte de les malalties i fenòmens naturals en relació a les classes d’edat, sexe i paràmetres reproductius així com característiques generals de la biologia de l’isard.

Posteriorment, aquestes dades s’incorporen al software VORTEX 10.0.7.0 per tal de realitzar un anàlisi de viabilitat poblacional (PVA). El programa genera una simulació estocàstica que en el present estudi va constar d’una població hipotètica de 500 isards, amb una capacitat de càrrega de 4000 individus i considerant el punt d’extinció quan aquesta població baixava per sota dels 30 individus. A partir d’aquests paràmetres es va realitzar una simulació a 50 anys, amb 1000 repeticions aleatòries, basades en les probabilitats segons les característiques de cada fenomen a estudiar. Amb aquest mètode s’obté un anàlisi quantitatiu de la probabilitat d’extinció d’una població.


Simulació estocàstica de la viabilitat d'una població de 500 isards que es veu afectada per almenys 5 grans nevades (A). Efecte d'un brot de pestivirus sobre la població anterior (B). A la dreta, mascle de isard (Rupicapra pyrenaica pyrenaica). Foto: Ignasi Marco (SEFaS).

Tot i les limitacions que presenta la modelització de poblacions, d’aquesta manera es constata que les nevades no tenen una alta probabilitat de causar una extinció per si soles en el cas de l’isard, a diferència de les malalties infeccioses. Dins d’aquestes, la queratoconjunctivitis sembla ser la que presenta menor probabilitat d’afectar a la viabilitat de la població, la sarna sarcòptica es situa en un punt entremig, mentre que la malaltia causada pel BDV-4 és la que amb més probabilitat podria causar un descens de la població d’isards fins l’extinció.