UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L'estudi “GEDIVER-IN: La gestió de la diversitat religiosa en centres hospitalaris i penitenciaris a Espanya”, realitzat per les investigadores del grup ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), mostra que el reconeixement legal de la diversitat religiosa a Espanya no té una translació pràctica i completa a les presons i hospitals del país i que els drets de les minories religioses estan lluny de ser assolits en la pràctica real.

Una feble implementació d'aquests drets i l'escassa difusió d'eines com a guies de recomanacions impedeixen que puguin exercir-los en condicions d'igualtat respecte a l'Església catòlica. Els canvis s'han produït majoritàriament en aspectes formals, com canviar el nom de capelles catòliques per “oratoris” en alguns hospitals, però la situació de les minories religioses dista de ser equivalent a la què ostenta l'Església catòlica.

L'estudi constata una desigualtat estructural entre l'Església catòlica i la resta de confessions. Tant el marc legal com les pràctiques diàries als centres, a la primera se li continua atorgant una posició privilegiada, que genera desigualtats importants sobre el terreny, especialment evidents en aspectes com les actituds, els gestos, les rutines i els símbols. A tall d'exemple, es pot mencionar l'existència de capelles catòliques i despatxos per al sacerdot en pràcticament tots els hospitals, la familiaritat a les presons envers el personal catòlic -que hi facilita el seu accés i lliure moviment - i la celebració de les festivitats catòliques en el marc d'ambdues institucions.

La recerca també ha posat de manifest la importància que tenen els aspectes informals i les relacions interpersonals d'alguns actors, tals com el capellà catòlic, la direcció de les presons, o els responsables de planta dels serveis d'infermeria als hospitals, la discrecionalitat dels quals i relacions personals poden tenir una influència decisiva en situacions concretes a l'hora de garantir l'exercici del dret de llibertat religiosa.

El temps d'assentament de les minories religioses a Espanya influeix a l'hora de reclamar el seu dret a l'exercici de la seva religió i a l'assistència religiosa, segons les investigadores. Així, els grups protestants són els que mantenen una postura més reivindicativa, mentre que altres col·lectius, com el musulmà i l'ortodox tenen una actitud més conformista. Les causes d'aquesta menor reivindicació tindrien a veure amb ser col·lectius formats majoritàriament per persones d'origen immigrant i, en el cas de la comunitat musulmana, per sentir-se més en el punt de mira de les autoritats.

Secularització i pràctiques espirituals

El treball ha detectat també un procés de readaptació dels grups religiosos davant la secularització creixent de les institucions públiques i la població. Això és particularment evident en el cas dels capellans catòlics, que es veuen obligats a redefinir el seu paper per ajustar-se a les noves necessitats de la ciutadania i dels centres, reforçant el seu paper clau en la provisió de serveis socials complementaris als de les institucions, encara quan aquestes tendeixen a relegar-los a una posició més marginal.

D'altra banda, estan proliferant pràctiques relacionades amb la nova espiritualitat o la religiositat holística, com a cursos de ioga, reiki o meditació zen, entre d’altres. Això fa necessari aprofundir en aquests processos per entendre com es defineixen les fronteres entre el que és considerat religiós i no religiós, i comprendre l'impacte d'aquestes pràctiques espirituals en la vida d'interns, de pacients i de treballadors dels centres.

Reptes de futur

Entre els reptes als què es poden enfrontar les institucions públiques en els propers anys destaquen el finançament de l'assistència religiosa dels grups minoritaris, la necessitat de formació específica per als representants de les diferents confessions sobre l'assistència religiosa en les institucions, o l'envelliment de la població immigrant i la major rellevància que els aspectes vinculats amb la diversitat religiosa poden adquirir, en particular als centres hospitalaris.

Diferències entre hospitals i presons

Malgrat les múltiples similituds, existeixen diferències rellevants entre hospitals i presons en la gestió de la diversitat religiosa. Els primers es mostren més reticents davant el fet religiós i la labor de les organitzacions religioses, ja que consideren que és una qüestió de l'àmbit privat. Solament en casos comptats alguns centres sanitaris tenen una política proactiva d'atenció a la diversitat religiosa. En el cas de les presons, la religió és percebuda com una aliada de la institució: un recurs personal per afrontar la vida quotidiana dels interns i un recurs social, a través de l'assistència social que els ofereixen els grups religiosos. Per això, la diversitat religiosa és reconeguda com un element més de la vida de la institució i rep, en general, una major atenció que als hospitals.

Recerca pionera

La recerca, pionera en el seu àmbit, s'ha realitzat a Catalunya i Andalusia, dues comunitats autònomes amb característiques similars quant a nombre de població, ràtios d'immigració i diversitat religiosa, però substancialment diferents en aspectes rellevants, com els sistemes de salut i penitenciari, cobrint així una àmplia varietat d'institucions i casuístiques.

A partir d'una metodologia qualitativa, s'han realitzat un centenar d'entrevistes en profunditat a personal religiós, polítics, responsables i personal de les institucions i ONGs; al mateix temps s'han realitzat observacions als centres i s'ha analitzat el marc legal vigent que regula la presència i rol dels grups religiosos en aquestes institucions públiques.