Entrevista a Sheila García, Premi al Millor TFM de la promoció 2023-24

23/10/2024

Enguany, el projecte guardonat amb el Premi al Millor Treball de Final de Màster 2023-24 de l’àmbit d’Arxivística i Gestió de Documents UAB i l'Associació de Professionals de l'Arxivística i la gestió de Documents de Catalunya (AAC) és “L’ús de la intel·ligència artificial als arxius de les administracions públiques: una revisió d’abast”.

Hem tingut la oportunitat de fer una entrevista a l'autora de la recerca i titulada del Màster, Sheila García Reig.

 

1. Què significa per a tu aquest reconeixement com a millor TFM de la promoció 2024?

És un gran honor i una alegria, a banda d’un reconeixement personal que demostra que la dedicació i la voluntat de tractar un àmbit d’interès és fonamental per assolir uns bons resultats. Personalment, significa un estímul per continuar avançant i contribuint a la disciplina de l’arxivística, així com continuar millorant com a professional. Alhora, també és un reconeixement a la bona feina dels directors del treball, que amb els seus coneixements i dedicació ho han fet possible.

 

2. Com va sorgir la idea de dedicar el teu Treball de Final de Màster a l’ús de la intel·ligència artificial als arxius de les administracions públiques?

Des d’un primer moment vaig tenir clar que el meu treball volia que se centrés en tres interessos personals: els arxius, les administracions públiques i la intel·ligència artificial. En els darrers anys hem sentit que la IA ofereix un potencial enorme per optimitzar processos, facilitar l’accés a la informació, automatitzar tasques repetitives i millorar l’organització de les institucions. Si bé és cert que la IA ja és una realitat present en múltiples procediments establerts per les administracions, en l’àmbit arxivístic desconeixia com s’estava duent a terme concretament. Per aquest motiu, explorar com s’estaven aplicant aquestes tecnologies innovadores en l’àmbit dels arxius públics, combinat amb la meva curiositat per la IA i la voluntat de contribuir al coneixement i eficiència de les administracions públiques van ser aspectes claus per triar aquest tema.

 

3. T’interessaria desenvolupar alguns dels “reptes de futur” que esmentes per seguir treballant en l’aplicació de la IA en l’àmbit dels arxius de les administracions públiques?

Clar que si, la IA és una eina amb un gran potencial en l’àmbit dels arxius, com ja s’ha observat en alguns dels projectes, i per tant també en l’àmbit del sector públic. Tot i això, planteja molts reptes que necessiten més investigació i desenvolupament. Aspectes com la preservació de les dades, la seguretat i privacitat d’aquestes i els aspectes ètics i legals (tan presents actualment), són algunes de les categories en què s’emmarquen aquests reptes de futur. Per tant, per a poder aplicar aquesta nova eina amb total consciència és fonamental continuar investigant a través d’estudis i aplicacions pràctiques en contextos reals, per tal d’evidenciar els beneficis i els riscos d’una tecnologia que avança ràpidament, i de la qual m’encantaria formar-hi part.

 

4. Conclous el treball considerant “necessari que la investigació futura fomenti estratègies per ampliar la recerca i desenvolupament intern de la IA adaptada als arxius de les administracions públiques”. Com veus l'evolució de la IA en la gestió d'arxius en els pròxims anys?

Com he assenyalat abans, crec que la IA té un gran potencial en l’àmbit dels arxius. Un fet que crec que s’evidencia en els resultats de cadascun dels estudis seleccionats per al treball. Tot i això, a la nostra àrea geogràfica la majoria dels projectes publicats sobre IA en arxius es concentren principalment en el tractament d’arxius històrics, sonors o fotogràfics. D’altra banda, els projectes de l’administració pública on s’aplica la IA se centren en altres àmbits administratius, però no en els arxius. Per aquest motiu, crec que és fonamental començar per investigar, estudiar i finalment crear eines adaptades a una tipologia d’arxiu que per les seves característiques pot beneficiar-se’n molt, però que també, per aquest mateix motiu, cal ser molt conscient dels reptes que suposa. Per assolir-ho, crec que la cooperació interdisciplinària entre el sector tecnològic, els arxivers i els investigadors és essencial per adaptar la IA a les necessitats i desafiaments concrets d’aquest sector.

 

5. Actualment, el tema de la IA està força polaritzat i s’ha tractat amb reticències de cara a l’àmbit educatiu. Quins reptes has tingut a l’hora de documentar-te i reflexionar sobre la seva aplicació a l’àrea d’arxivística? És un sector que veu amb bons ulls aquesta eina?

Després d’analitzar cadascun dels estudis seleccionats al llarg del treball, he observat que sí que existeixen algunes preocupacions respecte a l’ús de la IA al sector dels arxius: concretament en relació amb la manca de formació i recursos, i principalment entorn el debat ètic i legal. Tot i això, en cap cas se’n desprèn una reticència o amenaça per part de la IA sobre el paper dels professionals de l’arxivística, sinó més aviat com una qüestió complexa, que cal conèixer molt bé per saber quins són els seus pros i els seus contres. Per aquest motiu, és fonamental la necessitat de formació, investigació i diàleg que permeti una implementació segura i efectiva, respectant sempre els principis fonamentals de l’arxivística.

 

6. Creus que el teu estudi pot influir en el desenvolupament de codis d’ús o polítiques sobre IA en les administracions públiques? Quin impacte t'agradaria que tingués?

Que el meu treball pogués influir en els futurs plantejaments dels projectes sobre l’ús de la IA als arxius del sector públic seria molt gratificant. Tot i això, considero que la meva recerca suposa una petita aportació prèvia, que pretén servir de base per explorar tot el que la IA ens pot oferir com a professionals dels arxius. El text està concebut com una aproximació que permet conèixer les oportunitats i reptes que ens corresponen, identificar els possibles buits, així com les possibilitats de millora i/o transformació. De fet, aquest era un dels objectius principals del treball, elaborar un document de caràcter consultiu per a totes les persones relacionades amb la gestió de la informació en l’àmbit de les administracions públiques, i més concretament per al sector arxivístic. Per tant, si la meva recerca pot arribar a conscienciar en algun aspecte sobre la necessitat d’adoptar la IA de manera responsable i eficient, fomentar el desenvolupament d’aplicacions i polítiques adequades, així com impulsar o ajudar només a una sola investigació al voltant d’aquest ús, crec que haurà estat una recerca molt més que satisfactòria.

 

Sheila Garcia, guanyadora del Premi al Millor Treball Final de Màster del curs 2023-24, recull el guardó de mans d'Almudena Gutiérrez, vicepresidenta de l'Associació de Professionals de l'Arxivística i la Gestió de Documents, i d'Ariadna Morente, responsable de Formació Permanent d'Arxivística i Gestió de Documents de l'Escola FUAB Formació.

 

7. Com vas conèixer l’ESAGED? Què et va motivar a estudiar el Màster en Arxivística i Gestió de Documents?

La meva curiositat pel món de l’arxivística es va iniciar durant el grau d’Història a la UAB, on vaig cursar algunes assignatures relacionades. Tot i això, finalment vaig optar per altres camins professionals, fins que l’any 2021 arran de voler fer un canvi de sector professional, em vaig interessar de nou per aquest àmbit i buscant informació vaig topar amb el màster. No coneixia ningú que l’hagués fet, però gràcies a les sessions informatives online i presencials, vaig poder conèixer perfectament el seu pla d’estudis i funcionament. Finalment, em vaig decidir pel Màster d'Arxivística i Gestió de Documents, ja que la formació que oferia era molt completa, amb possibilitat d’alternar classes presencials i online, així com la possibilitat de fer pràctiques remunerades des del primer curs i amb un alt grau d’inserció laboral.

 

8. Quins aprenentatges t’emportes del Màster?

Dels meus anys al màster m’emporto diversos aprenentatges, tant acadèmics com personals. En l’àmbit acadèmic he adquirit una gran quantitat de coneixements en el camp de l’arxivística, tant de caràcter genèric com especialitzat. Gràcies als diversos continguts de les assignatures i a l’expertesa de l’equip docent, he adquirit competències que m’han permès adoptar una visió àmplia sobre l’àmbit de l’arxivística, així com desenvolupar habilitats essencials per al meu futur als entorns professionals. D’altra banda, personalment he refermat habilitats com la constància, l’aprenentatge continu i la col·laboració, fonamentals per a assolir uns bons resultats en qualsevol dels àmbits, siguin acadèmics o laborals.

 

9. Quina ha estat la teva experiència de pràctiques?

La meva experiència personal en relació amb les pràctiques ha estat molt enriquidora. Des d’un inici vaig tenir clar el meu interès cap al sector públic, a causa de la meva anterior experiència laboral. Per aquest motiu, vaig començar a fer pràctiques en diverses administracions públiques, on he tingut l’oportunitat de participar en diferents tasques i projectes que m’han permès aplicar els coneixements teòrics adquirits en un àmbit més pràctic. D’altra banda, la col·laboració amb professionals experimentats, ha estat fonamental per a conèixer la realitat pràctica de la disciplina, i desenvolupar habilitats professionals que em seran de gran utilitat per al meu futur professional.

 

10. Quin consell donaries als estudiants que es troben a l’inici del seu TFM?

El meu principal consell, tot i semblar molt obvi, és que el tema escollit els generi un gran interès. És important que la recerca escollida els generi dubtes, preguntes i curiositats, perquè d’aquesta manera no només faran probablement un molt bon treball, sinó que també gaudiran del seu procés. D’altra banda, una bona planificació del temps, dedicació i organització també són elements importants a tenir en compte, així com una comunicació constant amb els tutors, ja que els seus consells i comentaris poden ser de gran ajuda i valor per al resultat final del treball.