Eliseo Sierra: "Els avenços tecnològics continuen i, moltes vegades, no tenen en compte els efectes legals de la seva implementació"

12/07/2024

Eliseo Sierra Noguero és doctor en Dret per la Universitat de Bolonya i professor agregat de Dret Mercantil a la Universitat Autònoma de Barcelona, on també fa de Coordinador de la Unitat de Dret Mercantil. 

A més a més, el Dr. Sierra és investigador principal del projecte de recerca sobre Conducció Autònoma i Seguretat Jurídica del Transport (ADLAW), i va participar en el Congrés Internacional sobre Conducció Autònoma i Seguretat Jurídica del Transport, que es va celebrar a l’Edifici Blanc el passat juny. Un esdeveniment acadèmic i científic que ens explica en més profunditat a l’entrevista: 

• Quins eren els objectius principals d’aquest Congrés? 

Amb aquesta trobada partíem de la voluntat d’analitzar els reptes jurídics que planteja la digitalització, la connectivitat i la progressiva automatització de la mobilitat terrestre, marítima i aèria.  

 

• Quines són les conclusions més destacades dels participants? 

S’ha destacat molt durant el Congrés que s’ha de distingir entre els vehicles connectats i els vehicles autònoms i entendre’n la diferència. Els primers s’interrelacionen amb la infraestructura i altres vehicles. Els autònoms, en canvi, inclouen diversos nivells d’automatització. Des d’un primer nivell, com els cotxes actuals, on el conductor està ajudat d’automatismes (com els ADAS disponibles en qualsevol cotxe) fins a un cinquè nivell, el més alt, on el vehicle és dirigit per intel·ligència artificial plenament. 

En l’actualitat, aquests nivells es troben en diferents fases. Fins al tercer nivell, estan en fase de comercialització. Els nivells quart i cinquè estan en fase de proves i d’ús limitat a llocs concrets. 

Llavors, tot el que fa referència a aquests tipus de conduccions parteix d’unes conclusions que són principalment especulatives de com podrà ser, no com és.  

 

• Quins són els principals reptes sobre la conducció autònoma? A la darrera ponència i a la roda de preguntes, s’ha comentat que el sobrecost portuari, la pèrdua (o redistribució) dels llocs de treball, o, per altra banda, les llacunes jurídiques, són temes rellevants a resoldre. Com ho consideres? 

Sí, és clau que la conducció autònoma sigui rendible i tan segura com és la conducció actual amb automatismes. 

 

• Què destacaries de la investigació que has liderat, amb els altres sis catedràtics de la disciplina jurídica, pel que fa a la relació entre la protecció legal del sector i el desenvolupament de la conducció autònoma? 

Destaquem que els avenços tecnològics continuen i moltes vegades no tenen en compte els efectes legals de la seva implementació. Els investigadors del Grup Autonomous Driving and Law (ADLAW) i alguns ponents han evidenciat dubtes, com ara l’afectació del dret a la intimitat dels vehicles connectats, la dificultat d’aplicar el règim vigent de responsabilitat civil i penal als vehicles autònoms, l’afectació als llocs de treball personal derivats de la digitalització i l’automatització o les errades de la mateixa tecnologia i la pèrdua de coneixement humà per respondre a aquestes errades.  

 

• En aquest sentit, quins canvis implica pel sector? 

Cal entendre que la indústria dels vehicles està en permanent procés de recerca i desenvolupament per trobar invencions que facin més rendible i segura la conducció. Existeix una forta inversió pública a través de projectes europeus per fer realitat la tecnologia que permeti la conducció connectada i automatitzada. A més, també es compta que des de les institucions europees i espanyoles s’està en fase d’adopció de normes que dotin de seguretat jurídica els avenços tecnològics. 

 

• Hi ha diferències claus entre els automòbils d’àrea urbana? 

Sí. Cal considerar, sobretot, que la conducció plenament autònoma on hi ha una existència de tràfic i vianants més elevada té un increment de riscos. En comparació, per exemple, a la conducció en autopistes.  

 

• Els drons comencen a estar a l’abast de molta més gent, per ús personal, més enllà del professional. Quines consideracions en fas? 

Els drons civils teledirigits constitueixen una part important, cada cop més gran, de l’aeronàutica. El Congrés evidencia que els drons militars disposen d’una tecnologia més avançada, ja dotada d’intel·ligència artificial que els permet adoptar decisions d’acord amb els algoritmes introduïts. Això no obstant, el secret nacional de la indústria militar no permet conèixer de ciència certa l’estat del desenvolupament tècnic. Com després de la II Guerra Mundial, l’aeronàutica militar facilitarà els avenços de la tecnologia civil quan sigui el moment oportú. 

 

• La intel·ligència artificial està guanyant terreny i protagonisme en molts sectors. La Montserrat Iglesias apuntava cap aquí amb la seva introducció al Congrés. Com ho valores, pel que fa al sector de la Conducció Autònoma i la Seguretat Jurídica del Transport? 

La conducció terrestre, marítima i aèria controlada per intel·ligència artificial no és ciència-ficció. La tecnologia existeix, però el procés de comercialització és diferent. Depèn de factors com la rendibilitat, la seguretat, l’afectació als llocs de treball, l’interès real dels empresaris i dels conductors particulars, el preu d’aquesta tecnologia, la seguretat jurídica en la seva implementació, etc. El procés d’automatització sembla irreversible, però seguirà un procés natural d’aplicació progressiva.  

 

• Com ha ajudat aquest Congrés Internacional a avançar en la investigació que heu portat a terme? 

El Congrés ha reunit especialistes jurídics i enginyers, tant espanyols com estrangers. Entre els juristes, s’ha donat un enfocament multidisciplinari, cobrint aspectes de Dret constitucional, administratiu, penal, civil, mercantil, marítim i aeronàutic. 

Pròximament, l’editorial Tirant lo Blanch publicarà en obert el llibre resultant del Congrés, que serà el primer sobre Dret de la Conducció Autònoma publicat a Espanya. Inclourà aportacions jurídiques, però també tècniques d’alguns enginyers. 

Eliseo Sierra donant clausura al Congrés.