El professor Francesc Serra va viatjar a Bhutan en una estada Erasmus+

25/07/2023

El professor de Relacions Internacionals i coordinador d’Intercanvis de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, Francesc Serra, va viatjar a Bhutan entre el 19 i el 23 de juny en una estada del programa Erasmus+, convidat per la Royal Thimphu College, amb nou professors espanyols més. En concret, van anar-hi set professors de formació professional (sis de Galícia i un de Màlaga) i tres de l’àmbit universitari de Catalunya, de diferents àmbits.

Es tracta d’una estada d’intercanvi que té per objectiu reforçar les relacions entre les universitats, ampliar les àrees de coneixement de les universitats, contribuir al coneixement d’altres àrees del món i internacionalitzar les universitats. Francesc Serra detalla que cada convidat va fer conferències i sessions d’intercanvi d’idees amb altres professors locals. En concret, Serra va fer una conferència sobre el paper d’Àsia en el nou ordre mundial, i, després, va fer “trobades amb professors per intercanviar idees sobre aspectes com el paper de Bhutan, les aportacions del país, o el seu rànquing de la felicitat, la seva forma de mesurar el benestar no econòmic del país que posa l’accent en l’assoliment de la felicitat individual“, explica.

A banda d’això, conjuntament, els professors convidats també van fer activitats extracurriculars per conèixer la cultura, els costums o la geografia de Bhutan. Francesc Serra celebra que “va ser una experiència fantàstica i molt sorprenent”. Per exemple, explica que “el tir amb arc és un dels esports més estesos del país”. A més, fent senderisme van visitar el Taktsang o Cau del Tigre, “un temple budista situat en un penya-segat”, i van conèixer el Gho, o Kira per a les dones, “el vestit tradicional que és obligatori portar a les institucions públiques, com ara, els centres d’ensenyament”.

“A tot arreu ens van rebre amb els braços oberts”, celebra. No obstant això, el país té moltes contradiccions. Francesc explica que per fer-hi turisme s’ha de pagar la Taxa de la Sostenibilitat, destinada a projectes ambientals “tot i que no és ben bé així”, diu. El professor explica que Bhutan s’està obrint al món molt a poc a poc. De fet, ha estat l’últim país a acceptar l’internet, i només fa 24 anys que té televisió, acceptada el 1999. És per això que durant els últims anys “ha canviat com un mitjó”. Fins fa poc només hi havia vuit pilots al món amb autorització per aterrar a l’únic aeroport de Bhutan, per la seva dificultat d’aterratge, ja que es troba a l'Himàlaia, i només hi operen dues línies aèries. “El país és molt idíl·lic, per exemple, perquè està prohibit matar animals, però la població no és vegetariana, per la qual cosa, la carn s’ha d’importar”.

Entre els problemes socials hi ha l'alcoholisme, o tendència a fer contractes de treball precaris a immigrants de la Índia que després tornaran al seu país. També, hi ha qüestions de gènere o LGTB-fòbia, “com a tot arreu”, diu.

Bhutan és un país que pretén obrir-se més, però “vol mesurar molt bé la forma com fer-ho”. Ho veiem, per exemple, en què un terç dels professors de la universitat són estrangers, o que l’anglès s’estudia des de la primària.

Bhutan viu entre dos gegants, que són la Índia i la Xina. Pel que fa a la Xina, hi té molt mala relació a causa d’una àrea disputada territorialment i el ressentiment que guarden a aquest país per la invasió que van fer al Tibet. Per tant, tota la seva activitat passa per la Índia.

“El país canviarà molt en els pròxims deu anys, però la gran incògnita és saber fins a quin punt pot obrir-se al món”. Bhutan es promociona com un Shangri-La perdut (comunitat fictícia oculta a l’Himàlaia en la novel·la Horitzons perduts de James Hilton), però, “es pot mantenir així d’aïllat del món?”. I, “fins a quin punt pot obrir-se en un futur?”, es qüestiona Serra.

Acaba fent una reflexió sobre Bhutan com a possible destí d’Erasmus. Aquest es tracta d’un país “increïblement original i únic en tots els aspectes, com ara, el cultural o el paisatgístic. És un país difícil de comparar amb qualsevol altre”. “És també molt obert amb els intercanvis universitaris, de fet, aquest mes de juliol van venir dues dones de Bhutan en condició de Personal d’Administració i Serveis (PAS) que es van allotjar a casa meva”, destaca. Francesc Serra vol “encoratjar als estudiants a fer viatges més agosarats, a destins més llunyans”. Sovint, “els estudiants tendeixen a triar la destinació segons la posició de la universitat als rànquings, i les escollides solen ser universitats europees, però, anar més lluny aporta una experiència personal única”.