Els joves espanyols, entre els menys aïllats socialment de la Unió Europea

12/08/2024

Tradicionalment, s’ha associat l’aïllament social i la soledat no desitjada a la gent gran. Tanmateix, en les últimes dècades, la demografia de la soledat ha canviat. I el motiu principal d’aquest canvi és una evolució de les societats occidentals marcada per la individualització de les relacions i el debilitament dels vincles comunitaris.

A tot el món, l’aïllament social dels joves s’ha convertit en una preocupació de la societat. Els efectes que té en la joventut són diversos i complexos: els afecta la salut mental i física, el desenvolupament social i emocional, i també el rendiment acadèmic o laboral. En aquest sentit, és important l’estudi Les relacions personals dels joves amb el seu entorn, un treball que han dut a terme Joan Miquel Verd, Mireia Bolíbar i Joan Rodríguez-Soler, del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la Universitat Autònoma de Barcelona, juntament amb Rita Gouveia, de l’Instituto de Ciências Sociais de la Universitat de Lisboa, publicat dins del dossier Joves, oportunitats i futur de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”.

«A l’estudi, ens hem centrat a descobrir què implica l’aïllament social objectiu: amb qui es relacionen els joves, i amb quina freqüència i quins factors influeixen que ho facin més o menys», explica el professor Joan Miquel Verd.

Aquestes relacions socials poden arribar a determinar l’accés dels joves a recursos materials —com, per exemple, el suport econòmic procedent de la família—, poden afectar el desenvolupament de la seva trajectòria vital i poden tenir un fort impacte en el seu benestar emocional.

Les dades utilitzades en la investigació provenen de l’Enquesta Social Europea del 2020-2022, uns números postpandèmia que ens proporcionen una imatge esclaridora de la situació actual.

Els joves espanyols, entre els menys aïllats de la UE

Segons l’estudi de Verd i el seu equip d’investigació, la sociabilitat dels joves espanyols és més rica que la mitjana europea. Tenen un nombre més gran de relacions personals fortes i interactuen amb amics, companys o família de manera lleugerament més freqüent.

Però «una de les dades més significatives de l’estudi», assenyala Verd, «és que se situen al capdavant de la UE, per sobre de Grècia i Portugal, pel que fa a la proximitat afectiva amb els progenitors». Com reflecteixen els gràfics següents, un 56,6 % declara sentir-se extremament proper als seus pares i un 70,6 % hi interacciona almenys un cop al dia, mentre que la mitjana europea se situa al 37,9 % i al 49,2 %, respectivament.

El professor destaca, així mateix, altres descobriments com, per exemple, que factors de desigualtat com el fet de ser dona, no tenir feina o ser d’origen estranger agreugen l’aïllament. Viure en una llar amb alta vulnerabilitat econòmica, ser aturat de llarga durada i tenir progenitors amb una categoria ocupacional baixa són les situacions que generen més aïllament social entre els joves de la UE.

«De tota manera», aclareix Verd, «és interessant assenyalar alguns patrons diferenciats en relació amb la mitjana europea. Per exemple, les noies estan més aïllades que els nois a escala europea, però a Espanya són els nois els que estan més aïllats que les noies, i no ho estan tant com la mitjana europea. A més, els joves espanyols amb els perfils més vulnerables no estan tan aïllats com a la resta de la UE, excepte en el cas de les persones d’origen estranger». En total, a Espanya, només un 9,1 % dels joves pateix cert aïllament social, respecte del 12,4 % de la mitjana europea. Per tant, el fet que els joves del sud d’Europa tinguin més sociabilitat i més contacte amb la família esmorteeix subtilment l’aïllament i té efectes positius en la seva salut mental.

L’impacte de la pandèmia en l’aïllament, un aspecte que cal reconsiderar

La pandèmia de COVID-19 va ser un cop duríssim per als joves. Segons Joan Miquel Verd, la demanda de consultes amb professionals de la psicologia va augmentar significativament, però el professor assenyala que, en el fons, la sociabilitat més baixa de les persones d’entre 18 i 35 anys era una cosa que ja feia anys que es produïa. «El context actual tendeix a individualitzar i mercantilitzar-ho tot, fins i tot els espais d’oci», apunta l’expert. «Aquest procés era una cosa que venia d’abans de la pandèmia i influeix decisivament en l’aïllament de les persones amb menys recursos, que no tenen diners ni per poder anar amb els seus amics a prendre alguna cosa.»

La importància creixent dels mòbils a la nostra vida també ha estat assenyalada per múltiples estudis com un dels motius del minvament de les relacions personals, especialment després de la pandèmia. No obstant això, el professor estima que, en general, se n’ha exagerat l’impacte: «Una cosa és l’addicció al mòbil, que pot tenir un caràcter patològic, i una altra, que l’ús del mòbil generi aïllament social».

L’equip de Joan Miquel Verd ha pogut constatar en altres estudis que tenir una xarxa àmplia de relacions virtuals o d’interacció virtual pot compensar en certa manera la falta d’interacció cara a cara, encara que no la substitueixi: «Si tens un bon nombre de relacions en persona, la digitalització t’ajuda a mantenir-te en contacte amb aquesta xarxa. El problema sorgeix quan no la tens i, a més, estàs a l’atur, tens pocs recursos econòmics o ets immigrant, perquè, en tenir una xarxa més petita o inexistent, corres el risc de passar-te tot el dia a internet construint una xarxa fictícia de connexions».

Les implicacions del nostre model familiarista

La proximitat afectiva dels progenitors es pot vincular amb el model «familiarista» de benestar que hi ha a Espanya. Això vol dir que la família representa un paper molt important a Espanya i que fins i tot pot arribar a substituir el paper que té l’estat en altres països. «Aquesta idea que la família t’ajudarà tota la vida és molt mediterrània», declara l’expert. «Als països del sud d’Europa no existeixen les prestacions socials per emancipar-se, mantenir-se i trobar un habitatge que ofereix l’estat als països del nord. Això força que aquest suport l’hagi de prestar la família».

Tanmateix, no totes les famílies poden oferir aquest tipus de recursos als seus fills, la qual cosa aprofundeix les desigualtats socials de partida i provoca que els joves més vulnerables tardin més a emancipar-se. Segons dades d’Eurostat (2022), a Espanya els joves s’emancipen de mitjana als 30,3 anys, mentre que en el conjunt de la UE ho fan als 26,4 anys. «Per molt bé que es portin amb els seus pares, molts d’aquests joves desitjarien ser independents i això els acaba provocant malestar emocional», assegura Verd.

Segons l’investigador, aquesta dependència més gran de l’entorn familiar s’ha de compensar amb mesures que millorin el capital social dels joves. «Hauríem de desindividualitzar i desmercantilitzar l’oci», reclama Verd. «Podríem, per exemple, posar més espais d’interacció oberts i gratuïts a disposició dels joves i organitzar concerts o altres activitats perquè els joves es puguin relacionar entre ells sense haver de pagar. És una cosa que fora de les ciutats és més habitual, i això es nota en el fet que el sentiment de soledat no desitjada als entorns no urbans és més baix que als entorns urbans».

D’altra banda, l’expert defensa el paper dels programes d’acompanyament, mentoria i dinamització de caràcter col·lectiu, en especial per a persones immigrants que acaben d’arribar, ja que contribueixen a fer que aquestes persones puguin sortir del seu entorn i reduir-ne l’aïllament.

Finalment, Joan Miquel Verd apunta que seria recomanable que tant les persones joves com els qui treballen amb aquest col·lectiu adquireixin consciència de la importància de les xarxes personals més enllà de la família com a font de recursos per a una vida plena, ja que aquests lligams forts són els que solen proporcionar més suport, sobretot emocional. Com es pot veure al gràfic següent, a Espanya el 30,7 % dels joves té una xarxa d’unes 4-6 persones amb qui poden parlar de temes íntims i personals, un percentatge molt similar al de la mitjana europea.

«L’aïllament social dels joves té com a origen la falta d’entorns i de connexions», afirma Verd, «i tota mesura que el redueixi contribuirà a millorar no només la qualitat de vida d’aquestes persones, sinó la de tota la població», conclou.