UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Les poblacions de senglar han crescut substancialment a tota Europa en les últimes dècades. La gran adaptabilitat d’aquesta espècie autòctona a diversos habitats ha promogut també l’aparició en zones urbanes i suburbanes en els últims anys, fent cada cop més comú veure senglars en grans ciutats com Barcelona o Berlín. Aquest nou fenomen del senglar “urbà” planteja diversos conflictes a la via pública, com accidents de tràfic, agressions ocasionals o  la possibilitat de transmissió de malalties a altres animals y a les persones.

Streptococcus suis és un bacteri gram positiu que es troba de forma natural en la cavitat oro-nasal dels suids (porcs), tant domèstics com salvatges. Pràcticament tots els suids son portadors i normalment no els hi genera cap problema de salut. Tot i així, algunes de les soques de S. suis són més patògenes i poden arribar a causar malaltia tant en els porcs domèstics i senglars com en les persones que puguin entrar en contacte. En persones, la malaltia causada per S. suis està considerada principalment d’origen alimentari (en països en desenvolupament) o ocupacional, afectant sobretot a col·lectius amb més contacte directe amb porcs, com grangers o treballadors d’escorxadors. Tot i que la incidència en persones es baixa, pot arribar a ser molt greu i causar meningoencefalitis, comprometre la vida o causar lesions neurològiques irreversibles com la pèrdua d’audició.

Aquest estudi es centra en l’avaluació del risc que poden suposar els senglars urbans per a la infecció de S. suis en persones. Neix de la col·laboració entre el CRESA-IRTA (Barcelona), la Universitat de Montreal (Canadà), l’Hospital de Bellvitge (Barcelona) y el Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (Universitat Autónoma de Barcelona), arran de la participació d’aquest últim en la gestió i cerca de solucions per al fenomen del senglar urbà en la ciutat de Barcelona.

Per a aquest estudi es van mostrejar senglars capturats dintre de la ciutat de Barcelona, així com també senglars caçats al Parc Natural de Collserola, espai natural originari de la població de senglars urbans de la zona. Streptococcus suis es va detectar en la gran majoria dels senglars (84%) amb una gran diversitat de soques. Com no totes les soques del bacteri son perilloses per a les persones, les soques es van comparar utilitzant diversos mètodes moleculars amb soques de S. suis relacionades amb dos casos de meningitis en persones de la província de Barcelona. Un d’aquests casos va ser un caçador que es va fer una ferida amb un ullal de senglar. Els resultats van mostrar que 4% dels senglars són portadors de soques de S. suis que tenen capacitat de causar infeccions greus en persones.

La transmissió de S. suis en aquests casos es pot donar mitjançant ferides que puguin ocórrer en interaccions amb els senglars. Per aquest motiu, en el mateix treball, vam analitzar el comportament dels senglars urbans en base al registre d’incidències en la via pública, dintre del marc de col·laboració establert des de l’any 2013 amb l’Ajuntament de Barcelona. Els resultats ens han mostrat un augment constant de les incidències (2013-2016), així com l’augment de contacte directe y violent cap a les persones, incloent tant agressions directes com contacte físic violent associat a la demanda de menjar. La progressiva habituació dels senglars a entorns urbans y la conseqüent pèrdua de por cap a les persones són segurament els motius d’aquest augment.

Aquest estudi ens indica l’existència d’un risc real de transmissió de Streptococcus suis per part de senglars en entorns urbans, amb la possibilitat d’ocasionar casos greus de malaltia en persones. En conseqüència, és molt important la desinfecció apropiada de qualsevol ferida que es pugui originar en una interacció amb senglars, per molt lleu que sembli, y personar-se ràpidament en un centre mèdic.